Dies enrere vam tenir el gran privilegi de veure el documental sobre en Sergi Mas rodat pel seu nét Hèctor Mas en un acte organitzat per la Societat Andorrana de Ciències.
Un magnífic i sentit homenatge al Sergi Mas que s’ho mereix àmpliament en un món on la cultura és el germà pobre i només li arriben algunes engrunes. Un documental fabulós que ens mostra com és en Sergi: una persona amb gran talent i humà que amb la seva senzillesa ens té el cor robat. L’Hèctor ha sabut transmetre’ns el seu sentit de l’humor i com sempre en Sergi ens ha delitat amb les seves històries.
Al Sergi sembla que no li agrada que se l’anomeni artista ja que ell es defineix com un artesà. Un ofici que es va perdent en un món cada vegada més tecnològic.
Són vint-i-cinc minuts que t’atrapen en la vida d’en Sergi Mas, un home curiós, treballador, extremadament amable que sempre t’acull amb un gran somriure i uns ulls plens d’il·lusió quan el visites al seu taller. Li agrada dir les coses pel seu nom, lluny d’hipocresies, i demostra una claredat d’esperit que arrodoneix amb els seus comentaris punxants però mai feridors.
Un home intrèpid que ens explica com va entrar a Andorra, terra de llibertat, dins el maleter d’un cotxe. Va instal·lar-s’hi amb la família i millor que ningú ha sabut copsar l’ànima andorrana i s’ha fixat com objectiu recuperar les nostres arrels, les tradicions d’aquella Andorra desapareguda.
És un artista polièdric com se’l va definir a l’estrena del documental on veiem el seu talent com a escultor, pintor, ceramista i escriptor. En la seva faceta d’exlibrista i cartellista ens mostra unes
escenes molt realistes i amb uns detalls propis de la seva meticulositat. El veiem treballar junt a la seva gata la Coco i em fa recordar que tímidament, un dia, em va demanar si podia incloure-la al dibuix del meu conte de Nadal, La Cigarrera. Un amor pels felins que comparteix amb cinc gatets més.
Però no només és un artesà –jo l’anomeno artista– també ens ha delitat amb els seus contes i els seus escrits. Cada any quan preparem la meva Nadala, parlem al seu taller sobre la història que he escrit, sempre històries d’una Andorra d’antany que ens fa pensar en aquella vida dura amb relats de bones persones que s’ajuden en l’adversitat. Un moment deliciós que passem sempre parlant del
Nadal, de la literatura i de la família on no va dubtar ni un segon en incloure’ns, a la Nadala El pi de Sant Miquel, al meu germà Christian i a mi mateixa amb aquella delicadesa que sempre ens ofereix generosament. Hores passades al seu taller on els seus encoratjaments per seguir escrivint són un bon estímul.
Un homenatge a una llarguíssima trajectòria del que l’Hèctor Mas ens ha deixat tastar només un bocinet de les nombroses hores gravades que té i esperem que algun dia ho faci públic. Un home modest, generós amb totes les persones que assaborim aquest món cultural i amb un humor joiós i despert. Sergi Mas, un home que ens pica l’ullet des del seu dibuix de La Revolució dels cabalers i que per molts més anys puguem gaudir de les seves converses.
Ludmilla Lacueva Canut 
Leave a Reply