Ens endinsem de nou en un bocinet de la història d’Andorra de la mà dels coetanis de L’home de mirada clara. Avui parlarem de Franz Schrader, geògraf, alpinista i cartògraf que va néixer l’11 de gener de 1844 a Bordeus i a qui devem en gran part el coneixement de la cartografia dels Pirineus.
El seu pare era originari de la ciutat prussiana de Magdebourg i la seva mare de Nérac a la regió de Bordeus on tenia uns cosins geògrafs. Així doncs, Franz Schrader va créixer amb una gran avidesa per aprendre tot el que estava relacionat amb la literatura i les ciències a més d’apassionar-se per les llargues excursions a les muntanyes que alimentarà amb la lectura dels grans viatgers que conten les seves ascensions a les muntanyes pirinenques.
Aprofita aquestes excursions per extreure tot tipus d’informació topogràfica i per dibuixar les serralades impressionants. La seva primera obra cartogràfica va conèixer un èxit fulgurant i el reconeixement per part de varis estaments que varen publicar diversos escrits explicatius. El 1876 va fundar a Bordeus la secció del Club alpí francès i va esdevenir el seu president. I aquí tenim un altre punt en comú amb Gaston Vuillier, de qui vàrem parlar a la darrera crònica i és que el 1877, la Librairie Hachette el fitxa com a col·laborador, en aquest cas com a geògraf professional. Una notícia fabulosa per a algú que només vol dedicar-se a la seva gran passió que complementarà amb classes a l’escola d’antropologia. Anys més tard esdevindrà director de cartografia a Hachette i col·laborarà amb diversos escrits a l’Anuari del Club Alpí Francès entre d’altres. La seva reputació és envejable i coneix els Pirineus com el palmell de la seva mà.
I us preguntareu quin lligam tenia Schrader amb Charles Romeu… Feia dos anys que Romeu havia encetat el seu càrrec com a veguer francès i no parava de barrinar mil idees per donar un nou impuls a les Valls d’Andorra i que el món sencer conegués aquest petit país. I la millor manera de fer-ho era participar a l’exposició Universal de París de 1889. Charles Romeu va demanar al Consell General que fessin la demanda formal al delegat permanent durant la seva visita a Prades. La Mitra s’ho mirava amb escepticisme, tot i que mentre estiguessin ocupats en aquestes coses ells continuarien treballant per contrarestar la influència de França.
La idea havia tingut molt bona acollida des del primer moment per part del síndic i de diversos andorrans encoratjats per l’entusiasme del veguer. Per ajudar-los, el delegat permanent francès va escollir Franz Schrader, una elecció molt escaient ja que feia quinze anys que estava elaborant un mapa de la serralada pirenaica que s’esperava que en breu acabaria i exposaria a l’Exposició de París. Ja auguraven que seria una meravella digna d’admirar. Charles Romeu va fer una primera tria de productes i Franz Schrader, entusiasmat, va visitar Andorra per escollir els objectes que farien part del segon enviament.
Charles Romeu va quedar molt content de la col·laboració amb Schrader i tots dos van rebre amb gran satisfacció l’obtenció d’una medalla de bronze pels objectes de l’estand d’Andorra. Va ser un gran èxit.
Després de moltes dificultats els dos protagonistes de la nostra crònica d’avui van aconseguir que els objectes tornessin cap al país el 1891. Es va decidir que les col·leccions i els mapes fossin per l’escola de Canillo.
L’experiència va ser tan bona que, l’any 1900, Andorra va tornar a ser present a l’Exposició Universal de París sota la supervisió de Charles Romeu i de Franz Schrader.
Un tàndem molt eficient que va treballar amb tot el seu entusiasme perquè el nom d’Andorra traspassés fronteres. Aquesta bona entesa va trencar-se el 18 d’octubre de 1924 amb la mort de Franz Schrader a París.
Per sentir la crònica del programa El Jardí dels mandales de Lourdes Prat a Ràdio Valira, cliqueu a continuació (minut 17:14)
Ludmilla Lacueva Canut 
Leave a Reply