# Llibres & Company 24.01.2016 # Diamant blau – Care Santos # Demasiados cocineros – Rex Stout

IMG_6240Avui parlem d’una novel·la apassionant que és Diamant Blau de l’escriptora catalana Care Santos i publicat per l’editorial Columna.

Es tracta de la història de la seva família des del segle XVIII fins al segle XX. L’autora, a través del que li havia explicat la seva àvia, la Teresa Pujolà, ens endinsa dins del món d’una família burgesa, industrials del sector del tint a Mataró. I ja ho diuen que cases més grans han caigut, assistim a la caiguda d’aquest negoci i a la pèrdua d’un estatus social. Comencem amb el segle XX i la història de la Teresa Pujolà que s’enamora del lleter per al gran disgust de la seva mare que volia casar-la amb un futur notari que no l’estima. La Teresa és una noia que sap el que vol, té clar que s’estima al Claudi i res l’aturarà. A partir d’aquí, Care Santos ens porta als orígens de la seva nissaga i ens mostra com les accions o les decisions dels avantpassats tenen unes conseqüències que arrossegaran els descendents. M’ha sorprès la manera en què presenta els diferents moments, sense un ordre establert que a primera vista pot sobtar però aquests salts en el temps estan molt ben encaixats.

Encetem el misteri amb el Joseph Pujolar cabaler del mas Batet i la història de les seves quatre esposes que morien al poc de casar-se amb ell. Un personatge força inquietant que serà el portador d’una maledicció que com bé hem dit afectarà als seus familiars. Seguirem amb el Silvestre Pujolar que va fundar el negoci tèxtil a Mataró i el seu fill Florià que serà testimoni i actor de la ruïna familiar. Al voltant d’ells hi ha un bon planter de personatges molt interessants que juguen un paper molt actiu.

Hi ha dos elements a tenir en compte que ens acompanyen al llarg de la novel·la i són d’una part un rellotge de fusta que no dóna mai l’hora exacta i que toca quan algun membre de la família mort. No ho desvetllaré però és sorprenent l’origen d’aquest rellotge. Ho he trobat increïble i ingeniós.

D’altra part tenim la passió que sentia en Florià Pujolà per als ocells i especialment pel Diamant blau que és el títol d’aquesta novel·la.

Una història fascinant de lluites i empemta, de malediccions i de desafiament de les normes i convencions socials. Molt recomanable.

 

Canviem totalment de gènere i ens endinsem en una història del detectiu amateur Nero Wolfe i el seu ajudant Archie Goodwin. L’editorial Navona en la seva col·lecció negra ha tingut l’encert de recuperar el llibre Demasiados cocineros de l’escriptor nord-americà Rex Stout que va ser publicat per primera vegada el 1938.

Pels qui no conegueu aquest autor, va néixer el 1886 a Indiana i va publicar la seva primera novel·la de misteri el 1934 amb el títol Fer de Lance on apareix el detectiu Wolfe. Un personatge que ens delitarà al llarg de 48 títols.

Si us penseu que trobareu aquí la típica novel·la de misteri us equivoqueu completament. Nero Wolfe és un personatge que a priori no es fa estimar. Es tracta d’una persona força antipàtica, que no troba mai res bé. A més a més, degut al seu gran pes i dificultats per moure’s empra els serveis de l’Archie Goodwin que de fet serà qui ens relata les històries i que serà l’encarregat de complir les instruccions de Wolfe per anar a buscar proves mentre el detectiu es queda a casa. Tot plegat sembla ben estrany, un detectiu que no surt als carrers de Nova York i envia el seu ajudant perquè les trobi. I aquí està, la gran troballa. Wolfe és intel·ligent, ingeniós i resol els misteris tranquil·lament des de casa i al voltant d’un gran banquet. Seria l’antitesi de l’Hercules Poirot de l’Agatha Christie d’una part pel seu aspecte més descuidat i d’altra part perquè no agafa mai cap cas que sàpiga que no li pagaran. La solidaritat i la generositat no estan entre les seves qualitats.

Rarament surt de casa i en Demasiados cocineros, la cinquena entrega d’aquest famós detectiu, trobem un canvi al desplaçar-se cap al balneari de Kanawha a l’Estat de Virgínia. Nero Wolfe és un gran amant de la gastronomia i és el convidat d’honor que pronunciarà un discurs durant la conferència de clausura sobre la contribució americana a la haute cuisine. Quinze grans mestres seran convidats i la tranquil·litat es veurà enterbolida per l’assassinat d’un d’ells. Com no pot ser d’una altra manera la víctima és odiada per la majoria dels seus col·legues i serà complicat trobar l’assassí. Ja ho diu el títol masses cuiners i per tant masses egos. Però Wolfe, un finíssim observador amb un alt grau d’imaginació trobarà l’entrellat. És una història que t’enganxa immediatament i amb un estil molt àgil que barreja dos grans plaers com poden ser el misteri i la gastronomia. Bon appétit!

Si vols escoltar l’àudio clica a continuació (minut 20:59):

 

 

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s