# Llibres & Company 6.03.2016 # Andorra Park Hotel # Els pioners de l’hoteleria andorrana

Andorra Park Hotel edifici -llibreriadepioners

Tot i que es va començar a construir l’Andorra Park Hotel l’any 1954, no va obrir les seves portes fins a l’agost de 1957, arrendat per Mateu Molleví i Joaquim Jover. El terreny i l’hotel són propietat de la família Rebés i al moment del seu arrendament l’hotel tenia 40 habitacions i una torre que forma part del mateix edifici, un restaurant i altres dependències, una pista de ball, piscina, un prat per a instal·lar-hi un golf semiminiatura, una explanada per fer-hi una pista de tennis, un jardí i un bosc. L’arquitectura de l’Andorra Park Hotel és especial i ben diferent de la dels altres hotels del país..

En aquests paratges, abans de la construcció d’aquest luxós establiment hoteler, s’hi desenvolupaven algunes fires del bestiar, fet que ens costa ara imaginar quan hi degustem algunes delícies culinàries.

Bartomeu Rebes-llibreriadepionersQuan el Sr. Bartomeu Rebés va començar a construir l’Andorra Park Hotel, molta gent el va titllar de boig. A qui se li podia ocórrer construir un hotel cap a dalt de la muntanya i separat del poble ? Vaticinaven que aquell projecte seria un fracàs, fet que el pas dels anys han desmentit.

La construcció de l’hotel va durar uns tres anys i bona part del poble i els amics de la família Rebés van poder fruir, durant els mesos d’estiu, d’un divertiment especial: se’ls va permetre d’utilitzar la peculiar piscina tallada en la roca, una de les primeres que hi va haver a Andorra. A més de la seva forma original, cal destacar un altre aspecte: l’alimentava l’aigua corrent del reg i, per tant, era força gelada.

Miquel Mollevi-llibreriadepionersMateu Molleví era un gran hoteler i continuava la tradició encetada pels seus pares que regentaven el restaurant Bonavista a Barcelona. En el Nouveau guide sur les vallées d’Andorre (1963), trobem una descripció de Mateu Molleví Ribera. Se’l descriu com un dels degans de l’hoteleria andorrana, condecorat amb la medalla de plata de la vila de París en reconeixement per la tasca feta per apropar l’hoteleria francesa i espanyola. També s’atribueix al seu dinamisme la puixança que ha donat al turisme i, especialment, l’andorrà que ha viscut un desenvolupament qualitatiu.

Jover-llibreriadepionersAmb l’ajuda del seu soci Joaquim Jover, la família del qual també tenia establiments hotelers, van encetar una nova etapa per a l’hoteleria andorrana. Eren dues persones dinàmiques i professionals que portaven conjuntament l’arrendament de l’hotel i comptaven amb l’ajuda de llurs esposes, Pilar Gastearena de Molleví i Rosa Julivert de Jover, que aportaven el toc de distinció femení.

Certs hotels andorrans s’havien fet vells i l’Andorra Park Hotel va obrir les seves portes aportant un confort més modern i serveis més luxosos marcant d’aquesta manera una nova època. De seguida van voler deixar una empremta de distinció oferint qualitat i, al mateix temps, un caliu familiar i hospitalari que sempre l’ha caracteritzat. Els Srs. Molleví i Jover donaven molta importància a la restauració i van voler oferir uns àpats acurats i imaginatius. Ràpidament van assolir una bona reputació, acollint a una clientela important i fidel que s’hi estava llargues temporades.

En els seus inicis a l’hotel es treballava sobretot a l’estiu, per Nadal i Setmana Santa. Tenien un jeep de color blanc i blau, amb el logotip de l’hotel, que posaven a disposició de la clientela per portar-los o recollir-los on volguessin. Si veien algun cotxe que venia per la pujada, sabien que arribava un turista i ràpidament es preparaven per acollir-lo.

