Francisco Pla Calvó, fill de Cal Prat, va fundar la fonda Pla. Temps era temps quan els habitants d’Andorra la Vella i d’Escaldes es trobaven en algun prat i es barallaven a cops de bastons, de puny o de roc. En Francisco sempre plantava cara i deia als d’Andorra: “Si voleu batalla, batalla tindreu!” i per sempre més li va quedar el nom de “l’hereu de Cal Batalla”.

El 1859 va maridar-se amb Gertrudis Gasch de Cal Tintaina d’Encamp i van tenir quatre fills: Francisco, Gertrudis -casada amb un contractista de l’Ariège que va fer la carretera d’Escaldes a Encamp-, un noi que se’n va anar a Barcelona i l’altre a Argentina

En Francisco va voler modernitzar la fonda donant-li un aspecte més luxós i el canvi de fonda a balneari el podíem veure reflectit a la planta baixa, en un dels balcons, que duia gravada la data a la qual va començar la seva nova activitat: 1862. Per ressaltar la seva categoria, al segon pis hi havia cinc balconades amb motius decoratius entre els quals destacava una lira i cada barana de ferro portava unes lletres que reunides formaven la paraula “BANYS”. Amb la renovació i les aigües termals, l’Hotel Balneari Pla havia adquirit un gran prestigi entre els banyistes catalans -principalment- i anglesos. A l’hotel, quan es referien als clients, no deien mai “turistes” sinó “banyistes”.

L’any 1889, en la Revue des Pyrénées –Excursion botanique en Andorre-, Marcailhou d’Aymeric explica que l’Hotel Pla posseix dues banyeres de marbre blanc i una banyera de zinc. Constata que l’aigua arriba per una aixeta, la seva temperatura és de 43 graus centígrads, que també s’utilitza per a les dutxes.

 Francisco Pla Gasch (1861-1925) va estudiar a Barcelona i només li faltava un any per acabar els estudis de medecina quan els va interrompre per motius econòmics. A l’hotel, gràcies als coneixements adquirits i a les aigües termals procedents del Pont de la Tosca, donava massatges i aconsellava els banyistes sobre els tractaments que s’havien d’aplicar -pel reuma, genolls, cames, esquena, etc- raó per la qual en diversos llibres es refereixen a ell com a “Doctor”.

Francisco, juntament amb la seva esposa na Carolina Pujol (1874-1949), van agafar el relleu per fer encara més famós i acollidor aquest establiment. Na Carolina tenia una gran ajuda amb les seves filles, la Sara i la Lina, que servien els esplèndids àpats a les taules. Al safareig que hi havia en un dels laterals de la part baixa de l’hotel, hi havia un parell de dones del poble rentaven la roba de l’establiment i dels clients.

L’any 1912, en el llibre del nord-americà Lewis Gaston Leary, Andorra the hidden Republic, trobem algunes descripcions de l’hotel i del seu propietari. Explica que va descobrir, amb sorpresa i plaer, un edifici ben construït i d’aparença moderna. L’home que els donà la benvinguda, s’expressava en un francès fluïd i vestia acuradament. La decoració de l’hotel era austera, no hi havia catifes a terra ni res superflu i que era molt net. Tot i ser tard, els serviren ràpidament unes delicioses truites fresques del riu Valira; després, van dormir en uns matalassos tous i gruixuts. A l’habitació, hi havia un crucifix penjat a la capçalera del llit i, a la porta, hi havia clavada una senzilla pregària de viatgers, en castellà.

Descriu al Dr. Francisco Pla com un dels ciutadans amb més cultura de les Valls, és membre del Parlament (Consell General), que ha estat enviat a París com a delegat especial d’Andorra. Durant els tres dies d’estada, el Dr. Pla es va posar totalment al seu servei tant per subministar-los aigua calenta, espelmes, àpats a hores inusuals, o senzillament, proporcionar-los informació sobre les condicions polítiques i industrials d’Andorra. Els va cobrar a cada un 90 cents per persona i per dia i va explicar-los curosament que no s’esperava cap mena de propina. Tot i així, agraïts com estaven pel seu acolliment, varen donar alguns cents per caramels a la seva filla, la Sara.

Ja en aquell any, el Touring Club francès de ciclistes recomanava l’hotel tot i que, segons l’autor, l’únic mitjà que una bicicleta tenia per arribar a les Escaldes era damunt de la sella d’una mula !

La seva filla Lina va estudiar al col·legi americà de Barcelona -allí va aprendre anglès, una llengua que li esdevindria molt útil- i fins i tot va viure durant una breu temporada a Londres. Ràpidament va esdevenir la traductora del Consell General ja que el Sr. Síndic li portava sovint cartes o papers d’Anglaterra o d’Estats Units d’Amèrica perquè els hi traduís. En aquell temps era poc habitual trobar algú que parlés anglès; a l’exterior de l’hotel un cartell informava que, en aquell establiment, es parlava aquella llengua. La clientela que rebien a l’hotel era principalment anglesa cosa que va originar que l’anomenessin l’hotel dels anglesos i, cap als anys cinquanta, tenien contactes amb agències a Anglaterra que els adreçaven la major part dels seus clients. Els enviaven un telegrama precisant el nombre de persones que vindrien i el Parrilla -casat amb la Sara Pla- els anava a buscar a l’estació de trens de l’Hospitalet o a Tolosa.

