Avui farem un viatge especial. Ja sabem que la literatura i el viatge sempre han anat de la mà i més especialment ara que estem a l’estiu, us recomano visitar Edinburgh, una ciutat escocesa meravellosa que el 2004 va esdevenir la primera ciutat del món anomenada ciutat literària de l’UNESCO. Més endavant han estat nomenades ciutats com Melbourne i Dublin, entre d’altres

Edinburgh és la ciutat natal de llegendes com Walter Scott, Robert Louis Stevenson, Robert Burns, i com no de JK Rowling.

La primera visita per la Old town ha de ser per al museu dels escriptors dedicat a la vida i obra dels escriptors Scott, Burns i Stevenson. Hi trobem objectes personals, llibres i manuscrits de les seves obres. A fora, a la Makars Court, trobem a terra unes lloses com a homenatge als escriptors escocesos més importants amb alguna frase de novel·la.

A no perdre’s el festival internacional de llibres d’Edinburgh que és un dels més importants del món. Té lloc al mes d’agost i dura unes dues setmanes i mitja amb l’assistència de més de vuit-cents escriptors amb un programa de xerrades interessantíssim. A més, la ciutat està tan implicada que es va crear un projecte que s’anomena STORY SHOP que dóna cada any suport als escriptors emergents de la ciutat i s’escull als millors perquè representin la ciutat en aquest festival. Se’ls dóna veu i se’ls dóna a conèixer al món. És una gran oportunitat.

En aquest sentit, des del 2005, l’últim dimarts de cada mes (excepte els mesos d’agost i de desembre) té lloc el Saló literari on es reuneixen totes les persones que tenen un interès professional en la literatura com poden ser escriptors, agents, editors i amants dels llibres. Es fan contactes, es discuteix de literatura i és una bona ocasió per fer amics en un ambient relaxat. Cada mes es convida escriptors perquè facin una lectura de les seves obres i intercanviïn consells.

Però el que més m’agrada d’Edinburgh és la gran varietat de llibreries que hi ha. En el temps que vivim en què nombroses llibreries emblemàtiques han de tancar portes, a Edinburgh cada vegada n’hi ha més. A destacar la dotzena de llibreries de segona mà del carrer Westport, després de la plaça de Grassmarket on per cert es cremaven les bruixes, i que són petites meravelles com l’Armchair books amb prestatgeries per tot arreu formant una mena de laberint i racons on et pots perdre amb uns llibres antics que semblen que s’han de desfer a les mans. La veritat és que et pots passar hores regirant llibres i els preus són realment irrisoris.

Si vols escoltar l’àudio clica a continuació:

Aquest any se celebren els 125 anys del naixement de la gran dama del crim que és Agatha Christie. Una autora amb més de 80 llibres i aproximadament 2 bilions de llibres venuts. Ella millor que ningú ha sabut imbuir-nos en una societat tancada i elitista i a través de les seves descripcions ens ha endinsant en una Anglaterra d’assassinats però sense sang ni fetge.

Avui us voldria parlar de dues coses. En primer lloc del llibre publicat per l’Editorial Confluencias i que s’anomena Agatha Christie – El grand tour. Alrededor del mundo con la reina del misterio. Els seus seguidors passaran un bon moment amb la recopilació de cartes qu’Agatha Christie va enviar a la seva mare el 1922 durant un viatge de deu mesos. El seu primer marit, Archibald, formava part de la missió comercial per promoure l’Exposició de l’Imperi Britànic que tindria lloc el 1924 i l’Agatha no va dubtar a acompanyar-lo amb unes grans ànsies de deixar enrere la rutina i conèixer món. Fins aquell moment havia viatjat molt poc. Van deixar la seva filla Rosalind amb l’àvia i es van embarcar per un viatge de somni recorrent Sud-Àfrica, Austràlia, Nova Zelanda, Honolulú i Canada.

Descobrim una incipient escriptora que relata tot el que veu. Aquí el que ens interessa és el que transcendeix d’aquestes cartes íntimes a la seva mare on explica aspectes quotidians de la vida al vaixell i de les diferents destinacions on arriba.

En segon lloc i aprofitant l’aniversari del naixement de l’Agatha Christie, us proposo un viatge per la Riviera anglesa, per la regió de Devon, seguint la ruta literària d’aquesta escriptora nascuda a Torquay. Molts escenaris de la seva vida i de les seves novel·les van tenir lloc en aquesta regió tant estimada per la reina del crim. The Agatha Christie mile ens proposa vàries rutes una d’elles a Torquay  on hi ha molts indrets que inspiren algunes de les seves novel·les .