Dibuix Andorra Park Hotel-llibreriadepionersL’Andorra Park Hotel ha estat testimoni privilegiat de nombroses trobades entre autoritats de diversos països i del pas de grans homes d’estat. Tan pel seu entorn tranquil i idíl·lic com pels deliciosos àpats que s’hi preparen, va ser escollit per a la celebració de dinars oficials durant les visites dels coprínceps francesos a les Valls d’Andorra. També ha tingut el plaer d’acollir en dues ocasions el copríncep francès François Mitterand que va signar el llibre d’or de l’hotel.

Sens dubte el “savoir faire” que dispensa aquest hotel ha estat decisiu en aquesta selecció per aquelles visites protocolàries.

Tot seguit veurem alguns detalls de les visites de dos coprínceps: Charles de Gaulle el primer que va venir a visitar el poble andorrà i Jacques Chirac que, actualment, ocupa aquest càrrec.

El 5 de novembre de 1967, en el Diario de Barcelona trobem una ressenya de Juan Cabané referent a la visita oficial del General de Gaulle, el qual va oferir un banquet a les autoritats i personalitats del país a l’Andorra Park Hotel.

En aquell article abunden detalls sobre el dinar. L’àpat va començar a les 12.30 hores i es va preparar una taula ovalada, de 62 coberts i forquilles i ganivets de plata massissa. Els cambrers havien d’atendre sis invitats com a màxim; el servei del dinar va durar 45 minuts.

Les cartolines del menú eren senzilles sense cap ornament i havien estat confeccionades pel servei de protocol del copríncep i impreses a França.

El menú consistia en:

Aperitiu al jardí.

Ÿ Brou a l’andorrana servit en una tassa. Elaborat amb carn de bou i de pollastre, guarnit amb una juliana composta de jarret de vedella, pit d’au i pernil en dolç.

Aloses farcides amb foie gras. Les aus eren desossades i farcides, guarnides amb escalopes de foie-gras natural trufat, lleugerament cobertes de gelatina i disposades sobre fulles d’enciam.

Mitjana de vedella Orloff. Un magnífic i blanc tall de vedella rostida, presentat sobre una llesca de pa de motlle fregit i cobert amb salsa beixamel enriquida amb rovells d’ou i formatge fresc d’emmental. Aquests elements faciliten el glacejat, al fons de la safata resplendeix una virtuosa mitja glaça. Com a guarnició hi havia: cors de carxofes farcides amb puré de tomàquet natural, molt reduït i aromatitzat, patates dauphine incrustades amb làmines d’avellanes, que remataven el delicat acompanyament.

Se serví una amanida Muguette, confeccionada amb fulles blanques d’enciam, pomes i rodanxes de remolatxa bullida, coberta amb un trinxat d’ous durs. Després de ser condimentada amb sal i pebre, s’amaní amb oli refinat i suc de llimona, ambdós ingredients delicadament perfumats amb herbes aromàtiques.

Pinya Belle de Meaux. Consistia en mitges pinyes americanes fresques, prèviament buidades, que s’omplien amb la polpa tallada a daus i maduixes naturals, per damunt s’hi afegia gelatina líquida de gerds, que feia brillar el plat. Es realçava la presentació amb nata muntada amb sucre, que envoltava artísticament el fruit tropical. Simultàniament se serví un bescuit ametllat i pastes de full.

Finalment, s’acabà l’àpat bevent xampany Roederer Brut de 1962.

Molt satisfet per la qualitat del servei i de l’àpat, el copríncep francès va lloar les qualitats culinàries del Sr. Lacuna i felicità al Sr. Cabané junior, artífex del servei a taula.

De la visita del copríncep francès, Charles De Gaulle, es recorda una anècdota curiosa que no ha estat publicada. Es va demanar a la direcció que preparés una habitació perquè pogués descansar una estona després de dinar. Era molt alt i s’hagué d’allargar el llit perquè hi pogués cabre còmodament, ja que els llits d’aquella època eren bastant curts.

