Suposo que tots teniu present la imatge del 1902 del Cafè el Conseller. Doncs aquest senyor era el propietari de la Fonda Hostet a Soldeu que anys més tard esdevindria l’Hotel Bonell. D’en Jaume Bonell Franch sabem que eren vuit germans i que era, alhora, ramader i hostaler.
Una de les primeres referències sobre la Fonda Hostet la trobem en la Revue des Pyrénées: Excursion botanique en Andorre, on Marcailhou d’Aymeric relata -el 1889- les impressions del seu viatge a Andorra. Explica que és una casa llarga i baixa, foradada amb finestres petites, que una gran sala nua fa, alhora, de saló, d’office, de refectori i de sala de passeig amb una veranda rústica en una de les seves extremitats. Al primer pis, hi ha un dormitori comú. El 1896, en Annuaire du Club Alpin Français, Felix Régnault diu que quan les dues o tres cambres de la fonda estan ocupades, fan servir la sala-menjador-cuina com a dormitori.
Anys més tard el seu fill Jaume agafarà el relleu tot i que ell és ramader i deixarà la fonda en mans de la seva esposa Maria durant l’hivern i la primavera ja que tenen cura del ramat i de terres a Espanya. De la mestressa de la fonda se’ns explica, l’any 1923, que encara és jove i que els prepara un abundant sopar que consisteix en cuixot d’isard rostit i un excel·lent claret espanyol totalment delectable.
Jaume Bonell Gené encapçala la següent generació i va reformar l’any 1936 la fonda fent habitacions noves. Una de les innovacions més importants va ser la instal·lació d’una de les primeres sales de bany, amb banyera i dutxa, que hi va haver a Andorra. Era tan la novetat que fins i tot venien a veure-la famílies benestants d’altres parròquies que volien instal·lar-ne una a casa seva. També van ser pioners en posar calefacció central, de la casa Mingrat de Barcelona, que funcionava amb carbó. Va ser en aquella època quan van pintar l’hotel d’un color vermellós i el van batejar amb el nom d’Hotel Bonell.
L’hotel obria durant els mesos d’estiu i tenien com a clients a famílies de l’alta burgesia catalana com els Juncadella-Salisachs, Borés, Ferrer Vidal i Vidal Quadras, entre altres. Amants de la natura i de la vida senzilla, aquestes famílies pujaven a Soldeu amb un petit autocar llogat a Barcelona tot i tenir cotxes i xofers. Durant la seva estada es veien deslliurats de les obligacions i etiqueta a la que estaven subjectes la resta de l’any. Fe d’això són les nombroses exclamacions de satisfacció d’aquests clients: “Quina tranquil·litat, ens vestim al matí i ja no ens hem de canviar més en tot el dia !”.
Una anècdota curiosa d’aquells temps incerts és la d’algunes parelles d’Andorra, recent casades, que anaven a passar la lluna de mel a Soldeu i s’hostatjaven a Ca l’Hostet. La situació als països veïns no afavoria la voluntat de viatjar fora de les nostres contrades i per aquest motiu pujaven a Soldeu. Aquestes parelles s’hi estaven quatre o cinc dies i, després, tornaven cap a la seva parròquia.
Un 1956, en Jaume Bonell Casal va fer-se càrrec de l’hotel junt amb la seva esposa M. Dolors Argelich que van tornar a modernitzar l’hotel. En aquesta nova etapa, l’hotel obria tot l’any tot i que només es treballava molt durant els mesos d’estiu. La clientela es composava principalment de francesos que feien estades de quinze dies o tres setmanes. Amb la construcció de les pistes d’esquí de Soldeu, el poble va començar a rebre cada vegada més clients propiciant, d’aquesta manera, que es treballés tot l’any. Van portar l’hotel fins el 1970, treballant de valent i, en aquell moment, cansats de tants anys de feina, van decidir arrendar-lo. Malauradament l’edifici es va cremar l’11 de gener de 1974. En una habitació de la part vella es va encendre el quadre de la llum per una sobrecàrrega propiciant un incendi devastador.
La família ja no va tenir ànims per a reconstruir-lo i va vendre la propietat. El que restava de l’Hotel Bonell va ser enderrocat i s’hi va construir un altre edifici.
Si vols escoltar l’àudio clica a continuació (minut 18:50):
Ludmilla Lacueva Canut 