Josep Carbonell (fotografia Arxiu Casimir Arajol) va ser nomenat veguer adjunt el 1932, figura que les autoritats andorranes i el Copríncep episcopal no reconeixien. Charles Romeu tampoc n’estava d’acord atès que ho veia com una voluntat d’usurpar les seves funcions. Moltes tibantors van marcar les seves relacions amb vàries denúncies de Romeu al Delegat Permanent, en les quals acusava al veguer adjunt d’inventar-se perills i conspiracions andorranes.

A la novel·la L’home de mirada clara se’n fa referència:

“Josep Carbonell treia fum pels queixals. Gairebé feia un any que havia arribat a Andorra i encara no havia jurat el càrrec. Per molt que Romeu li expliqués que les autoritats tenien la paella pel mànec i que la figura de veguer adjunt no existia als usos i costums, tenia sospites que Romeu li posava pals a les rodes. Últimament no l’avisava quan venia a Andorra i a sobre no l’havien convidat a la presentació de Larrieu a les autoritats.

(…)

Des que havien encetat l’any 1932, només enviava els informes al delegat permanent. Era hora que a França se sabés el que realment passava a Andorra i no el que amagava Romeu, que al seu parer defensava aquesta població incivilitzada en detriment dels interessos de la seva pàtria.”