# Hostal Valira # Els pioners de l’hoteleria andorrana # Patrimoni andorrà

Recuperem un bocinet del patrimoni andorrà i més precisament de la història de l’Hostal Valira. Fem una visita virtual cap a una sala de l’hotel on un client francès, del qual es deia que era un dels propietaris de la casa de conyac Bisquit, va deixar un record de la seva llarga estada en aquest luxós establiment.

(c) Fons Ludmilla Lacueva Canut
(c) Fons Ludmilla Lacueva Canut

Va dibuixar un magnífic mural a principi dels anys cinquanta on s’hi representaven diversos aspectes representatius de la història i de la vida d’Andorra.

(c) Fons Ludmilla Lacueva Canut
(c) Fons Ludmilla Lacueva Canut

Ràdio Andorra, gran símbol, queda representada amb una locutora vestida amb els colors de la bandera francesa. Pel que fa a les carreteres andorranes no hi ha dubte que l’autor les trobava perilloses i estretes. Segurament es deuria emportar algun ensurt més d’un cop.

 

No poden faltar els moments ociosos. Uns joves andorrans ballen al so de la música d’un company, amb el vestit típic del país.  Un conseller general els observa des de la distància.

(c) Fons Ludmilla Lacueva Canut
(c) Fons Ludmilla Lacueva Canut

I els contrabandistes també hi tenen cabuda en aquests esbossos de la vida andorrana. Això sí, l’artista hi fa la distinció entre Espanya i França: d’un costat hi tenim un guàrdia civil i de l’altra un gendarme.

(c) Fons Ludmilla Lacueva Canut
(c) Fons Ludmilla Lacueva Canut
(c) Fons Ludmilla Lacueva Canut
(c) Fons Ludmilla Lacueva Canut-

Uns dibuixos simbòlics i testimonis d’una Andorra desapareguda que el foc va malmetre el 2005 però que segueixen vius en aquestes imatges.

#Els pioners de l’hoteleria andorrana.

# Llibres & Company 08.05.2016 # És l’amor que mou el cel i les estrelles – Antònia Carre-Pons # Los sioux – Irene Handl # El Rossinyol – Kristin Hannah

IMG_6803Comencem per una joia que es diu És l’amor que mou el cel i les estrelles de l’Antònia Carré-Pons publicat per l’editorial Meteora.

És un llibre que ens transporta a la València de 1480 on es copia un manuscrit inèdit i que en el seu periple viatjarà cap a Nàpols i finalment a la Roma del segle XVI i que als nostres temps trobarà una investigadora a la Biblioteca Vaticana.

L’escriptora Antònia Carré Pons parteix de l’existència d’aquest llibre, l’Espill de Jaume Roig, per indagar amb més profunditat sobre la identitat de la persona que el va copiar i el perquè no està acabada la còpia amb les caplletres. Aquí es va teixint un misteri sobre el seu escriptor i la sort d’aquest manuscrit custodiat per diferents personatges que ens l’apropen més i ens endinsen en un món apassionant i enigmàtic. Un món on l’amor hi té cabuda amb el Gueran i l’Estafania així com el Galeotto i l’Isabella. Però és també un llibre sobre l’amor a la literatura que farà que el manuscrit sobrevisqui i arribi a les nostres mans.

Un llibre de passions i intriga molt ben documentat que t’atrapa des de la primera pàgina amb una ambientació molt real i coherent, amb un estil que t’embolcalla i no et deixa anar. Una excel·lent recomanació que no us decebrà gens ni mica.

IMG_6799Canviem de registre, i parlem ara de Los Sioux d’Irene Handl publicat per l’editorial Impedimenta. Irene Handl és una actriu anglesa, nascuda el 1901, que va publicar dues novel.les amb gran èxit, una de les quals és la que us he portat avui.

Els Benoir són una família força peculiar i excèntrica. Uns aristòcrates molt superficials que es pensen que s’ho poden permetre tot cosa que els portarà a situacions força inusuals. Tot i que el llibre es va publicar el 1965 a mi m’ha donat la impressió que ha estat escrit als anys vint per la manera com ens conta la vida d’aquests personatges. La Marguerite és molt superficial i acostumada a que tots estiguin pendents d’ella. El seu fill es presentat com un personatge capriciós. El seu marit, Castleton fa bon ús de la flema anglesa i el seu germà Armand és un bon vividor. El llibre està escrit a l’estil de les screw ball comedy, amb una munió d’escenes més bojes les unes que les altres i fins i tot podríem dir amb algunes escenes irreals i esperpèntiques. És una tribu una mica tocada del bolet on a la més mínima dificultat en fan un gran drama. També hi apareixen varis personatges amics dels Benoir que tampoc tenen desperdici.

L’Irene Handl ens fa una dissecció molt àcida d’aquesta societat que tot i voler que pensem que és francesa i vivint a Nova Orleans no hi ha dubte que és una crítica ferotge de la societat anglesa.