Als baixos de l’hotel hi havia el Cafè Central al qual també es podia accedir des del carrer i on es reunien els vilatans o, senzillament, s’esperaven les persones que volien agafar el cotxe de línia. Quan va morir en Francisco Pla, van tancar el cafè i una persona del poble va obrir-ne un altre al davant amb el mateix nom: Cafè Central.

L’any 1925, el seu fill Xavier, arquitecte de professió, va fer una important reforma en l’estructura original en construir una torre annexa a l’hotel. Va tirar a terra Cal Sastre, que es trobava a l’esquerra. Com que les dues cases no eren anivellades, va enllaçar-les mitjançant escales. A la torre hi havia habitacions, algunes amb sala de bany, i un menjador. Al menjador de la torre hi havia una finestra que donava a la cuina de l’hotel i, mitjançant la qual, la Carolina feia passar els plats per evitar que haguessin d’anar amunt i avall.. L’emplaçament d’aquesta torre va ser venut, el 1989, al Govern d’Andorra.

En Xavier va dedicar-se molt poc a l’ofici d’arquitecte perquè, al morir la seva mare, el 1949, es va fer totalment càrrec de l’hotel. Una de les últimes modificacions va consistir en instal·lar un ascensor, el 1980, perquè ja era gran i volia continuar pujant al cap de casa sense cansar-se

El 1906, en el llibre de S. Armet i Ricart Les Valls d’Andorra. Del Segre a l’Ariège a través d’Andorra trobem la següent referència: “Les Escaldes: com estada es l’unich punt de la Vall un xic confortable (…) balnearis d’en Francisco Pla (Can Batalla) (…) que es el més important (…) el menjador (…) es bo, y la seva condicia molta, lo que-l recomana en gran manera. Tot comprés, inclos bany y café, el preu diari de dita casa varia de 6 a 7,5 pts (…)”.

Segons ens indica la Collection des Guides-Joanne, Pyrénees, les tarifes de l’any 1912 eren les següents: dinar o sopar 2,50 francs; cambra 1,50 francs; pensió 6 francs per dia; banys 1 franc.

Després de la mort d’en Francisco Pla, l’any 1925, la seva esposa i la seva filla Lina van fer-se càrrec de l’hotel. En Routes de la Catalogne ou le livre de l’amitié de Claude Aveline i Berthold Mahu, publicat el 1932, se’ns explica que en aquesta casa neta i simpàtica la Carolina cuina i la filla -una noia graciosa i maca- serveix les taules. Però la càrrega esdevenia feixuga i el 1931 decidiren arrendar-lo tot i que tornarien a agafar-lo dos anys més tard.

Arrendament de l’hotel a Josep Magallon i Maria Palacin

El 1931, el van arrendar a la Maria Palacin i al Josep Magallon. En Josep ajudava a servir les taules, feia la facturació i atenia els turistes. Na Maria s’ocupava de la cuina tot i que li agradava atendre la clientela. Havia estudiat a l’escola francesa i a les monges a Andorra la Vella i parlava fluidament francès, fet que li permetia comunicar amb la clientela francesa i anglesa, molts dels quals parlaven francès. A l’Hotel Pla van continuar oferint banys, seguint la tradició de la casa. Durant la temporada d’estiu que és quan més feina tenien -tancaven l’hotel la resta de l’any- llogaven alguna noia del poble que els ajudés en les tasques de l’hotel i fes de mainadera dels seus fills i, així, es podien dedicar plenament a les seves tasques.

Na Maria era molt bona cuinera, n’havia après de la seva tieta, Maria Fiter. Com a especialitats culinàries solia preparar escudella o carn d’olla, com a entrant, de segon plat macarrons, carn guisada amb rovellons, pollastres al forn, conills, canalons o farcellets de col amb carn picada i, de postres crema, braç de gitano o crema nevada. La fruita, figues, préssecs i altres la compraven als pagesos que pujaven d’Anserall. Els pollastres, ous, patates i d’altres aliments que necessitaven els els pujava l’Isern amb el cotxe de línia que feia el trajecte la Seu d’Urgell-Andorra, i d’aquesta manera s’aprovisionaven amb tots els productes que poguessin necessitar. A l’hotel elaboraven grans pans rodons per a tota la setmana, el pa era ben diferent del que mengem ara ja que, al cap de set dies, encara es podia menjar.

D’una factura signada per en Josep Magallon, podem extreure les tarifes vigents l’estiu de 1931, es cobrava un 10% pel servei:

Menjar, sopar i dormir   12 pessetes

Desdejuni i dinar              7 pessetes

1 cafè                            0,50 pessetes

El matrimoni Magallon va llogar l’Hotel Pla dos anys seguits i van deixar-ho per marxar a Barcelona i la família Pla va tornar a fer-se càrrec de l’establiment i durant molts anys van perpetuar el bon acolliment.

En l’actualitat l’Hotel Pla ja no he existeix i es va tirar avall l’edifici.

 Si vols escoltar l’àudio clica a continuació (minut 21:27):