En el programa d’avui (minut 14) comencem parlant de la novel·la Todo ese fuego d’Angeles Caso publicada per l’editorial Planeta
Ens endinsem en el món de les cèlebres germanes Brontë que l’escriptora ens presenta amb una vida avorrida, austera, ocupades a les tasques domèstiques a la casa parroquial de Haworth. Viuen amb pocs recursos econòmics i no són d’una gran bellesa. I llegint això, encara ens meravella més com d’un entorn amb tant pocs al·licients han pogut sortir unes obres mestres com Jane Eyre, Cumbres borrascoses i Agnes Grey.
I estic d’acord amb el que explica l’Angeles Caso i és que per escriure aquestes històries amb un alt grau de passió elles les han hagut de conèixer però les normes socials de l’època van fer que les amaguessin i ens hagi arribat fins als nostres dies aquesta imatge de noies victorianes perfectes.
Com totes les noies de la seva època tenen somnis i experimenten frustracions i tenen anhels. Al perdre la mare de ben jovenetes i les dues germanes grans de tuberculosis, pugen una mica com a nenes salvatges. No està gaire ben vist que les noies escriguin i ho han de fer d’amagat. Es rebel·len a la seva manera a través dels seus escrits que en un primer moment presenten amb noms masculins per tal que les prenguin seriosament.
Totes pensen que gràcies al seu germà podran sortir d’aquesta vida mísera però en Branwell que és d’intel·ligent que elles caurà en una espiral de destrucció que elles lamentaran sobretot perquè estan convençudes que si elles fossin homes haurien aconseguit tenir mitjans. Una altra sortida que tenien era el casament però no era una opció que els agradés gens ni mica tot i que tampoc tenien els requisits que es demanaven a l’època, és a dir diners i bellesa.
L’Angeles Caso ens fa una descripció molt punyent de cada personatge, del gran talent que tenien i la seva gran voluntat per escriure que havien de deixar sovint de banda per anar a treballar d’institutrius. Un llibre perfecte per als amants de les novel·les de les germanes Brontë.
Parlem també d’un recull de contes molt trencador. Es tracta de Vente a casa / Puja a casa en la seva edició catalana de l’escriptor Jordi Nopca publicat a l’editorial Libros del Asteroide i que ha estat mereixedor del Premi Documenta 2014.
És una lectura fresca, realista i sorprenent al voltant de parelles barcelonines que viuen uns moments difícils per culpa de la crisi amb treballs precaris que no ajudaran gens ni mica a la bona entesa. Jordi Nopca va destil·lant un humor hilarant en les relacions de parella que en la majoria dels contes et deixa bocabadat com és el cas del conte La navaja suiza. El llegireu molt ràpidament i en acabar el llibre et quedes amb ganes de descobrir encara més històries. Tenim una bona dosi d’ironia a tots els contes, de desorientació mental dels seus personatges que d’unes vides normals i corrents passen a unes situacions amb gir inesperat i un pèl bèstia en alguns casos. No hi ha cap història que et deixi indiferent i acaben d’una manera que sembla que et llencin una gerra d’aigua freda. No trobareu aquí el típic recull de contes sinó una visió realista, sense floritures de les relacions de parella d’avui dia portades amb una gran mestria.
I ja per acabar i aprofitant l’exposició que està tenint lloc a París al Grand Palais, fins l’11 de gener 2016, sobre la pintora Elisabeth Vigée-Lebrun, us he portat la seva biografia escrita per Inès de Kertanguy editada per Perrin.
Elisabeth Vigée Le Brun va ser una gran retratista a cavall entre el segle XVIII i XIX, coneguda arreu del món i molt respectada pels seus homònims, cosa que no era evident en aquella època sobretot per una dona. Filla d’un pintor, amb una educació burgesa, ja va destacar als catorze anys pel seu increïble talent. Va saltar sobretot a la fama a l’esdevenir la pintora oficial de la reina Maria Antonieta i els encàrrecs li van ploure en el sí de l’aristocràcia francesa. Mai ningú ha pintat com ella amb aquesta sensibilitat i sembla que els seus quadres prenen vida. Però, la Revolució Francesa esclata i Vigée-Lebrun agafa la seva filla i fuig cap a Itàlia on la seva fama la precedit. El seu periple durarà 13 anys la portarà cap a Àustria i sobretot cap a Sant Petersburg on tothom vol que li facin el seu retrat.
El 1802 tornarà a París però res és igual i li costa adaptar-se a aquesta nova societat amb Napoleó al capdavant. Viatjarà cap a Londres i Suïssa, coneixerà gent molt important però la seva casa és a França.
És una biografia apassionant on ens mostra el gran talent d’aquesta pintora i força de caràcter per tirar endavant la seva vida i la de la seva filla. És el retrat de la societat aristòcrata de varis països que són grans admiradors del talent i que en la biografia ens fa viatjar per una vida de somnis.
Si vols escoltar l’àudio clica a continuació:
Ludmilla Lacueva Canut 