A la pàgina web www.englishriviera.co.uk/agathachristie hi trobareu tota la informació.

I ja per acabar, per als amants de la reina del crim, us recomano el festival International d’Agatha Christie que tindrà lloc al mes de setembre a Torquay. A partir de l’11 de setembre, hi haurà nou dies de festa on es podran veure pel·lícules, obres de teatre, assistir a xerrades i d’altres activitats, tot això a l’entorn d’aquesta gran escriptora. Per als que vulguin tenir més informació, ho podeu trobar a http://www.agathacristiefestival.com

 Si vols escoltar l’àudio clica a continuació:

Aquest estiu 2015 he encetat una col·laboració setmanal al programa Llibres & company dirigit per Lourdes Prat a Ràdio Nacional d’Andorra.

Cada setmana trobareu recomanacions de llibres i curiositats literàries que espero us entretinguin durant tot l’estiu.

Avui m’agradaria presentar-vos el llibre “Manderley for ever” de l’escriptora franco-anglesa Tatiana de Rosnay.

Amb aquest llibre, editat per Albin Michel i Héloïse d’Ormesson, l’escriptora canvia de registre i ens endinsa en la vida de la cèlebre escriptora Daphne de Maurier autora de la no menys cèlebre novel·la Rebecca, publicada el 1938 i venuda a més de trenta milions d’exemplars.

Recordareu la primera frase d’aquesta novel·la que és una de les més conegudes de la literatura i que deia “Ahir a la nit vaig somiar que tornava a Manderley”. La biografia reprèn el nom de la fantàstica mansió governada per una inquietant Mrs. Danvers i de Rosnay ens narra el retorn d’aquest escriptora desconeguda en molts aspectes.

Per als seguidors de Rebecca, trobareu una biografia fantàstica que ajuda a entendre la personalitat de Du Maurier i a fer paral·lelismes amb Rebecca. Tatiana de Rosnay ens endinsa en la vida complexa i turmentada d’aquesta escriptora on hi ha cabuda la passió, la gelosia, el desig i amb depressions quan es va fent gran i veu que les seves novel·les no repeteixen l’èxit de Rebecca.

Fem un viatge per la seva vida familiar amb uns pares actors, dues germanes i algunes persones que van tenir una gran influència sobre ella.

La seva gran passió va ser una casa, una obsessió com ho és Manderley. És tracta de Menabilly a la costa de Cornualla i no pararà fins poder llogar la casa que en farà el seu domini, el seu refugi i una gran font d’inspiració. L’èxit de Rebecca va ser tant gran que la gent s’apropava com si fos un lloc pelegrinatge, cosa que molestava a Du Maurier que era més aviat solitària.

El llibre ve acompanyat de diverses fotografies familiars i Tatiana de Rosnay, una fervent admiradora de l’escriptora va desplaçar-se a Anglaterra per conèixer les cases que van tenir una empremta en aquesta escriptora que volia sentir-se lliure per sobre de tot i trobava en l’escriptura el seu refugi. No li agradava gens donar entrevistes i així es va forjar el misteri sobre aquest gran personatge. Cal remarcar que va escriure una trentena de llibres però Rebecca continua sent el llibre pel qual sempre serà recordada.

Aquesta biografia és de lectura molt amena i ens transporta en aquella Anglaterra de classes i tradicions. I per damunt de tot ens permet entrar en els pensaments de Daphne du Maurier i en especial la barreja de felicitat i tortura que sentia amb l’escriptura.

El que és interessant també i que explica Tatiana de Rosnay és que les traduccions que es van fer van censurar algun que altre passatge i en particular quan la veritat esclata sobre Rebecca i les visites del seus amants. A l’època no es veia amb bons ulls per la qual cosa van decidir retallar-los cosa que a la versió anglesa no va passar. Albin Michel ha reprès la versió original i n’ha tornat a fer una traducció que els amants de Rebecca podran rellegir aquest estiu.

És una lectura fins i tot interessant però als que no són fans seus perquè ens retraça una Anglaterra i una manera de viure ja desaparegudes. I entens sobretot aquesta foscor de Rebecca i de la cosina Raquel perquè ella mateixa era complexa i tenia aquests pensaments obscurs.

Si vols escoltar l’àudio clica a continuació: