Tot i que es va començar a construir l’Andorra Park Hotel l’any 1954, no va obrir les seves portes fins a l’agost de 1957, arrendat per Mateu Molleví i Joaquim Jover. El terreny i l’hotel són propietat de la família Rebés i al moment del seu arrendament l’hotel tenia 40 habitacions i una torre que forma part del mateix edifici, un restaurant i altres dependències, una pista de ball, piscina, un prat per a instal·lar-hi un golf semiminiatura, una explanada per fer-hi una pista de tennis, un jardí i un bosc. L’arquitectura de l’Andorra Park Hotel és especial i ben diferent de la dels altres hotels del país..
En aquests paratges, abans de la construcció d’aquest luxós establiment hoteler, s’hi desenvolupaven algunes fires del bestiar, fet que ens costa ara imaginar quan hi degustem algunes delícies culinàries.
Quan el Sr. Bartomeu Rebés va començar a construir l’Andorra Park Hotel, molta gent el va titllar de boig. A qui se li podia ocórrer construir un hotel cap a dalt de la muntanya i separat del poble ? Vaticinaven que aquell projecte seria un fracàs, fet que el pas dels anys han desmentit.
La construcció de l’hotel va durar uns tres anys i bona part del poble i els amics de la família Rebés van poder fruir, durant els mesos d’estiu, d’un divertiment especial: se’ls va permetre d’utilitzar la peculiar piscina tallada en la roca, una de les primeres que hi va haver a Andorra. A més de la seva forma original, cal destacar un altre aspecte: l’alimentava l’aigua corrent del reg i, per tant, era força gelada.
Mateu Molleví era un gran hoteler i continuava la tradició encetada pels seus pares que regentaven el restaurant Bonavista a Barcelona. En el Nouveau guide sur les vallées d’Andorre (1963), trobem una descripció de Mateu Molleví Ribera. Se’l descriu com un dels degans de l’hoteleria andorrana, condecorat amb la medalla de plata de la vila de París en reconeixement per la tasca feta per apropar l’hoteleria francesa i espanyola. També s’atribueix al seu dinamisme la puixança que ha donat al turisme i, especialment, l’andorrà que ha viscut un desenvolupament qualitatiu.
Amb l’ajuda del seu soci Joaquim Jover, la família del qual també tenia establiments hotelers, van encetar una nova etapa per a l’hoteleria andorrana. Eren dues persones dinàmiques i professionals que portaven conjuntament l’arrendament de l’hotel i comptaven amb l’ajuda de llurs esposes, Pilar Gastearena de Molleví i Rosa Julivert de Jover, que aportaven el toc de distinció femení.
Certs hotels andorrans s’havien fet vells i l’Andorra Park Hotel va obrir les seves portes aportant un confort més modern i serveis més luxosos marcant d’aquesta manera una nova època. De seguida van voler deixar una empremta de distinció oferint qualitat i, al mateix temps, un caliu familiar i hospitalari que sempre l’ha caracteritzat. Els Srs. Molleví i Jover donaven molta importància a la restauració i van voler oferir uns àpats acurats i imaginatius. Ràpidament van assolir una bona reputació, acollint a una clientela important i fidel que s’hi estava llargues temporades.
En els seus inicis a l’hotel es treballava sobretot a l’estiu, per Nadal i Setmana Santa. Tenien un jeep de color blanc i blau, amb el logotip de l’hotel, que posaven a disposició de la clientela per portar-los o recollir-los on volguessin. Si veien algun cotxe que venia per la pujada, sabien que arribava un turista i ràpidament es preparaven per acollir-lo.
L’Andorra Park Hotel ha estat testimoni privilegiat de nombroses trobades entre autoritats de diversos països i del pas de grans homes d’estat. Tan pel seu entorn tranquil i idíl·lic com pels deliciosos àpats que s’hi preparen, va ser escollit per a la celebració de dinars oficials durant les visites dels coprínceps francesos a les Valls d’Andorra. També ha tingut el plaer d’acollir en dues ocasions el copríncep francès François Mitterand que va signar el llibre d’or de l’hotel.
Sens dubte el “savoir faire” que dispensa aquest hotel ha estat decisiu en aquesta selecció per aquelles visites protocolàries.
Tot seguit veurem alguns detalls de les visites de dos coprínceps: Charles de Gaulle el primer que va venir a visitar el poble andorrà i Jacques Chirac que, actualment, ocupa aquest càrrec.
El 5 de novembre de 1967, en el Diario de Barcelona trobem una ressenya de Juan Cabané referent a la visita oficial del General de Gaulle, el qual va oferir un banquet a les autoritats i personalitats del país a l’Andorra Park Hotel.
En aquell article abunden detalls sobre el dinar. L’àpat va començar a les 12.30 hores i es va preparar una taula ovalada, de 62 coberts i forquilles i ganivets de plata massissa. Els cambrers havien d’atendre sis invitats com a màxim; el servei del dinar va durar 45 minuts.
Les cartolines del menú eren senzilles sense cap ornament i havien estat confeccionades pel servei de protocol del copríncep i impreses a França.
