Llegia aquest matí a la premsa que la comissió mixta francoandorrana en l’àmbit de l’ensenyament es va reunir ahir amb la voluntat, entre d’altres, de potenciar la cultura francesa a Andorra i es va recalcar l’augment dels alumnes que marxen a les universitats del país veí.
Aquest desig d’estendre la cultura francesa ja el va tenir el veguer francès Charles Romeu que va ostentar el càrrec de 1887 a 1933. És interessant veure com funcionen les sol·licituds de beca a les quals en Romeu dona tot el seu suport.
Pel que fa a la presentació dels dossiers, el protocol a seguir és clar: el síndic general és qui ha de designar els dos alumnes que cursaran els estudis a França i trametre-ho a la Delegació Permanent a Perpinyà, on, a continuació, i de manera oficial, Charles Romeu pot emetre la seva opinió.
Amb el transcurs dels anys, les regles canvien. El veguer es queixa que les beques atorgades a cabalers han estat un error, atès que aquests no tornen al país per les poques oportunitats de guanyar-se la vida que tenen. Parla de Rossell, que sembla ser que ha marxat a Amèrica (el 1897 es parla de Guatemala) i de Moles, alumne de Farmàcia, que es troba a Bordeus (més endavant serà farmacèutic al Calvados).
Fins aquell moment només es donaven les beques als nois. El 1890, una delegació andorrana de visita a Perpinyà demana uns privilegis idèntics per a les noies, adduint que els nois ja fa anys que es beneficien de beques, és a dir, de gratuïtat de l’educació en pensionats francesos.
Charles Romeu sempre treballarà per estendre la influència francesa a través dels becats que tornaran al país com a mestres.
Si en voleu saber més, trobareu més informació sobre les beques i els becats al Papers de recerca històrica núm. 8 publicat per la Societat Andorrana de Ciències.
Ludmilla Lacueva Canut 
Leave a Reply