# La maleta literària # La edad de oro # Paisaje de otoño # 60 dies a Cuba

Marxem de viatge cap a una destinació fantàstica i que fa somiar només de pensar-hi: Cuba. Avui us proposo tres llibres, escrits en èpoques diferents i que ens endinsen en aquesta cultura i sobretot en un país increïble amb unes persones excepcionals.

la edad de oroComençarem per La edad de oro, dedicada a los niños de América, de l’escriptor José Martí, nascut a la Habana el 1853. Va ser un polític, periodista, escriptor i creador del Partit Revolucionari cubà i organitzador de la guerra de la independència. Va fer part també del moviment literari del modernisme que es va desenvolupar entre el 1880 i el 1920.

Us recomano aquest recull de contes publicats per primera vegada a Nova York el 1889 i més precisament a la revista mensual La edat de oro i recuperats el 2012 pel Centro de Estudios Martianos. Són uns contes deliciosos que sovint ens fan esbossar un somriure per la seva ingenuïtat i a més a més acompanyats d’uns dibuixos preciosos. Aprenem bones maneres, geografia i sobretot els valors que hem de tenir i que avui dia brillen per la seva absència. Són uns relats molt recomanables.

Canviem d’època amb el llibre Paisaje de otoño de l’escriptor cubà, Leonardo Padura, que va guanyar el premi princesa d’Asturies.

Paisajes de otoñoL’acció passa el 1989, a la Habana, on descobreixen el cadàver de Miguel Forcade. Un assassinat força violent que sobta al tinent investigador Mario Conde. Paral·lelament assistim a la decadència d’aquest home que està desencantat de la vida i cansat del seu treball. Resoldre aquest crim és la condició que li ha posat el seu superior per autoritzar-lo a deixar el cos policial. Ens endinsem en la vida de la víctima, on afloren corrupcions de la mà de Forcade que estava al capdavant de les expropiacions i tota mena d’afers no gaire honestos. Curiosament va escapar cap a Madrid i després va establir la seva residència a Miami. Tornarà a l’illa perquè el seu pare està molt malalt però en Mario Conde sospita que ha vingut a recuperar algun objecte de valor i per això l’han matat.

Veiem aparèixer també un reguitzell de personatges, amics de Mario Conde, els uns més diferents dels altres que ens fan entendre com n’és de difícil la vida a l’illa. El mateix investigador no és algú de perfecte al contrari li dóna massa a l’ampolla i porta una vida desordenada. Tot i així, és un bon professional i no pararà fins esbrinar qui va matar a Forcade.

60 dies a CubaI acabem amb un llibre hilarant, fresc i amb molt sentit de l’humor. Es tracta de 60 dies a Cuba de l’escriptor català Roger de Gràcia publicat per l’editorial Amsterdam, un llibre molt recomanable per endur-vos a la vostra maleta de vacances que us divertirà i us farà passar una estona vibrant. Té un estil que t’enganxa de seguida i et fa riure.

En Roger i l’Amanda no estan passant per un bon moment de parella i decideixen donar-se una última oportunitat. Però no són una parella convencional i el que decidiran és viatjar per l’illa per separat i retrobar-se al cap de 60 dies a Remedios.

Comença, per al Roger, una carrera desenfrenada de begudes, balls, relacions vàries i molts dubtes. Poc en sabem del que fa l’Amanda si no és a través d’algun correu electrònic o trucada, però sembla que ella també s’ho està passant molt bé.

És un relat divertit amb escenes boges i sobretot amb una anàlisi dels cubans i la seva forma de viure a través de les diferents poblacions que visita en aquest llarg periple. Se sent benvingut arreu i els troba acollidors, fent molt bones amistats. També n’aprenem una mica més de com és en Roger, les seves relacions familiars i sobretot la seva vida amb l’Amanda. Durant seixanta dies tasta a la llibertat i es deixa anar a una vida desenfrenada on el rom i les noies li faran perdre una mica el nord. Coneix també a d’altres turistes que han vingut a deshinibir-se com ell i sobretot trobarà a la Katy, una escocesa que li farà plantejar molts coses. En Roger de Gràcia ens fa viure moments emotius amb un personatge molt credible, amb les seves falles sí, però no per això no deixem d’entendre la seva desesperació interior i l’embolic mental que viu.

Comença el llibre amb aquesta frase: “Tinc tres novies, una escocesa, una cubana i una catalana”. Servirà aquest tomb per l’illa per aclarir-se ?

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s