El 16 de setembre de 1997 a l’Andorra Park Hotel tingué lloc l’àpat en honor a Jacques Chirac, copríncep francès en ocasió de la seva visita al Principat d’Andorra. No ha transcendit cap detall d’aquest banquet però el menú va ser el següent:

Aperitiu

Timbal de llagostins marinat amb espècies de les valls

Filet de bou amb assortiment de bolets de Coma Obaga

Selecció de fruites silvestres i de la temporada

Cafè moca

Rebosteria

Celler:                       

Vi negre Volnay 1988 Maison Louis Jadot

Xampany Louis Roederer Brut Premier

Licor i digestius

El llibre d’or és l’ànima d’un hotel, sobretot en Grans Hotels i Palaces on desfila gent tan diversa com interessant. Hi escriuen algunes paraules d’agraïment persones procedents de l’aristocràcia, del món de les lletres, del cant i altres personatges cèlebres.  Es pot dir que l’Andorra Park Hotel té una joia entre les seves mans. Amb tapes de color crema i amb l’anagrama daurat de l’edifici, desperta una certa emoció obrir-lo. Tot i que ha estat durant anys oblidat en algun prestatge, en els últims temps diverses persones han tingut el privilegi d’expressar-hi els seus pensaments envers l’hotel i Andorra. Les dedicatòries recollides són poques però amb el temps esdevindran més nombroses i seran el fidel retrat de les persones que componen la seva il·lustre clientela.

Entre sJuan Carlos I - llibreriadepionersignatures destacarem la del rei Juan Carlos I d’Espanya, que va visitar les nostres Valls el maig de 1961, quan encara era príncep. El diari francès Midi Libre informa que tot i ser una visita privada va ser acollit molt calorosament. Primer va ser rebut pel copríncep episcopal Monsenyor Iglesias Navarri i, després, presentat a les autoritats andorranes. El Síndic General Honorari, en Francesc Cairat, va acudir a saludar-lo a l’Andorra Park Hotel.

Yehudi Menuhin-llibreriadepioners

Entre d’altres signatures hi ha les dels dos coprínceps Joan Martí Alanis, François Mitterand i Jacques Chirac. També hi trobem les dedicatòries d’Albert de Mònaco, Joan Antoni Samaranch, Felipe Gonzalez, Pasqual Maragall, Yehudi Menuhin, José Luis Sampedro, Josep Carreras i Teresa Berganza.

A la mort del Sr. Rebés i havent expirat el contracte d’arrendament, la família Rebés d’Areny-Plandolit -a partir de juny de 1999- ençà- va prendre en mà la gestió de l’hotel amb la voluntat de posar en marxa grans projectes i continuar oferint qualitat i servei a la seva clientela amb una gran ampliació.

 Si vols escoltar l’àudio clica a continuació (minut 18:04):

# L’home de mirada clara # Homenatge a Charles Romeu #Prada de Conflent #Casal del Conflent #5 de març 2016

Cartell RomeuÉs amb gran emoció que escric avui aquesta entrada, amb els records encara frescos de la meva estada, el passat dissabte 5 de març, a Prada de Conflent, la vila del nostre estimat Charles Romeu.

Foto Ludmilla Lacueva Canut
Foto Ludmilla Lacueva Canut

Vaig tenir el privilegi de participar a l’homenatge a Charles Romeu, un gran home que ens va deixar en un dia com aquest de fa 83 anys, el 5 de març de 1933.

Aquest acte no hauria estat possible sense el Casal del Conflent i voldria agrair des d’aquí al seu president, en Jordi Taurinyà, i molt especialment a l’Enric Balaguer gran ànima d’aquest reconeixement que ha vist la llum gràcies a la seva iniciativa i empenta. Han fet tot el possible perquè en Charles Romeu, l’home de mirada clara, torni a reviure amb tot el seu esplendor. Romeu és un gran desconegut per la majoria dels seus conciutadans i val a dir que per als andorrans també tot i ser un personatge cabdal, per la història d’Andorra i gràcies al qual ens arriba el seu testimoniatge, una visió poc coneguda d’un veguer francès.

