L’Hotel Mirador va obrir les seves portes l’any 1934. L’antiga casa Moles havia estat transformada en un luxós hotel amb els avenços més moderns i arrendat per Alexandre Amigó. Des d’un bon principi aquest establiment rebé hostes il·lustres com és el veguer francès, Mr. Samalens que el febrer de 1935, segons informa el diari El Cadí, va decidir traslladar la seva residència a l’Hotel Mirador.
A finals del 1939, Alexandre Amigó va deixar l’hotel i en Samuel Pereña va agafar el relleu. Era un home de molta personalitat, va ser el següent arrendatari i va portar l’hotel en un període força inestable com és el pas de refugiats durant la Segona Guerra Mundial, alguns dels quals s’hostatjaven a l’Hotel Mirador. Moltes d’aquestes històries estan contades al llibre de Francesc Viadiu “Entre el torb i la Gestapo”.
Després de la guerra, Andorra va retrobar la seva tranquil·litat i la vida social va reprendre el seu curs normal. El 29 de maig de 1948 tingué lloc un banquet ofert a maître Leon Rocaries -degà del Col·legi d’Advocats de Perpinyà i Membre del Tribunal Superior d’Andorra- amb motiu del seu nomenament de Cavaller de l’Ordre de la Légion d’Honneur. En un acte tan solemne, es proposà el següent menú:
Entreteniments Hotel Mirador
Paella Valenciana
Truites Valira
Pollastre Rostit
Mongetes tendres mantega
Gelat-Dolços-Fruita d’Espanya
Vins
Alella, Bodegues Bilbaines
Xereç, Xampany Codorniu
Cafè, licors, Cigars
El desembre de 1952, la família Sasplugas es fa fer càrrec de l’Hotel Mirador i a través dels seus fills fins el 1987, any en el qual va tancar les seves portes i va ser enderrocat.
En Joan Sasplugas era un gran comunicador, amb molta personalitat i carisma, i la Magda el secundava supervisant la feina dels treballadors, la compra de verdures, fixava els preus, etc..
L’hotel tenia 27 habitacions i, amb la part nova, 44. L’entrada i la recepció es trobaven ubicades a les cavallerisses, la part més vella, i la zona que donava al carrer –presumiblement- corresponia al paller. Amb l’ampliació que es va fer el 1960, les habitacions noves que donaven a la Casa de la Vall, tenien bany i balcó. La família vivia a l’Hotel Mirador a peu de terrassa i havien creat un ambient molt acollidor.
El personal també s’hi trobava molt bé. Na Rosenda Centelles va arribar a l’Hotel Mirador el 1957 on va treballar de cambrera de menjador durant tres anys. Dormia a l’hotel en una dependència que hi havia a l’últim pis i compartia l’habitació amb una altra noia. Com a uniforme duia un vestit negre amb un davantal blanc. La Rosenda era de les poques que treballaven tot l’any. A l’estiu, quan arribaven els turistes francesos, solien llogar més gent..
Al voltant de l’Hotel Mirador tenien lloc esdeveniments com: comunions, casaments, festes de carnaval, i altres actes de la vida social. També hi havia una pista de ball al jardí que s’utilitzava sobretot a l’estiu i on els fills Sasplugas junt amb els seus amics es divertien amb patins de rodes. La gent venia cada dia a jugar a la botifarra o fer tertúlia al voltant d’una estufa. Com a curiositat, esmentarem que dues vegades, a l’hivern, es feia vi bullit. Un fet curiós és que, en ser l’hotel del poble, s’havien forjat molts matrimonis entre noies que venien a treballar i nois del poble.
A la dècada dels anys seixanta i setanta, el Mirador feia la funció “d’hotel institucional”. La Casa de la Vall s’havia fet petita per organitzar banquets i l’hotel va ser escollit, sovint, per la seva proximitat i el servei acurat que oferia. S’hi va rebre el Consell General, per a la celebració del nomenament del jutge d’apel·lacions o l’acollida d’algun delegat permanent o convidat de prestigi. Com a anècdota podem contar que els àpats que se servien als policies i a les persones que hi havia a la presó de la Casa de la Vall venien de l’Hotel Mirador i, de ben segur, eren deliciosos. Podem pensar que en pocs llocs es podia donar el cas que un hotel de la categoria del Mirador servís àpats a una presó.
Si vols escoltar l’àudio clica a continuació (minut 22:50):
Ludmilla Lacueva Canut 
Leave a Reply