El menú consistia en:
Aperitiu al jardí.
Brou a l’andorrana servit en una tassa. Elaborat amb carn de bou i de pollastre, guarnit amb una juliana composta de jarret de vedella, pit d’au i pernil en dolç.
Aloses farcides amb foie gras. Les aus eren desossades i farcides, guarnides amb escalopes de foie-gras natural trufat, lleugerament cobertes de gelatina i disposades sobre fulles d’enciam.
Mitjana de vedella Orloff. Un magnífic i blanc tall de vedella rostida, presentat sobre una llesca de pa de motlle fregit i cobert amb salsa beixamel enriquida amb rovells d’ou i formatge fresc d’emmental. Aquests elements faciliten el glacejat, al fons de la safata resplendeix una virtuosa mitja glaça. Com a guarnició hi havia: cors de carxofes farcides amb puré de tomàquet natural, molt reduït i aromatitzat, patates dauphine incrustades amb làmines d’avellanes, que remataven el delicat acompanyament.
Se serví una amanida Muguette, confeccionada amb fulles blanques d’enciam, pomes i rodanxes de remolatxa bullida, coberta amb un trinxat d’ous durs. Després de ser condimentada amb sal i pebre, s’amaní amb oli refinat i suc de llimona, ambdós ingredients delicadament perfumats amb herbes aromàtiques.
Pinya Belle de Meaux. Consistia en mitges pinyes americanes fresques, prèviament buidades, que s’omplien amb la polpa tallada a daus i maduixes naturals, per damunt s’hi afegia gelatina líquida de gerds, que feia brillar el plat. Es realçava la presentació amb nata muntada amb sucre, que envoltava artísticament el fruit tropical. Simultàniament se serví un bescuit ametllat i pastes de full.
Finalment, s’acabà l’àpat bevent xampany Roederer Brut de 1962.
Molt satisfet per la qualitat del servei i de l’àpat, el copríncep francès va lloar les qualitats culinàries del Sr. Lacuna i felicità al Sr. Cabané junior, artífex del servei a taula.
De la visita del copríncep francès, Charles De Gaulle, es recorda una anècdota curiosa que no ha estat publicada. Es va demanar a la direcció que preparés una habitació perquè pogués descansar una estona després de dinar. Era molt alt i s’hagué d’allargar el llit perquè hi pogués cabre còmodament, ja que els llits d’aquella època eren bastant curts.
El 16 de setembre de 1997 a l’Andorra Park Hotel tingué lloc l’àpat en honor a Jacques Chirac, copríncep francès en ocasió de la seva visita al Principat d’Andorra. No ha transcendit cap detall d’aquest banquet però el menú va ser el següent:
Aperitiu
Timbal de llagostins marinat amb espècies de les valls
Filet de bou amb assortiment de bolets de Coma Obaga
Selecció de fruites silvestres i de la temporada
Cafè moca
Rebosteria
Celler:
Vi negre Volnay 1988 Maison Louis Jadot
Xampany Louis Roederer Brut Premier
Licor i digestius
El llibre d’or és l’ànima d’un hotel, sobretot en Grans Hotels i Palaces on desfila gent tan diversa com interessant. Hi escriuen algunes paraules d’agraïment persones procedents de l’aristocràcia, del món de les lletres, del cant i altres personatges cèlebres. Es pot dir que l’Andorra Park Hotel té una joia entre les seves mans. Amb tapes de color crema i amb l’anagrama daurat de l’edifici, desperta una certa emoció obrir-lo. Tot i que ha estat durant anys oblidat en algun prestatge, en els últims temps diverses persones han tingut el privilegi d’expressar-hi els seus pensaments envers l’hotel i Andorra. Les dedicatòries recollides són poques però amb el temps esdevindran més nombroses i seran el fidel retrat de les persones que componen la seva il·lustre clientela.
Entre s
ignatures destacarem la del rei Juan Carlos I d’Espanya, que va visitar les nostres Valls el maig de 1961, quan encara era príncep. El diari francès Midi Libre informa que tot i ser una visita privada va ser acollit molt calorosament. Primer va ser rebut pel copríncep episcopal Monsenyor Iglesias Navarri i, després, presentat a les autoritats andorranes. El Síndic General Honorari, en Francesc Cairat, va acudir a saludar-lo a l’Andorra Park Hotel.
Entre d’altres signatures hi ha les dels dos coprínceps Joan Martí Alanis, François Mitterand i Jacques Chirac. També hi trobem les dedicatòries d’Albert de Mònaco, Joan Antoni Samaranch, Felipe Gonzalez, Pasqual Maragall, Yehudi Menuhin, José Luis Sampedro, Josep Carreras i Teresa Berganza.
A la mort del Sr. Rebés i havent expirat el contracte d’arrendament, la família Rebés d’Areny-Plandolit -a partir de juny de 1999- ençà- va prendre en mà la gestió de l’hotel amb la voluntat de posar en marxa grans projectes i continuar oferint qualitat i servei a la seva clientela amb una gran ampliació.
Si vols escoltar l’àudio clica a continuació (minut 18:04):
Ludmilla Lacueva Canut 
Leave a Reply