Foto Antoni Pol
Foto Antoni Pol
Foto Antoni Pol
Foto Antoni Pol

L’homenatge va començar a les 10,15 hores al cementiri vell de Prada de Conflent amb una ofrena de flors que vàrem deixar a la seva tomba. La seva història està escrita al marbre de la placa del cementiri de Prada. Són quaranta-set anys d’una memòria oblidada, d’un personatge que ens recorda com n’era l’Andorra d’abans.

Foto Ludmilla Lacueva Canut
Foto Ludmilla Lacueva Canut

Hem d’agrair a la seva segona esposa, Marie Faurie que es feia anomenar Suzanne, que sense la seva tossuderia per instal·lar les plaques de marbre tant al cementiri com a la façana de la seva pròpia casa haurien pogut fer minvar el meu interès per aquest gran personatge però la meva intuïció m’avisava que hi havia una gran història darrera aquestes plaques. Continua sobtant la inscripció: “MORT VÍCTIMA DEL MÉS MENYSPREABLE DELS SEUS CONCIUTADANS”. Havien estat quaranta-set anys d’etapes satisfactòries però a les darreries de la seva vida, tot s’enterboleix amb l’arribada d’un conciutadà amb qui tindrà una relació professional tempestuosa i segons la seva viuda el portarà a la tomba. Però no desvetllarem qui és per als qui no han llegit la novel·la.

Foto Ludmilla Lacueva Canut
Foto Ludmilla Lacueva Canut
Foto Àngels Mach
Foto Àngels Mach

L’acte va seguir amb una conferència que vaig impartir a les 11 hores a la sala Gelcen de Prada on s’hi van congregar els amics del Casal del conflent i per part andorrana els apreciats amics de la Societat Andorrana de Ciències, l’Àngels Mach i l’Antoni Pol. Aprofito també per regraciar la presència de la Sra. Jeanne Camps, gran coneixedora del patrimoni pradenc, a qui vaig tenir el plaer de conèixer ja fa un grapat d’anys en la meva primera visita a la tomba de Charles Romeu i que no perd mai l’oportunitat de valorar la vila de Prada i els seus ciutadans.

Foto Ludmilla Lacueva Canut
Foto Ludmilla Lacueva Canut

Guardaré també un record entranyable de la trobada amb Carlos Lafabrègue i el seu fill Charles, i la Claudine, descendents d’una branca familiar de la primera esposa de Romeu, l’Eugénie Lafabrègue, que varen fer que aquest dia fos encara més especial. El meu agraïment a totes les persones que varen assistir pel seu suport i sobretot per la seva avidesa per saber més coses sobre en Romeu i sobre l’Andorra d’abans. No podia haver tingut millor audiència. Gràcies a tots.

Foto Àngels Mach
Foto Àngels Mach

Per als qui no coneixeu encara Charles Romeu, heu de saber que la novel·la, L’home de mirada clara, no tracta d’un personatge excèntric sinó d’un funcionari. Sovint oblidem que la història d’Andorra no és només la història de les nostres institucions, sinó també la de les persones que l’habiten, amb els seus defectes i virtuts.

Charles Romeu va néixer a Prada de Conflent el 1854 procedent d’un llinatge d’homes de llei. És un funcionari que defensa el seu país en un territori que esdevindrà la seva terra d’adopció. Un home molt respectuós i just que impartirà la justícia juntament amb el seu homòlegs episcopals creant entre altres el Tribunal Superior de Justícia. No hi ha dificultat que se li resisteixi, endegant les noves funcions de veguer amb 32 anys amb dinamisme i amb voluntat de fer moure els assumptes, teixint d’aquesta manera, unes relacions que perduraran durant tot el seu mandat. El fet de parlar català li va facilitar molt aquestes relacions amb els responsables polítics de l’època.

