#Charles Romeu #L’home de mirada clara #Conferència a Prada de Conflent #Casal del Conflent

Charles Romeu

 

Si us ve de gust venir a Prada de Conflent, el proper 5 de març 2016 tindrà lloc una xerrada sobre Charles Romeu organitzada pel Casal del Conflent. Un homenatge sentit en un dia especial on 82 anys abans ens deixava Charles Romeu a la seva vila natal. La conferència es farà a les 10.30 h. el 5 març a la sala de Gelcen de Prada. http://casaldelconflent.cat/?p=2207

 

L’HOME DE MIRADA CLARA

Charles Romeu, veguer francès de 1887-1933

A la seva mort va ser plorat per tot un poble.

Us demanareu qui és en Charles Romeu. Segurament no haureu sentit mai aquest nom però se’ns presenta aquí un personatge cabdal, per la història d’Andorra, des de la visió poc coneguda d’un veguer francès. Durant 47 anys, Romeu va dedicar-se a portar el progrés a un país que va conèixer aïllat i pobre. L’home de mirada clara va tenir un paper destacat en esdeveniments importants per a Andorra com l’Exposició Universal de París el 1889, la línia telegràfica, les escoles franceses i la construcció de carreteres.

Charles Romeu va néixer a Prades de Conflent el 1854 en el sí d’una família benestant i procedent d’un llinatge d’homes de llei. És un funcionari que defensa el seu país en un territori que esdevindrà la seva terra d’adopció. Un home molt respectuós i just que impartirà la justícia juntament amb el seu homòlegs episcopals creant entre altres el Tribunal Superior de Justícia. No hi ha dificultat que se li resisteixi, endegant les noves funcions de veguer amb 32 anys amb dinamisme i amb voluntat de fer moure els assumptes teixint d’aquesta manera unes relacions que perduraran durant tot el seu mandat. Des d’un primer moment entén la importància dels usos i costums i, sobretot, de respectar l’orgull que senten els andorrans per les seves arrels. Veiem desfilar bisbes, delegats permanents i altres autoritats, i som testimonis de l’enfrontament amb funcionaris francesos i personatges que volen treure profit dels anhels de benestar dels andorrans.

És un viatge al passat on veiem també com viu la societat de Prades i especialment les famílies burgeses de la vila que comparteixen aliances. En l’àmbit personal, Charles Romeu és vist com una persona propera i amatent. Dues dones tindran molta importància en la seva vida: Eugénie Lafabrègue, filla d’un banquer de Prada de Conflent i la Susanne, nascuda en el si d’una família humil. Però no podem oblidar tampoc la seva neboda Gabrielle Lafabrègue, néta d’Amadeu Cros, conegut empresari de la indústria química.

Charles Romeu pot ser un home molt rigorós i en l’exercici de la justícia no li tremola la mà però com a persona és sensible a les desgràcies humanes i durant la Primera Guerra Mundial posa en marxa a Prades, juntament amb la seva esposa, el Dispensari Departamental d’Higiene Social per a ferits de guerra, a més de ser membre del Comitè Tripartit del Control de Cures a les víctimes de la guerra.

En el seu temps de lleure, el veiem com un somiatruites abandonant-se a les muses literàries segurament animat pel seu oncle matern, l’abat Tolrà, que va traduir algunes obres de Jacint Verdaguer. Ell mateix tradueix al francès La vida austera de Pere Coromines i va ser mereixedor d’un clavell a l’Acadèmia dels Jocs Florals amb el poema Flors de neu. Aquesta vena poètica també la trobem en algun que altre discurs pronunciat al Consell General d’Andorra.

Són 47 anys d’etapes satisfactòries però també de lluites aferrissades. De moments de gran tensió a les darreries de la seva vida amb el nomenament d’un veguer adjunt amb qui tindrà una relació tempestuosa que segons la seva viuda el portarà a la tomba el 5 de març de 1933. Cridarà alt i fort que el veguer adjunt és el causant de la mort del seu marit i farà gravar a la placa de la seva tomba “MORT VÍCTIMA DEL MÉS MENYSPREABLE DELS SEUS CONCIUTADANS”.

La seva història està escrita al marbre de la placa del cementiri de Prades. Són quaranta-set anys d’una memòria oblidada, d’un personatge que ens recorda com n’era l’Andorra d’abans. Un homenatge era necessari i, aquest any nou 2016, el Casal del Conflent ens permet de fer-ho com és degut. Des d’aquí, agraeixo profundament la seva empenta i organització perquè en Charles Romeu, l’home de mirada clara, torni a reviure.

Ludmilla Lacueva Canut

home_mirada_clara

 

 

 

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s