#  Els coetanis de l’home de mirada clara # Charles Romeu # Franz Schrader

Jean_Franz_Daniel_Schrader-llibreriapionersEns endinsem de nou en un bocinet de la història d’Andorra de la mà dels coetanis de L’home de mirada clara. Avui parlarem de Franz Schrader, geògraf, alpinista i cartògraf que va néixer l’11 de gener de 1844 a Bordeus i a qui devem en gran part el coneixement de la cartografia dels Pirineus.

El seu pare era originari de la ciutat prussiana de Magdebourg i la seva mare de Nérac a la regió de Bordeus on tenia uns cosins geògrafs. Així doncs, Franz Schrader va créixer amb una gran avidesa per aprendre tot el que estava relacionat amb la literatura i les ciències a més d’apassionar-se per les llargues excursions a les muntanyes que alimentarà amb la lectura dels grans viatgers que conten les seves ascensions a les muntanyes pirinenques.

Aprofita aquestes excursions per extreure tot tipus d’informació topogràfica i per dibuixar les serralades impressionants. La seva primera obra cartogràfica va conèixer un èxit fulgurant i el reconeixement per part de varis estaments que varen publicar diversos escrits explicatius. El 1876 va fundar a Bordeus la secció del Club alpí francès i va esdevenir el seu president. I aquí tenim un altre punt en comú amb Gaston Vuillier, de qui vàrem parlar a la darrera crònica i és que el 1877, la Librairie Hachette el fitxa com a col·laborador, en aquest cas com a geògraf professional. Una notícia fabulosa per a algú que només vol dedicar-se a la seva gran passió que complementarà amb classes a l’escola d’antropologia. Anys més tard esdevindrà director de cartografia a Hachette i col·laborarà amb diversos escrits a l’Anuari del Club Alpí Francès entre d’altres. La seva reputació és envejable i coneix els Pirineus com el palmell de la seva mà.

Exposition_universelle_de_1900_-_portraits_des_commissaires_généraux-Franz_Schrader llibreriaI us preguntareu quin lligam tenia Schrader amb Charles Romeu… Feia dos anys que Romeu havia encetat el seu càrrec com a veguer francès i no parava de barrinar mil idees per donar un nou impuls a les Valls d’Andorra i que el món sencer conegués aquest petit país. I la millor manera de fer-ho era participar a l’exposició Universal de París de 1889. Charles Romeu va demanar al Consell General que fessin la demanda formal al delegat permanent durant la seva visita a Prades. La Mitra s’ho mirava amb escepticisme, tot i que mentre estiguessin ocupats en aquestes coses ells continuarien treballant per contrarestar la influència de França.

La idea havia tingut molt bona acollida des del primer moment per part del síndic i de diversos andorrans encoratjats per l’entusiasme del veguer. Per ajudar-los, el delegat permanent francès va escollir Franz Schrader, una elecció molt escaient ja que feia quinze anys que estava elaborant un mapa de la serralada pirenaica que s’esperava que en breu acabaria i exposaria a l’Exposició de París. Ja auguraven que seria una meravella digna d’admirar. Charles Romeu va fer una primera tria de productes i Franz Schrader, entusiasmat, va visitar Andorra per escollir els objectes que farien part del segon enviament.

Charles Romeu va quedar molt content de la col·laboració amb Schrader i tots dos van rebre amb gran satisfacció l’obtenció d’una medalla de bronze pels objectes de l’estand d’Andorra. Va ser un gran èxit.

Franz Schrader-llibreriapionersDesprés de moltes dificultats els dos protagonistes de la nostra crònica d’avui van aconseguir que els objectes tornessin cap al país el 1891. Es va decidir que les col·leccions i els mapes fossin per l’escola de Canillo.

L’experiència va ser tan bona que, l’any 1900, Andorra va tornar a ser present a l’Exposició Universal de París sota la supervisió de Charles Romeu i de Franz Schrader.

Un tàndem molt eficient que va treballar amb tot el seu entusiasme perquè el nom d’Andorra traspassés fronteres. Aquesta bona entesa va trencar-se el 18 d’octubre de 1924 amb la mort de Franz Schrader a París.

Per sentir la crònica del programa  El Jardí dels mandales  de Lourdes Prat a Ràdio Valira, cliqueu a continuació (minut 17:14) 

 

 

# La maleta literària # Le livre des Baltimore # Joël Dicker

le livre des baltimoreEncetem les vacances amb una nova secció #La maleta literària# amb recomanacions de lectures per aquest estiu.

Marxem cap als Estats Units amb El llibre dels Baltimore, de l’escriptor suís Joël Dicker, on retrobem en Marcus Goldman, el protagonista de la seva anterior novel·la La Veritat sobre l’afer Harry Quebert. Si us penseu que trobareu una continuació d’aquesta novel·la aneu ben equivocats però us assegura que aquesta història no us decebrà gens.

Engeguem càmera i acció!

