# Charles Romeu # Discurs a la Casa de la Vall – 1918

© Fons Ludmilla Lacueva Canut
© Fons Ludmilla Lacueva Canut

Les declaracions que hem pogut escoltar del Sr. Manuel Valls, primer ministre francès, durant la seva visita a Andorra m’han fet pensar en un altre discurs que va tenir lloc fa prop de cent anys amb motiu de la vinguda del Delegat Permanent francès, Lambry, i que trobareu en la meva novel·la “L’home de mirada clara”.

Era el 8 d’agost de 1918 i la sala del Consell general era plena de gom a gom. Charles Romeu va declamar el següent:

“França no sap oblidar els interessos dels pobles petits que estan confiats a la seva protecció i vigilància, i va complint sempre els seus deures, per tot arreu.”

I va afegir també:

“Si! Visca Andorra. I més, per que visca, és precís conservar-la i mantenir-la en aquella situació que li ha valgut la seva llibertat secular, assegurar-la per la garantia dels seus prínceps. Que els bons andorrans, que sou tots, no descuidin mai que la salut i la prosperitat de les Valls estan estretament lligades a aquesta doble acció tutelar. Sí! Andorra viurà, sempre que conservi intacta la seva constitució tradicional i el respecte a l’Autoritat Superior, a qui incumbeix la defensa i la protecció del seu dret, dels seus privilegis, de la seva vida.”

 

© Ludmilla Lacueva Canut – L’home de mirada clara. Charles Romeu, veguer francès de 1887 a 1933

Hotel Termas

© Fons Ludmilla Lacueva Canut
© Fons Ludmilla Lacueva Canut

L’Antoni Font Calva, propietari de l’Hotel Muntanya, havia dividit l’hotel en dos edificis i n’havia arrendat una part al Sr. Mariano Lacruz, que va posar-li el nom d’Hotel Termas.

El 1930 va obrir les seves portes i el va regentar fins a l’any 1942. Les prestacions que oferia l’hotel eren cuina de primer ordre, banys termals a cada pis, dutxes, electricitat, aigua corrent a totes les habitacions, terrassa, gran garatge, cambra fotogràfica, bar, telèfon internacional i, sobretot, preus molt econòmics. També s’esmenta que està inscrit al Centre Excursionista de Catalunya.

© Ludmilla Lacueva Canut – Els pioners de l’hoteleria andorrana, del segle XVI al segle XX

#1937 – Hotel Oros

© Fons Ludmilla Lacueva Canut
© Fons Ludmilla Lacueva Canut
© Fons Ludmilla Lacueva Canut
© Fons Ludmilla Lacueva Canut

Mancaven dos mesos per acabar l’any 1937 amb un Hotel Oros completament reformat amb els avanços més moderns. Malauradament, l’ampliació efectuada va ser inútil. Aquell inici de novembre, a les 16 hores i en l’espai de 25 minuts, l’aiguat es va endur tots els edificis que es trobaven en aquell cantó.

Des de la terrassa de ciment armat, situada al segon pis de l’Hotel que era de 7 metres d’amplada i llarga de 36, fins a la cuina de ferro d’un pes de 1.860 kgs, tot va desaparèixer. No va quedar absolutament res d’aquell magnífic Hotel!

Curiosament, els cremalls de la cuina de l’Hotel Oros van ser trobats a la vora del riu a Santa Coloma i retornats al seu propietari. Anys més tard varen ser emplaçats al menjador del nou Hotel Oros recordant la força de l’aiguat de 1937.

© Ludmilla Lacueva Canut – Els pioners de l’hoteleria andorrana, del segle XVI al segle XX

Bloc a WordPress.com.

Up ↑