# L’home de mirada clara # Charles Romeu # Bisbe Justí Guitart # Porta # Andorra la Vella # Andorra

bisbe-justi-guitart-llibreriadepionersExtracte de la novel·la l’Home de mirada clara.

El bisbe Guitart va ajustar-se les ulleres. L’hàbit púrpura i la museta cordada al pit junt amb una creu daurada de grans dimensions li conferien un aspecte magnífic i brillant. Estava conmogut i la seva cara rodona mostrava una mirada afable. (…)

La solemnitat va finalitzar amb el Tedeum i les campanes van repicar amb força i alegria. Les autoritats van començar a sortir del temple on la població mullada fins als ossos, els aclamava. Romeu, el delegat permanent i l’Arnaud es van acostar al bisbe. El delegat permanent va fer els compliments reverenciosos adients a l’ocasió. El bisbe Justí Guitart va mostrar un somriure càlid al veure Romeu.

bisbe-justi-guitart-esglesa-sant-esteve

 

# Sergi Mas # Hèctor Mas # Documental # Nadales

sergi-mas Ludmilla LacuevaDies enrere vam tenir el gran privilegi de veure el documental sobre en Sergi Mas rodat pel seu nét Hèctor Mas en un acte organitzat per la Societat Andorrana de Ciències.

Un magnífic i sentit homenatge al Sergi Mas que s’ho mereix àmpliament en un món on la cultura és el germà pobre i només li arriben algunes engrunes. Un documental fabulós que ens mostra com és en Sergi: una persona amb gran talent i humà que amb la seva senzillesa ens té el cor robat. L’Hèctor ha sabut transmetre’ns el seu sentit de l’humor i com sempre en Sergi ens ha delitat amb les seves històries.

Al Sergi sembla que no li agrada que se l’anomeni artista ja que ell es defineix com un artesà. Un ofici que es va perdent en un món cada vegada més tecnològic.

sergi-mas-2 Ludmilla LacuevaSón vint-i-cinc minuts que t’atrapen en la vida d’en Sergi Mas, un home curiós, treballador, extremadament amable que sempre t’acull amb un gran somriure i uns ulls plens d’il·lusió quan el visites al seu taller. Li agrada dir les coses pel seu nom, lluny d’hipocresies, i demostra una claredat d’esperit que arrodoneix amb els seus comentaris punxants però mai feridors.

Un home intrèpid que ens explica com va entrar a Andorra, terra de llibertat, dins el maleter d’un cotxe. Va instal·lar-s’hi amb la família i millor que ningú ha sabut copsar l’ànima andorrana i s’ha fixat com objectiu recuperar les nostres arrels, les tradicions d’aquella Andorra desapareguda.

 

© Ludmilla Lacueva CanutÉs un artista polièdric com se’l va definir a l’estrena del documental on veiem el seu talent com a escultor, pintor, ceramista i escriptor. En la seva faceta d’exlibrista i cartellista ens mostra unes
escenes molt realistes i amb uns detalls propis de la seva meticulositat. El veiem treballar junt a la seva gata la Coco i em fa recordar que tímidament, un dia, em va demanar si podia incloure-la al dibuix del meu conte de Nadal, La Cigarrera. Un amor pels felins que comparteix amb cinc gatets més.

Però no només és un artesà –jo l’anomeno artista– també ens ha delitat amb els seus contes i els seus escrits. Cada any quan preparem la meva Nadala, parlem al seu taller sobre la història que he escrit, sempre històries d’una Andorra d’antany que ens fa pensar en aquella vida dura amb relats de bones persones que s’ajuden en l’adversitat. Un moment deliciós que passem sempre parlant del

 

Nadal, de la literatura i de la família on no va dubtar ni un segon en incloure’ns, a la Nadala El pi de Sant Miquel, al meu germà Christian i a mi mateixa amb aquella delicadesa que sempre ens ofereix generosament. Hores passades al seu taller on els seus encoratjaments per seguir escrivint són un bon estímul.

© Ludmilla Lacueva Canut

Un homenatge a una llarguíssima trajectòria del que l’Hèctor Mas ens ha deixat tastar només un bocinet de les nombroses hores gravades que té i esperem que algun dia ho faci públic. Un home modest, generós amb totes les persones que assaborim aquest món cultural i amb un humor joiós i despert. Sergi Mas, un home que ens pica l’ullet des del seu dibuix de La Revolució dels cabalers i que per molts més anys puguem gaudir de les seves converses.

La revolucio dels cabalers

 

# Charles Romeu # Papers de Recerca Històrica núm. 8 # Societat Andorrana de Ciències

Maquetación 1

Llegia aquest matí a la premsa que la comissió mixta francoandorrana en l’àmbit de l’ensenyament es va reunir ahir amb la voluntat, entre d’altres, de potenciar la cultura francesa a Andorra i es va recalcar l’augment dels alumnes que marxen a les universitats del país veí.

Aquest desig d’estendre la cultura francesa ja el va tenir el veguer francès Charles Romeu que va ostentar el càrrec de 1887 a 1933. És interessant veure com funcionen les sol·licituds de beca a les quals en Romeu dona tot el seu suport.

Pel que fa a la presentació dels dossiers, el protocol a seguir és clar: el síndic general és qui ha de designar els dos alumnes que cursaran els estudis a França i trametre-ho a la Delegació Permanent a Perpinyà, on, a continuació, i de manera oficial, Charles Romeu pot emetre la seva opinió.

Amb el transcurs dels anys, les regles canvien. El veguer es queixa que les beques atorgades a cabalers han estat un error, atès que aquests no tornen al país per les poques oportunitats de guanyar-se la vida que tenen. Parla de Rossell, que sembla ser que ha marxat a Amèrica (el 1897 es parla de Guatemala) i de Moles, alumne de Farmàcia, que es troba a Bordeus (més endavant serà farmacèutic al Calvados).

Fins aquell moment només es donaven les beques als nois. El 1890, una delegació andorrana de visita a Perpinyà demana uns privilegis idèntics per a les noies, adduint que els nois ja fa anys que es beneficien de beques, és a dir, de gratuïtat de l’educació en pensionats francesos.

Charles Romeu sempre treballarà per estendre la influència francesa a través dels becats que tornaran al país com a mestres.

Si en voleu saber més, trobareu més informació sobre les beques i els becats al Papers de recerca històrica núm. 8 publicat per la Societat Andorrana de Ciències.