Des d’un primer moment entén la importància dels usos i costums i, sobretot, de respectar l’orgull que senten els andorrans per les seves arrels. A través de la seva mirada veurem com viuen els andorrans, com pensen i quins són els seus anhels. Veiem desfilar bisbes, delegats permanents i altres autoritats, i som testimonis de l’enfrontament d’una part amb funcionaris francesos que no van entendre mai Andorra i d’altra part amb personatges que volen treure profit dels anhels de benestar dels andorrans. Els seus inicis no seran fàcils amb una lluita constant amb el copríncep episcopal, Monsenyor Casañas, per cadascú estendre la seva influència. Tot i així, Romeu és un home de consens i les seves qualitats personals aplanaran el camí.

Foto Ludmilla Lacueva Canut
Foto Ludmilla Lacueva Canut

Durant quaranta-set anys, Romeu va dedicar-se a portar el progrés a un país que va conèixer aïllat i pobre. L’home de mirada clara va tenir un paper destacat en esdeveniments importants per a Andorra com l’Exposició Universal de París el 1889, la línia telegràfica, les escoles franceses i la construcció de carreteres. No és mai tard per reparar aquest oblit de la història i donar a Charles Romeu el lloc que mereix com un gran ciutadà pradenc i com a defensor del poble andorrà. Els nostres dos pobles estan units per sempre gràcies a aquest home de mirada clara.

És un viatge al passat on veiem també com viu la societat de Prada i especialment les famílies burgeses de la vila que comparteixen aliances. En l’àmbit personal, Charles Romeu és vist com una persona propera i amatent. És un home enamorat de la seva dona, Eugénie Lafabrègue, filla d’un banquer de Prada que morirà massa aviat. La dissort cau amb tot el seu pes sobre en Charles Romeu que només podrà veure la llum gràcies a l’aparició de la Suzanne, nascuda en el sí d’una família humil i podríem dir amb un caràcter fort, cosa que comportarà un trencament brutal de les relacions familiars i diverses anècdotes que encara avui perduren. Són dues dones que van tenir una gran importància a la seva vida però no podem oblidar tampoc la seva neboda Gabrielle Lafabrègue, néta d’Amadeu Cros, conegut empresari de la indústria química catalana. Amb el temps, la relació familiar millorarà gràcies en gran part a la seva neboda. La seva vida personal no va ser un camí de roses però va saber tirar endavant i l’amor per les valls andorranes també el van ajudar a superar-ho.

Charles Romeu pot ser un home molt rigorós i en l’exercici de la justícia no li tremola la mà però com a persona és sensible a les desgràcies humanes i durant la Primera Guerra Mundial posa en marxa a Prada, juntament amb la seva esposa, el Dispensari Departamental d’Higiene Social per a ferits de guerra, a més de ser membre del Comitè Tripartit del Control de Cures a les víctimes de la guerra.

Romeu era un burgés, un intel·lectual d’una família molt important del Rosselló però també d’una família amb cultura catalana cosa que no era habitual en aquella època. En el seu temps de lleure, el veiem com un somiatruites abandonant-se a les muses literàries segurament animat pel seu oncle matern, l’abat Tolrà, que va traduir algunes obres de Jacint Verdaguer. Ell mateix tradueix al francès La vida austera de Pere Coromines i va ser mereixedor d’un clavell a l’Acadèmia dels Jocs Florals amb el poema Fleurs de neige. Aquesta vena poètica també la trobem en algun que altre discurs pronunciat al Consell General d’Andorra.

Foto Ludmilla Lacueva Canut
Foto Ludmilla Lacueva Canut

M’agradaria acabar amb una frase que es troba a la làpida de la tomba de Charles Romeu i que sempre em commou: A Charles Romeu que va administrar Andorra quaranta-set anys i a la seva mort va ser plorat per tot el poble.

Ludmilla Lacueva Canut