L’Hostal Calones ja sembla existir al 1680. L’hostal es trobava en un lloc de pas per entrar a Andorra, cap a la plaça, on arribaven els traginers per descarregar mercaderies o bagatges i viatgers que s’havien d’hostatjar a Cal Calones. També s’hi estaven els músics que venien per la festa major o els representants del bisbe quan pujaven a cobrar els delmes. Hi havia per a tal efecte una habitació més bonica que les altres que donava al carrer i que normalment es reservava per als hostes més importants.
Els preus que es practicaven el 1884 per a la pensió eren de 5 pessetes diàries i el 1906. la pensió costava de 3 a 4 pessetes, i els menjars 1 pesseta, 1,50 o 2,50 pessetes.
Pel que fa a les mercaderies cobraven els següents imports: Una lliura de cafè 3 pessetes, un quilo d’espelmes 2,25 pessetes, ¼ xocolata 10 pessetes. El 1906, es cobra 2 pessetes per guardar l’egua, 1,50 pel gra i herba i 1 pesseta per dos pots de pebrots.
El Correu espanyol fou establert a Andorra al gener de 1928. Remarcarem que es va posar a l’Hostal Calones la primera oficina de correus on a l’entrada tenia una mica de tauleta i un tancader per a l’administrador de correus, Don Filemón Lopez. Va estar ubicat en aquest hostal durant 1 o 2 anys.
De jove, Miquel Montanya Guitart havia anat a treballar a un hostal a Barcelona durant un parell d’anys per aprofundir els coneixements que tenia i preparar-se per portar l’Hostal Calones. Més tard va compaginar la feina d’hoteler amb la de ramader. A més va ser capità de la parròquia i tenia una carnisseria a la casa del costat. Es va casar amb Dolors Bernaus. De seguida va agafar les regnes del negoci i, juntament amb la seva sogra Maria Guitart, va reestructurar la fonda per tal de modernitzar-la. Va arreglar les habitacions, canviant els llits antics per uns de ferro amb matalassos de llana. En aquella època, i amb la construcció de la carretera, van començar a tenir els primers viatjants essent un període en què el comerç va començar a tenir una certa importància.
Cal Calones havia tingut al mateix temps la carnisseria del poble permetent així de servir carn fresca de consum que diàriament les cases del poble no tenien a més de no posseir neveres per guardar-la. Cal Calones i Cal Cisco de Sans s’encarregaven de preparar entre d’altres els àpats del Consell General o àpats oficials amb els coprínceps i altres autoritats a la cuina mateix de la Casa de la Vall.
D’una factura del 6 d’octubre de 1929, la fonda Calones factura al M.I. Consell General per les despeses del banquet per a 64 persones el següent: 9,50 pessetes pel dinar, 2,50 pessetes per ampolla del Castell del Remey (36 ampolles) i 6 pessetes per esmorzar (6 persones) pagant en total 704 pessetes.
Tradicionalment, l’Hostal Calones ha tingut un paper cabdal en la institució de la Consòrcia de casats d’Andorra la Vella. Fundada el 1796, la Consòrcia celebrava cada any un àpat el primer dia de Quaresma. Intermitentment aquest tenia lloc en diversos establiments hotelers fins al 1833, any que s’establí la taba del posader essent nomenat per aquest efecte en Miquel Montanya.
Miquel Montanya i Dolors es van fer grans i les seves filles tenien d’altres ocupacions laborals. Així doncs decidiren arrendar l’hostal successivament a vàries famílies Anys més tard la seva filla Maria i el seu marit Pere Canturri van fer-se càrrec de l’hostal. I d’aquella època data la famosa àliga que el fill Pere va capturar a la muntanya. La va portar a l’hostal on se li confeccionà una gàbia ubicada a la cantonada de l’establiment. Aquesta àliga va ser la gran atracció dels vilatants i dels turistes que visitaven les nostres valls. L’expectació creada era tal que els turistes francesos varen batejar aquest establiment com a l’Hostal de l’àliga. Així doncs es varen fer unes targetes noves que deien: Hostal Calones i de l’Àliga amb un dibuix d’aquest animal.
Quan Maria Montanya i Pere Canturri es van retirar, el seu fill Joan va prendre el relleu. Més tard ho farien les joves de la casa Rosa Campos i Isabel Ortiz per deixar pas a Miquel Canturri Campos que ho va portar els darrers anys abans del tancament de l’hotel.
Si vols escoltar l’àudio del programa clica a continuació: (minut 20:19)
Ludmilla Lacueva Canut 
Leave a Reply