# Llibres & Company 8.05.2016 #  Els coetanis de l’home de mirada clara # Charles Romeu # Pierre Clovis Papinaud

Clovis_Papinaud-llibreriadepionersEn els darrers mesos, hem estat parlant de l’hoteleria del nostre país i, seguint amb la història d’Andorra, avui encetem una nova sèrie de cròniques que anomenarem Els coetanis de l’home de mirada clara, Charles Romeu. A cada programa faré una pinzellada d’una persona que hagi tingut de prop o de lluny contacte amb Charles Romeu i, de retruc, amb Andorra ja sigui perquè era una autoritat com poden ser els delegats permanents, els bisbes i altres veguers, ja sigui perquè han escrit un llibre sobre Andorra. Farem una passejada per l’Andorra de les darreries del segle 19 i per la primera meitat del segle 20.

Comencem per un personatge amb una vida apassionant. Es tracta del polític Pierre Clovis Papinaud, representant permanent de França a Andorra de 1882 a 1883.

Papinaud no va coincidir amb Romeu en l’exercici del seu càrrec però es coneixien i Charles li havia demanat alguna que altra informació sobre Andorra. De fet, hi ha un llibre molt interessant sobre la seva vida que s’anomena “Le tonnelier de la République” escrit per Edmond Pascual i Andrée Roques. Aquesta última és l’esposa d’un nét de Papinaud que va trobar unes maletes plenes de documentació sobre aquest polític.

El llibre ens retrata la seva vida i tenim algun que altre capítol dedicat a Andorra i a la feina que hi va desenvolupar com a delegat permanent en missió extraordinària. Són uns moments incerts i Clovis Papinaud hi va amb tota l’artilleria. Considera Andorra com un fòssil jurídic i històric que ha sobreviscut a penes a la edat mitjana. Una terra que ha marcat la rivalitat entre França i Espanya. Tal com se’ns explica al llibre, Papinaud tindrà grans problemes amb el bisbe Casañas, que recordem també se les va tenir amb Charles Romeu. Ens parla també de la voluntat del poble andorrà de tenir carreteres, el telègraf però el moment no és l’adequat. Es va presentar com l’home que havia de redreçar la situació i proclamava que havia de protegir el país contra les seves pròpies divisions. Hi estarà tot just un any i marxarà satisfet de la seva feina, una missió extraordinària que acaba segons ell amb la pau a les valls andorranes on a l’arribar havia trobat una guerra civil i sobretot convençut que França ha tornat a recuperar el lloc que li pertanyia front al bisbe episcopal. Això és el que escriu al seu Ministeri que es mostra satisfet tot i que la situació no és realment tant tranquil·la.

© Ludmilla Lacueva Canut
© Ludmilla Lacueva Canut

Clovis Papinaud va tenir una vida molt plena, tant personal com professional, i va fer part d’un bocinet de la història d’Andorra.

 Si vols escoltar l’àudio de la crònica clica a continuació: (minut 42:00)

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s