André Vilar va néixer a Prada el 1877 en el si d’una família benestant i influent de la mà del senador 
Edouard Vilar, un home polític amb gran poder a Prada i a la regió a més de compartir una gran amistat amb en Charles Romeu. Del 1904 i fins al 1919, l’André va ser conseller general del canton de Mont Louis com a representant del partit republicà, radical i radical-socialista.
La idea d’una Andorra ancorada en l’edat mitjana i amb unes normes jurídiques peculiars van atraure ràpidament a André Vilar, doctor en dret. Fruit d’aquesta curiositat va publicar, el 1904, L’Andorre. Etude de droit public et International. Al llibre que trobem de la biblioteca de Charles Romeu podem llegir la dedicatòria A Monsieur Charles Romeu, viguier d’Andorre, affectueux et cordial hommage de son reconnaissant André Vilar. 17 décembre 1904.
Retrata amb detall la història, les institucions públiques i la qüestió d’Andorra. Ens comenta que els costums patriarcals van canviant, abandonant la rudesa d’antany, i els andorrans ja no es queden aïllats entre les seves muntanyes. Els joves de famílies riques van a les Universitats de França o Espanya, buscant amb la instrucció idees noves i la voluntat de soscavar el tradicionalisme i rejovenir els antics costums. El seu ardor juvenil xoca amb la saviesa autoritària dels més grans i volen creuar els vuit segles que separen la civilització andorrana de la de l’autor. També explica que la modernització d’Andorra ha estat a punt de començar pel bacarà ja que des de fa temps tempta als especuladors i als fundadors de les cases de jocs.
De Charles Romeu, el veguer actual, llicenciat en dret i cavaller de la Legió d’Honor explica que representa França a Andorra des de 1887 i ha sabut introduir en les relacions entre els dos països una confiança i una cordialitat que s’han produït arran de l’estimació que tenen l’un i l’altre per aquest funcionari. Personalment, André Vilar, està molt agraït a Charles Romeu per totes les informacions interessants que li ha facilitat i sobretot per les correccions valuoses que ha tingut la generositat de fer.
L’experiència va ser tan gratificant que el 1908, André Vilar publica un altre llibre amb el títol Un État ignoré. L’Andorre. Aquesta vegada, en portada se’ns informa que és conseller general dels Pirineus Orientals. El llibre no es tan extens com el precedent i reprèn algunes de les idees principals sobre el país però presenta un interès important a l’anar acompanyat de diverses fotografies sobre Andorra.
Relata els conflictes de 1885 i remarca que des que Charles Romeu va ser nomenat veguer el 1887, la seva sàvia administració ha contribuït a la pacificació del país. La seva alta cultura i el seu esperit literari seran segurament apreciats pel nou bisbe d’Urgell, Monsenyor Benlloch i Vivó, orador de talent, music i artista. André Vilar elogia als dos homes i pensa que la col·laboració d’aquests dos homes amb idees àmplies i joves és una garantia de bona administració per Andorra i d’excel·lents relacions per als seus sobirans.
André Vilar ens explica que pel que fa a l’últim tram de carretera que relliga França a Andorra, els plans estan acabats i l’adjudicació dels treballs feta. Segons ell, és gràcies a la insistència sempre amable de Charles Romeu que els andorrans deuen la connexió amb França per una via de comunicació fàcil que tindrà una bona influència tant material com moral. D’aquesta manera França podrà proveir, amb les condicions més avantatjoses, els objectes de consum que venen de la Seu d’Urgell tals com aliments, sucre, petroli, vins, objectes manufacturats. Pensa que des del punt de vista de la influència francesa, la facilitat i la freqüència de les comunicacions produiran un efecte positiu sobre l’acció civilitzadora a les valls.
Per sentir la crònica del programa El Jardí dels mandales de Lourdes Prat a Ràdio Valira, cliqueu a continuació (minut 18:58)
Ludmilla Lacueva Canut 
Leave a Reply