Extracte de la novel·la l’Home de mirada clara.
“Quan eren a prop, Cisco de Sans va assenyalar la casa. Era una casa pairal sense arrebossar que s’imposava amb la seva grandària i les balconades de ferro que segurament deurien ser procedents de l’antiga farga Rossell. Un vestigi del passat malauradament ja desaparegut. Despuntava una construcció que li va fer l’efecte de ser una veranda amb finestres d’inspiració gòtica. A darrera, es podia veure el colomer i l’església. Casa Rossell era una casa important, potser no ho era tant com casa Areny-Plandolit que eren considerats com la noblesa andorrana, però tenien el seu pes a la societat segons explicava el Cisco de Sans.
(…) De Riba va sortir a la balconada i en reconèixer-lo va alçar la mà per saludar-lo. Charles era feliç. Era el que realment desitjava, estar en un lloc allunyat del món i tranquil per deixar volar les muses. De Riba havia tornat a entrar i ara els esperava a la porta de casa seva.”
Leave a Reply