Marcus s’ha instal·lat a Miami on decideix escriure un llibre sobre la seva família. Ell fa part dels Goldman de Montclair i és de classe mitjana mentre que els Goldman de Baltimore pertanyen a la classe alta. Marcus no perd ocasió per visitar-los totes les vacances i els caps de setmana que pot per viure en aquest món de luxes a més de gaudir de la seva gran generositat.

I així, ens endinsem en la vida de l’oncle Saul, prestigiós advocat, i de l’Anita que és metge. En Marcus sent adoració pel seu cosí Hillel i pel fill adoptat pel matrimoni, en Woody. Està completament enlluernat pels Baltimore i fuig la seva vida avorrida i grisa on no sent que pertany i fins i tot, en certs moments, sent vergonya. No cal dir que els Baltimore el reben sempre amb els braços oberts.

Des del primer moment, ens parla del Drama i ens porta magistralment a través de flashbacks per la història apassionant d’aquests tres nois que són com germans. Ho veiem amb els ulls del Marcus, una visió nostàlgica que ens repeteix que no tot és igual després del Drama. Unes il·lusions esmicolades que ens recorden com n’és de fràgil la felicitat. Joël Dicker ens va destil·lant amb mestria les pistes i ens té enganxats tot el llibre. No és una senzilla crònica familial i al fil de les pàgines van encaixant totes les peces que finalment ens explicaran què és el Drama.

 

 

#  Els coetanis de l’home de mirada clara # Charles Romeu # Gaston Vuillier

gaston vuillier-llibreria de pionersSeguim amb els nostres Coetanis de Charles Romeu, l’home de mirada clara. Avui viatgem cap al segle XIX de la mà de Gaston Vuillier l’autor del llibre Le Val d’Andorre i autor del dibuix tan conegut de Charles Romeu a més d’altres il·lustracions de persones i paisatges andorrans. Gaston Vuillier va néixer a Perpinyà el 7 d’octubre de 1845 fruit de les relacions entre la serventa Anne Pont i Paul Vuillier, procedent d’una família benestant, cosa que impedia el casament. Com li va passar també al pare de Charles Romeu, no va ser reconegut fins anys més tard, quan els seus pares es van casar tot i que el pare es va fer càrrec de la seva educació. Estudiarà dret i començarà una carrera de funcionari arribant a ser cap de gabinet del prefecte d’Oran a Algèria on s’hi va estar uns anys. Però la seva passió per les belles arts serà tan forta que canviarà la seva vida confortable per la d’artista. Gaston Vuillier va iniciar el 1878 una col·laboració amb la Librairie Hachette i la seva vena exploradora va tenir via lliure escrivint i il·lustrant per la revista de relats de viatge Tour du Monde cosa que li va permetre viatjar a molts països entre els quals Andorra.

Amb el llibre Le Val d’Andorre, Vuillier ens endinsa en la història d’una Andorra misteriosa i exòtica amb uns usos i costums de l’edat mitjana. La idea de visitar Andorra, li ve una tarda del mes de juliol de 1887 passejant amb un amic per Perpinyà. Van sentir una música militar i es van atansar. En aquell moment van tocar l’opereta Le Val d’Andorre amb música d’Halévy. I aquí va ser quan li va proposar al seu amic Anguila de visitar el nostre país. Dit i fet, visiten al bibliotecari de la vila, en Pierre Vidal, que segons sembla coneix molt bé Andorra i els donarà totes les informacions que necessiten. Com a bon consell els hi diu que evitin de parlar de política i de ficar el nas en els afers interiors del país. Però aquests consells també anaven encaminats a aspectes més pràctics com la d’emportar-se capses de pols insecticida així com una manxa.

Del seu viatge ens explica, a part de la dificultat de transitar pels camins andorrans força perillosos en alguns indrets, que l’andorrà és desconfiat, que aquest caràcter prové de les condicions de vida molt dures, té dos senyors de costums i humors ben diferents. Aquesta doble autoritat posa a vegades a l’andorrà en una posició difícil.

Esmenta que no hi ha cap metge a les valls i que si n’hi hagués li seria difícil de desplaçar-se. La seva visita a Andorra podria haver acabat dramàticament ja que una nit mentre s’hostatgen a l’Hostal Calones, es declara un incendi a les golfes just a sobre de les seves cambres Gràcies al seu company de viatge, Anguila, salva la vida.

Dessin C. Romeu de G VuillierI arribem finalment a la seva trobada amb Charles Romeu a qui coneix a Andorra la Vella, quan aquest arriba de la Seu d’Urgell on ha deixat a Brutails a l’espera de l’autorització per endegar la recerca dels arxius de la catedral. Ens relata que han passat unes hores molt agradables amb Romeu i que és un home amb un esperit obert, galant i força distingit. Es veuran sovint. Durant el dia Romeu atén les seves funcions mentre Vuillier i Anguila es passegen per les valls que dibuixen amb avidesa. Aquí hi ha una barreja de sentiments entre l’admiració pels paisatges i la sorpresa de trobar un poble aïllat i anclat a l’edat mitjana. Al vespre es troben tots per sopar a la fonda d’en Pepe on se’ls ha unit Brutails. Després se’n van a passejar a la plaça pública i algunes vegades es reuneixen a casa de l’apotecari, el Sr. Dallerès, que posseeix un harmònium.

