El març de 1931 es va inaugurar l’Hotel Pol. En aquest mateix lloc hi havia l’antiga fonda Pol –que era més petita- i al fer-se la carretera van decidir enderrocar l’edifici i construir un nou hotel més modern, l’entrada principal del qual tindria accés a la nova carretera.
Així doncs, en Julià Pol i el seu fill Josep van construir l’hotel. En Josep Pol Ros compaginava la feina d’hostaler amb la seva companyia d’autobusos la Hispano-Andorrana la qual regentava amb d’altres socis. La seva mare -Agustina Ros- s’ocupava de la cuina i la seva esposa -Maria Codina d’Andorra la Vella- se’n cuidava del menjador.
L’Hotel tenia unes 29 habitacions. A l’entrar hi havia una botiga, dos menjadors de primera i segona classe i al darrera la cuina. Les habitacions estaven repartides en dos pisos i a cada un hi havia una sala de bany.
El 1940, en Julià Pol va arrendar l’hotel al seu germà Ventura, que havia estat treballant a França, i va fer-se’n càrrec junt amb la seva esposa –una cuinera molt bona- que era germana de la senyora del Miquel Roca, arrendatari de l’Hotel Principal. Van fer funcionar l’Hotel Pol treballant de valent i van enviar a Barcelona el seu fill, en René, perquè aprengués l’ofici de cuiner. Va treballar fins i tot a l’Hotel Ritz per marxar més tard cap a França.
A l’Hotel Pol s’hi hostatjava en Francesc Viadiu, que havia instal·lat el seu centre d’operacions allí. Tal com hem pogut llegir en el relat d’Eduard Molné de Cal Palanques, portaven els refugiats fins a Sant Julià de Lòria on Viadiu i els seus col·laboradors els atenien i proporcionaven menjar a l’Hotel Pol. També s’encarregaven de fer les gestions oportunes perquè poguessin seguir el seu camí quan s’havien recuperat de les ferides i membres gelats. En Francesc Viadiu va guardar una gran amistat amb la família Pol que tant el va recolzar i el seu fill continuava hostatjant-se a l’Hotel Pol quan visitava Andorra.
En aquella època no hi havia carta de menús i es menjava el que tenia preparat la cuinera: patates amb col, amb bròquil, mongetes, carn i peix -un dia a la setmana o en alguna celebració religiosa durant la qual es prohibia menjar carn-. Emili Grau Tor recordava haver-los venut truites que havia anat a pescar ell mateix al riu i també cireres que recollien d’uns cirerers –una desena- plantats des de l’església fins a l’Hotel Pol. Les cireres collides es repartien entre el jovent del poble que no perdien temps per menjar-se-les totes. L’Emili, però, les venia a l’Hotel Pol.
El 1955, en Ventura Pol i la seva muller van deixar la gestió de l’Hotel Pol per donar pas a una nova generació d’hotelers amb moltes ganes de crear un ambient sociable i acollidor.
El 1955, Antoni Cerqueda i Teresa Sierra van començar a regentar l’Hotel Pol just quan van tornar del viatge de noces. L’Antoni ja tenia una certa experiència a nivell hoteler ja que el seu germà regentava l’hotel Versalles on va treballar-hi durant tretze anys encarregant-se del bar i del restaurant.
Així doncs el jove matrimoni va prendre possessió de l’Hotel Pol que van engrandir per la part de darrera a fi i efecte de tenir més habitacions quedant finalment en una cinquantena.
Davant la manca d’espai, van llogar una parcel·la darrera l’hotel que en un primer temps va ser una terrassa amb jardí i amb una pista al mig per ballar envoltada de taules. Finalment, en aquest terreny van construir-hi un local que esdevingué el “menjador de dalt”, l’altre trobant-se a la planta baixa de l’hotel. Dins del nou menjador hi tenien una gran peixera que feien servir de viver que abasteixien de truites de riu que anava a pescar Antoni Cerqueda al vespre.
Els menús eren senzills i es componien generalment de tres plats: entremesos, arròs o canalons, macarrons, carn, peix i postre. Curiosament hi havia un lauredià que sempre demanava per menjar arròs amb esquirol. Ell anava a caçar els esquirols i els portava a l’hotel perquè els hi cuinessin tal com li agradaven.
El dia que hi havia eleccions a la vila, l’hotel s’omplia de gom a gom amb la gent que havia vingut a votar i que es quedava per dinar. Tanmateix venien les autoritats i tot un seguit de persones que depenent del partit al qual pertanyien sopaven al menjador de dalt o al menjador de baix. Tant si perdien com si guanyaven tots venien a sopar. Antoni Cerqueda anava d’un menjador a l’altre tenint cura que tot anés bé i li deien “Què diuen a l’altre menjador?” “No ho sé ara hi vaig” i a l’altre menjador li deien el mateix “Què diuen al menjador de dalt? “Ara hi vaig”.
Els anys varen anar passant i finalment van regentar l’hotel fins al 1967, any que es van traslladar a l’hotel de la seva propietat a Santa Coloma, l’Hotel Cerqueda, i que van portar amb l’ajuda dels seus fills.
Al marxar el matrimoni Cerqueda de l’Hotel Pol, els propietaris -Maria Rosa Pol i el seu marit Amadeu Piqueras- van decidir tirar avall l’edifici del 1931 i construir-ne un de nou. I així fou que, seguint la tradició familiar, l’Hotel Pol tornà a obrir les seves portes el 1968 amb un altre aspecte i tots els avenços moderns de l’època ampliant-lo vuit anys més tard per tal de suplir les mancances d’habitacions.
L’hotel tenia 60 habitacions i 10 suites. La tarifa de l’hotel per a una persona era la següent:
Habitació (amb cambra de bany) 200 pessetes
Sopar 200 pessetes
Esmorzar 50 pessetes
Maria Rosa Pol i Amadeu Piqueras van oferir un ambient acollidor i familiar per als clients que els visitaven en aquest hotel que avui dia està tancat.
Si vols escoltar l’àudio clica a continuació (minut 14:40)
Ludmilla Lacueva Canut 
Leave a Reply