Presumiblement, la fonda Coma ja existia a finals del segle XIX, en mans de Bonaventura Coma Riba de Cal Ramonguem i de la seva esposa M. Antònia Pintat Moles, oriünda de Meritxell. En Bonaventura era, alhora, hostaler, pagès i traginer i, també, bon negociant. Tenia molt bestiar, vaques, cavalls, mules, ja que freqüentava totes les fires. Cada setmana, amb uns mossos que tenia llogats, anava a Espanya a comprar allò que havien de menester per la fonda. També feia de guia i conduïa els viatgers que venien a Andorra o els barcelonins que pujaven ocasionalment a caçar.
La fonda estava situada prop de l’església d’Ordino i era petita. A la planta baixa hi havia la botiga, plena de tota mena de gènere i pel que fa al primer pis, hi havia la cuina amb uns fogons de carbó i uns cremalls, cocotes on es feien coure els pollastres i els conills, una olla, cassoles de terra on guisaven la carn amb suc i bolets. També hi havia una aigüera amb una pica de pedra i ceràmica de color blau, groc i blanc, a la paret. Al menjador, destacava una taula llarga on cabien vuit o deu persones per banda i un escudeller on guardaven uns plats de postres que representaven els dotze mesos de l’any. Aquest escudeller el poder admirar avui en dia a l’Hotel Coma. Al pis de sobre hi tenien tres habitacions, una de les quals es reservava per a la família. Una de les cambres era una sala comuna amb quatre llits -dos de matrimoni i dos individuals- un dels quals estava situat en una alcova. La fonda era petita i quan tenien molts hostes que insistien per quedar-se a dormir, havien de posar matalassos a terra o de condicionar taules que feien servir de llit.
El 1913, el seu fill, en Bonaventura Coma Pintat, que feia de traginer i de guia, va casar-se amb Maria Coma i va fer-se càrrec de la fonda. D’aquesta unió nasqueren cinc noies: Rosita, Maria, Ventureta, Mercè i Carolina.
En Bonaventura era una persona molt seriosa, però a les nits, per distreure els hostes o els que venien al cafè, organitzava jocs, entre altres, els de cartes. Un d’aquests jocs consistia en omplir d’aigua una galleda, posar-hi una poma que calia agafar amb la boca, després de ficar el cap dins la galleda, per subjectar-la millor i, quan s’aixecaven, es mullaven completament. També li agradava molt envoltar-se de jovent i fer broma.
Maria Coma Areny era una dona molt bona i obsequiosa. Quan arribava algú amb la roba mullada, el feia canviar i li assecava la roba. Encara avui, és una persona molt recordada, sobretot per contrabandistes que passaven la muntanya amb neu i arribaven rendits a la fonda. De seguida els preparava un bon plat de sopa i se n’ocupava. Si algú del poble necessitava alguna cosa, per exemple oli, li’n donava mitja ampolla sense escatimar i sempre havia estat així. Era una dona molt acollidora.
Les seves especialitats culinàries eren: escudella, canalons, macarrons, civets, estofats, cuixes de corder, pollastre rostit amb amanides, truites d’ou amb rom i rostes amb mel. Quan hi havia Consell, havia de preparar diversos àpats que es preparaven a la fonda i que després portaven a la Casa Comuna de la plaça. Per Carnaval, dimecres de cendra, es preparaven molts àpats, especialment bacallà amb panses i ous durs o truita d’ous al rom, un dels plats típics de la Fonda Coma que la Maria reeixia tan bé.
La casa pairal i fonda va ser enderrocada, aproximadament, l’any 1975 quan es va eixamplar la carretera que va cap a la Cortinada.
Però abans d’això, i com la fonda se’ls havia quedat petita, el 1932 van construir l’Hotel Coma. L’hotel tenia 48 habitacions però el van portar poc temps ja que la Maria va emmalaltir i van decidir arrendar-lo. Cap al 1945, al finalitzar l’arrendament, la família Coma el va tornar a dirigir durant set anys.
Durant aquesta nova etapa, les filles d’en Bonaventura Coma treballaven a l’hotel. A l’estiu, si hi havia alguna festa a Ordino o a la Massana, hi anaven a peu quan acabaven la feina. Fins i tot s’afegia a la colla algun client de l’hotel. Tot i tenir una feina tan dura no els faltava mai el bon humor i les ganes de divertir-se.
Una de les distraccions del jovent era anar a fer excursions: els diumenges al matí, 25 o 30 persones, pujaven al pic de Casamanya o en algun altre pic. A la tarda, quan baixaven, anaven a ballar a l’hotel. Com que el menjador era molt gran condicionaven la meitat de la sala pel ball i l’altra per menjar. A l’hivern, però, tota la sala es reservava al ball i es menjava a la terrassa coberta.
Amb els anys totes les filles es van casar i Bonaventura Coma va tornar a arrendar-lo el 1952. Però com no podia ser d’una altra manera, la nissaga Coma va tornar a fer-se’n càrrec de la mà de la Mercè Coma junt amb el seu marit Josep Riba.
El pas del temps l’havia convertit en un establiment vell, mancat del confort modern i amb una estructura poc adequada per acollir els nombrosos visitants de les nostres Valls. Van decidir renovar-lo i van optar per enderrocar-lo i construir un nou edifici, en el qual totes les habitacions donarien al davant, al jardí i que coneixem avui dia.
Les jornades eren llargues. Na Mercè començava a les 6 del matí i hi havia dies que a les 12 de la nit encara estava treballant. No hi havia temps per vacances i sempre estaven al peu del canó. El matrimoni Riba va portar-lo fins que el seu fill Josep Maria va agafar el relleu el 1985. Una nova generació amb noves idees i continuador d’aquesta família pionera en el sector hoteler.
Si vols escoltar l’àudio clica a continuació (minut 26:23):
Ludmilla Lacueva Canut 
Leave a Reply