El proper dijous 21 de setembre a les 19,45 hores tindrà lloc al Centre Cultural La Llacuna, d’Andorra la Vella, una xerrada organitzada per l’Associació d’Escriptors del Principat d’Andorra, una entitat fundada fa més de 20 anys, on m’han convidat a participar en el marc del programa “L’Autor i la seva obra”.
Una iniciativa molt enriquidora de l’Associació d’Escriptors d’Andorra que apropa els escriptors als lectors afavorint el relleu generacional de l’antiga associació que actualment presideix l’estimat amic i gran artista Sergi Mas. És una trobada literària informal que té lloc cada tercer dijous del mes.
Val a dir que a Andorra tenim la sort de comptar amb uns escriptors amb interessos culturals molt diversos i estils diferents que ens donen una gran visió cultural. I aquest excel·lent capital humà que tenim no l’hem de deixar perdre.
Començarem, com no pot ser d’una altra manera, amb Els pioners de l’hoteleria andorrana, del segle XVI al segle XX i explicaré com vaig començar aquest treball de recerca. Una recerca de cinc anys que des del primer moment vaig tenir clar que no volia que fos una guia d’hotels. Vaig escollir els hotels més emblemàtics en base als relats que vaig trobar de viatgers francesos, anglesos i americans.
Era una època on agafava la guia de telèfon (res d’internet que no estava estès com ara) i trucava a gent que pensava estaven relacionades amb els hotels. Vaig ensopegar amb alguna penjada de telèfon però sortosament la majoria, tot i que no em coneixien, van accedir a veure’m, a deixar-me àlbums familiars i a parlar-me de les seves anècdotes familiars. D’aquí m’ha vingut també l’afició a col·leccionar postals i etiquetes de maleta d’hotels andorrans.
Els pioners de l’hoteleria andorrana té una gran importància per mi ja que és el culpable de que encetés aquesta vessant literària. Guanyar un accèssit del premi de recerca històrica del Consell General em va animar a seguir escrivint.
L’home de mirada clara. Mentre feia la recerca pels Pioners de l’hoteleria andorrana vaig trobar un dibuix de Gaston Vuillier d’un veguer que s’havia hostatjat a Cal Cisco de Sans i que havia estat en el càrrec 47 anys. Ho vaig posar al calaix…
Han estat 12 anys de recerca on sovint no trobava informació i erròniament m’havien dit que no busqués, que no hi havia descendents. Però la tossuderia, en aquest cas, va fer que no deixés caure aquest projecte. Explicaré alguna anècdota com la de la visita que vaig fer al cementiri de Prada de Conflent que vaig recórrer tot sencer per trobar les tombes de tots els descendents. S’ha d’entendre que no tenia informació personal i era imprescindible fer associacions de cognoms (un pèl macabre però com cantava Frank Sinatra el tinc sota la meva pell). També us contaré com vaig trobar un descendent a través d’una esquela publicada als anys setanta al diari La Vanguardia.
Romeu és un personatge que t’enganxa i entra a ser un membre més de la família. 12 anys de feina que varen fer que els amics i coneguts es pensessin que seria un llibre etern, que seria com la Sagrada Família…. Sortosament ha pogut veure la llum…
M’agrada molt fer recerca i escriure novel·la però els contes de Nadal són la meva debilitat. De fet, els acostumo a escriure a l’estiu, en plena calor, lluny de les temperatures gèlides i dels paisatges nevats. La primera oportunitat em va venir donada de la mà del Diari d’Andorra i més endavant, l’any 2008, vaig començar a publicar una edició limitada que regalo a familiars i amics cada Nadal en format de conte i amb dibuixos del Sergi Mas. Us explicaré alguns detalls personals que hem anat incorporant a les històries i als dibuixos. Sempre hi ha la nostra picada d’ull…
Aquests contes de Nadal estan sempre inspirats en indrets i en fets que han ocorregut a Andorra. La resta ja és ficció. És una manera d’anar recuperant històries i tradicions que s’han anat perdent o han desaparegut completament. I els contes sempre acaben bé.
També us parlaré d’altres col·laboracions i projectes…..
Espero comptar amb la vostra presència en una xerrada que es vol informal.
Ludmilla Lacueva Canut 
Leave a Reply