IMG_6804I per acabar avui amb les recomanacions tenim un llibre entranyable, El rossinyol de l’escriptora nord-americana Kristin Hannah, publicat per l’Editorial Amsterdam, i ambientat durant la Segona Guerra Mundial.

És la història de dues germanes, la Vianne i l’Isabelle que es porten deu anys de diferència, i assistiran impotents a l’ocupació de França per l’exèrcit nazi. A més, ens trobem en un univers de dones franceses que es troben soles al tenir els marits presoners en camps de presoners. Mancances i humiliacions són el que hauran de viure les germanes Rossignol. Totes dues són valentes però la diferència d’edat farà que encarin aquesta ocupació de maneres diferents. L’Isabelle, la més jove, des del primer moment tindrà clar que vol lluitar per la llibertat del seu país i passarà a l’acció. La Vianne és mare de la petita Sophie i tenint el marit empresonat sempre prendrà les decisions en línia a protegir la seva filla. Es sotmet més fàcilment i li costa creure que la gent sigui tan dolenta.

En aquests moments de desesperació i de somnis trencats, la força d’aquestes dues dones ens fan adonar que cal lluitar per aconseguir el que volem fins i tot quan es dóna tot per perdut i no hi ha cap esperança. Dos dones de caràcter oposat que viuran la guerra d’una manera diferent davant els tirans que els amargaran la vida.

El que m’ha agradat molt d’aquest llibre és que es recupera una part de la història oblidada i que reivindica la lluita de les dones, que van aguantar moltes mancances i humiliacions, però sense algunes d’elles no s’hauria pogut vèncer a l’enemic. Sí, que és una història en un context dramàtic i dur però alhora és una història preciosa sobre les dones que jo us recomano. El Rossinyol és la mena de llibre que quan l’acabes segueix viu a la teva ment en els dies posteriors i et recorda com n’és d’important aprofitar tots els bons moments de la vida.

Si vols escoltar l’àudio del programa clica a continuació: (minut 02:00)

# Llibres & Company 8.05.2016 #  Els coetanis de l’home de mirada clara # Charles Romeu # Pierre Clovis Papinaud

Clovis_Papinaud-llibreriadepionersEn els darrers mesos, hem estat parlant de l’hoteleria del nostre país i, seguint amb la història d’Andorra, avui encetem una nova sèrie de cròniques que anomenarem Els coetanis de l’home de mirada clara, Charles Romeu. A cada programa faré una pinzellada d’una persona que hagi tingut de prop o de lluny contacte amb Charles Romeu i, de retruc, amb Andorra ja sigui perquè era una autoritat com poden ser els delegats permanents, els bisbes i altres veguers, ja sigui perquè han escrit un llibre sobre Andorra. Farem una passejada per l’Andorra de les darreries del segle 19 i per la primera meitat del segle 20.

Comencem per un personatge amb una vida apassionant. Es tracta del polític Pierre Clovis Papinaud, representant permanent de França a Andorra de 1882 a 1883.

Papinaud no va coincidir amb Romeu en l’exercici del seu càrrec però es coneixien i Charles li havia demanat alguna que altra informació sobre Andorra. De fet, hi ha un llibre molt interessant sobre la seva vida que s’anomena “Le tonnelier de la République” escrit per Edmond Pascual i Andrée Roques. Aquesta última és l’esposa d’un nét de Papinaud que va trobar unes maletes plenes de documentació sobre aquest polític.

El llibre ens retrata la seva vida i tenim algun que altre capítol dedicat a Andorra i a la feina que hi va desenvolupar com a delegat permanent en missió extraordinària. Són uns moments incerts i Clovis Papinaud hi va amb tota l’artilleria. Considera Andorra com un fòssil jurídic i històric que ha sobreviscut a penes a la edat mitjana. Una terra que ha marcat la rivalitat entre França i Espanya. Tal com se’ns explica al llibre, Papinaud tindrà grans problemes amb el bisbe Casañas, que recordem també se les va tenir amb Charles Romeu. Ens parla també de la voluntat del poble andorrà de tenir carreteres, el telègraf però el moment no és l’adequat. Es va presentar com l’home que havia de redreçar la situació i proclamava que havia de protegir el país contra les seves pròpies divisions. Hi estarà tot just un any i marxarà satisfet de la seva feina, una missió extraordinària que acaba segons ell amb la pau a les valls andorranes on a l’arribar havia trobat una guerra civil i sobretot convençut que França ha tornat a recuperar el lloc que li pertanyia front al bisbe episcopal. Això és el que escriu al seu Ministeri que es mostra satisfet tot i que la situació no és realment tant tranquil·la.

© Ludmilla Lacueva Canut
© Ludmilla Lacueva Canut

Clovis Papinaud va tenir una vida molt plena, tant personal com professional, i va fer part d’un bocinet de la història d’Andorra.

 Si vols escoltar l’àudio de la crònica clica a continuació: (minut 42:00)