#Dècada 1950 – Sindicat d’Iniciativa – Relació preus hotels – 1952

© Fons Ludmilla Lacueva Canut
© Fons Ludmilla Lacueva Canut

Seguint la postguerra espanyola i la Segona Guerra Mundial, l’economia andorrana coneix temps difícils però ben aviat s’albira un futur més esperançador gràcies al desenvolupament del comerç i de l’hoteleria amb l’arribada d’un turisme massiu. Els hotelers entenen de seguida que cal modernitzar i engrandir les seves instal·lacions per atraure el màxim possible de turistes. Al mateix temps es fa necessari recórrer a l’ajuda externa i els hotels de caràcter familiar comencen a contractar personal estranger –en la seva majoria espanyols- per ajudar-los amb les tasques diàries. En aquesta dècada i en les posteriors un dels grans problemes que tindrà aquest sector serà l’estacionalitat dels visitants. Tot i així, els hotelers usen de tots els seus recursos i imaginació per fer que els seus establiments siguin pròspers i crear un lligam d’amistat amb els seus clients, molts dels quals tornaran any rere any i això durant dècades.

En aquest sentit, el Sindicat d’iniciativa reprèn la seva activitat el 1951 i promou Andorra a través de fulletons informatius, participació a congressos i fires. El 1952, fa conèixer una primera relació amb els hotels existents de les Valls d’Andorra on els quaranta-vuit establiments estan agrupats per parròquies. L’Hotel Casino Andorrà, amb vint habitacions, cobra 25 pessetes per cambra, vuitanta pessetes per pensió completa i 35 pessetes per cada repàs. Per habitació, l’Hostal Valira cobra de 30 a 90 pessetes, l’Hotel Meritxell, l’Hotel Coma i l’Hotel Bonell 30 pessetes, l’Hotel Paulet 25 pessetes, l’Hostal Palanques, la Fonda Roc i la Fonda Poblador 20 pessetes.

La pensió completa de l’Hostal Valira va de 130 (com l’Hotel Pyrénées) a 175 pessetes. L’Hotel Rosaleda cobra 150 pessetes, l’Hotel Palacin 80 pessetes i la Fonda Cisco de Sans 50 pessetes.

No hi ha taxes però a aquests preus, s’ha d’afegir el 10 o 12 % pel servei. Els turistes gals poden pagar en francs francesos al canvi del dia (1 pesseta = 9 francs).

© Ludmilla Lacueva Canut 

#Dècada 1930 – Hotel de France

© Fons Ludmilla Lacueva Canut
© Fons Ludmilla Lacueva Canut

La Guia del turisme i de l’excursionisme publicada l’any 1930 ens explica que “Per al turista més exigent, l’Hotel de França acaba d’obrir les seves portes. Les dades que segueixen ho confirmen: la seva construcció és recent; ocupa el lloc de l’antiga casa de l’antiga Companyia de Tabacs; té hermosas i espaioses habitacions, ben il·luminades i ventilades que s’obren sobre un paisatge dels més pintorescos i agradables. Això, unit a una intel·ligent direcció, fa que el confort hoteler sigui perfecte en aquest establiment”.

 Aquell mateix any, el Butlletí de la Societat andorrana publica una nota sorprenent relacionada amb aquest establiment i diu: “Una empresa com la del Hotel de França encara no sap el nom d’Andorra la Vella. Aixis ens ho demostra uns cartells apareguts a Barcelona pintats per aquest hotel com a propaganda. Andorra la Vella! No ens vinguen confusions. D’on ho han tret això d’Andorra la Antigua?”.

 L’hotel esdevé el testimoni de nombrosos actes socials i institucionals. Malauradament aquest hotel tindrà una vida força fugaç i va deixar d’existir per donar pas a les dependències de Ràdio Andorra. Anys després es va calar foc a l’edifici que va haver de ser enderrocat.

 © Ludmilla Lacueva Canut – Els pioners de l’hoteleria andorrana, del segle XVI al segle XX

 

 

# Dècada 1980 – Projecte Complex turístic a la Comella

© Fons Ludmilla Lacueva Canut
© Fons Ludmilla Lacueva Canut

Projecte de Complex turístic a la Comella

El 1985 el Comú d’Andorra la Vella informava que havia encomanat a l’arquitecte Ricard  Bofill un projecte de complex turístic i esportiu que es construiria en terrenys de la Comella on hi hauria 4 àrees: l’hotelera, la de grans concentracions i congressos, una amb instal·lacions culturals d’alt nivell i una altra de complement esportiu per als esquiadors. Es volia una infraestructura de primer ordre i d’estètica d’avant-guarda destinada a la jet set.

En els anys següents el projecte sofriria diversos canvis de concepte. El 1988 se sap que es preveu que la zona hotelera i de lleure serà complementada en un futur amb una macro-estació d’esquí que anirà de la Rabassa passant per sobre de la Comella en direcció a Grau Roig. L’àrea hotelera tindria una capacitat per aproximadament 900 habitacions repartides en dues zones: un hotel de gran luxe amb 300 habitacions i una altra zona “4 estrelles” amb 600 habitacions, 85 apartaments de lloguer, 50 apartaments per a autoritats a la torre de telecomunicacions i 40 locals comercials, tot això al voltant d’una plaça amb arcades. En aquesta zona hi hauria també diversos restaurants d’especialitats típiques, cuina internacional i snack bar així com bars i clubs.

La part de lleure i esport que comprendria terrenys de mini-golf, tennis, badmington, pistes d’esquaix, gimnàstica i saunes. A l’ensems, hi hauria una clínica de revitalització que empraria l’aigua termal sulfurosa que el Comú pensava explotar a la Comella. L’arquitecte del projecte pensava que aquest centre de cures havia de ser el més conegut d’Europa.

L’obra seria construïda en estil neoclàssic que marcaria la història futura d’Andorra amb un arquitectura original tenint un estil sofisticat. El cost previst era de 9.000.000.000 de pessetes.

 © Ludmilla Lacueva Canut

Bloc a WordPress.com.

Up ↑