Mancaven dos mesos per acabar l’any 1937 amb un Hotel Oros completament reformat amb els avanços més moderns. Malauradament, l’ampliació efectuada va ser inútil. Aquell inici de novembre, a les 16 hores i en l’espai de 25 minuts, l’aiguat es va endur tots els edificis que es trobaven en aquell cantó.
Des de la terrassa de ciment armat, situada al segon pis de l’Hotel que era de 7 metres d’amplada i llarga de 36, fins a la cuina de ferro d’un pes de 1.860 kgs, tot va desaparèixer. No va quedar absolutament res d’aquell magnífic Hotel!
Curiosament, els cremalls de la cuina de l’Hotel Oros van ser trobats a la vora del riu a Santa Coloma i retornats al seu propietari. Anys més tard varen ser emplaçats al menjador del nou Hotel Oros recordant la força de l’aiguat de 1937.
© Ludmilla Lacueva Canut – Els pioners de l’hoteleria andorrana, del segle XVI al segle XX
Ludmilla Lacueva Canut 
Leave a Reply