De Romeu ens comenta que viu a Prada i que l’antiga vegueria és interessant per visitar tot i que està mancada de manteniment. Tot i així queda sempre reservada per aquest funcionari. Gràcies a Romeu, se’ls permet visitar la Casa de la Vall i ens relata també els tres dies de festa d’Andorra la Vella on es diverteixen amb els balls dels vilatans.

Però totes les coses bones s’acaben i la visita arriba a la seva fi. Tots quatre tornaran junts cap a França acompanyats pel guia Nyerro.

Vuillier- llibreriadepionersUs recomano que llegiu el llibre Le Val d’Andorre on a més de les observacions de Vuillier trobem unes il·lustracions precioses i molt interessants pel valor que tenen de retratar l’Andorra de 1887. Veureu que algunes estan fetes a partir de fotografies de Brutails, del qual si en voleu saber més coses podeu llegir la crònica anterior. Vuillier va ser un viatger incansable i apassionat que mostrava una voracitat molt gran per conèixer paratges desconeguts i ens ha deixat una obra molt extensa. Amb Le Val d’Andorre ens deixa un testimoni valuós tant per als futurs turistes que havien de venir a visitar els nostres paratges com per a les noves generacions per comprendre com n’era l’Andorra d’abans.

Vuillier va enamorar-se dels paisatges de Gimel, a la regió del Llemosí, on va establir-se tot i continuar viatjant per tot el món. Va morir en aquests paratges el 1915.

#  Els coetanis de l’home de mirada clara # Charles Romeu # Jean-Auguste Brutails

jean-auguste_brutails-llibreriadepionersAvui als Coetanis de Charles Romeu, l’home de mirada clara, parlem d’una persona que era molt apreciada del nostre veguer.

Es tracta de Jean-Auguste Brutails. Va néixer el 20 de desembre de 1859 a Viviez a la regió del Rosselló i va morir a Bordeus el 1926. Va ser arxiver dels Pirineus-Orientals i de la Gironda, un excel·lent historiador, paleògraf i jutge al Tribunal Superior d’Andorra fins a la seva mort.

De la seva prolífica bibliografia, destacarem La Coutume d’Andorre publicada el 1904 arrel de l’encàrrec del ministre de la instrucció pública. Brutails va fer varis viatges a Andorra i en algun d’ells el va fer amb Romeu qui el va acompanyar fins al Palau episcopal perquè li obrissin les portes de l’arxiu. Tot i que Brutails havia vingut en diverses ocasions, els viatges per elaborar aquest llibre van tenir lloc el 1900, 1901 i 1902 a fi d’estudiar in situ les lleis i costums del nostre país.

foto brutailsGràcies a aquests viatges van esdevenir grans amics. Dels papers d’en Charles Romeu sabem que en un dels viatges un guia, en Nyerro, els va anar a buscar a Porté amb dues mules.

La Coutume d’Andorre, és un llibre d’obligada lectura per saber com n’era l’Andorra d’abans de la constitució de 1993. Hi veiem reflectits la organització judicial i les seves competències, el dret criminal, el procediment civil, les maneres de tractar els diferents assumptes judicials a més de parlar-nos de tots els costums ancestrals d’Andorra i que han conformat les nostres tradicions durant centúries.

Tot i així, el 1889 en Charles Romeu es desplaçarà a Andorra amb Brutails. Ens diu de Romeu que té una dignitat somrient i una energia tranquil·la que des de fa 18 anys fan que s’estima i es respecta a França. Pensa que al llegir el manuscrit, Romeu haurà reconegut moltes idees i observacions intercanviades al llarg de les llargues passejades sota un sol de foc o davant de les ventades i la neu tallant. Unes pobres valls andorranes a les quals diu que tant ell com Charles Romeu han donat el millor de les seves ànimes i de les seves vides.

Foto toga-llibreriadepionersBrutails és un altre entusiasta i apassionat d’Andorra. Comparteix amb Charles Romeu la formació en dret i que era Cavaller de la Legió d’Honor. És un home reconegut i respectat professionalment amb una extensa i prolífica bibliografia desenvolupada sobretot als arxius de la Gironda on hi va treballar durant més de 20 anys.

També us recomano la lectura de l’Etude critique sur les origines de la question d’Andorre publicat el 1891.

Charles Romeu va ser una persona imprescindible per obrir les portes a Jean-Auguste Brutails i per que tingués un coneixement tan ampli sobre les nostres institucions. Aquí ens queda el seu llegat.