# Conte de Nadal # L’orri d’Arcalís (2017)

Arriba la neu i ja pensem en Nadal. Com cada any, us deixo aquí l’àudio del meu conte de Nadal. Enguany és una gravació especial i meravellosa de la mà dels amics de EnVeuAlta, Maribel Gutiérrez, Anna Maria Villalonga i Miquel Llobera.  Espero que us agradi.

El conte es titula L’orri d’Arcalís i la història comença l’any 1883.

El Damià de Ca l’Auvella és un pastor de la Cortinada que a l’estiu porta el seu ramat a péixer per les muntanyes d’Arcalís, uns paratges feréstecs i solitaris. En Damià, des de l’orri d’Arcalís, anirà veient els dies passant. Però aviat rebrà visites inesperades, algunes agradables i alguna de força inquietant.

No us explico res més… escolteu l’àudio a continació 🙂 : 

 

 

# L’autor i la seva obra # Associació d’escriptors d’Andorra # Ludmilla Lacueva Canut

El proper dijous 21 de setembre a les 19,45 hores tindrà lloc al Centre Cultural La Llacuna, d’Andorra la Vella, una xerrada organitzada per l’Associació d’Escriptors del Principat d’Andorra, una entitat fundada fa més de 20 anys, on m’han convidat a participar en el marc del programa “L’Autor i la seva obra”.

Una iniciativa molt enriquidora de l’Associació d’Escriptors d’Andorra que apropa els escriptors als lectors afavorint el relleu generacional de l’antiga associació que actualment presideix l’estimat amic i gran artista Sergi Mas. És una trobada literària informal que té lloc cada tercer dijous del mes.

Val a dir que a Andorra tenim la sort de comptar amb uns escriptors amb interessos culturals molt diversos i estils diferents que ens donen una gran visió cultural. I aquest excel·lent capital humà que tenim no l’hem de deixar perdre.

Començarem, com no pot ser d’una altra manera, amb Els pioners de l’hoteleria andorrana, del segle XVI al segle XX i explicaré com vaig començar aquest treball de recerca. Una recerca de cinc anys que des del primer moment vaig tenir clar que no volia que fos una guia d’hotels. Vaig escollir els hotels més emblemàtics en base als relats que vaig trobar de viatgers francesos, anglesos i americans.

Era una època on agafava la guia de telèfon (res d’internet que no estava estès com ara) i trucava a gent que pensava estaven relacionades amb els hotels. Vaig ensopegar amb alguna penjada de telèfon però sortosament la majoria, tot i que no em coneixien, van accedir a veure’m, a deixar-me àlbums familiars i a parlar-me de les seves anècdotes familiars. D’aquí m’ha vingut també l’afició a col·leccionar postals i etiquetes de maleta d’hotels andorrans.

Els pioners de l’hoteleria andorrana té una gran importància per mi ja que és el culpable de que encetés aquesta vessant literària. Guanyar un accèssit del premi de recerca històrica del Consell General em va animar a seguir escrivint.

L’home de mirada clara. Mentre feia la recerca pels Pioners de l’hoteleria andorrana vaig trobar un dibuix de Gaston Vuillier d’un veguer que s’havia hostatjat a Cal Cisco de Sans i que havia estat en el càrrec 47 anys. Ho vaig posar al calaix…

Han estat 12 anys de recerca on sovint no trobava informació i erròniament m’havien dit que no busqués, que no hi havia descendents. Però la tossuderia, en aquest cas, va fer que no deixés caure aquest projecte. Explicaré alguna anècdota com la de la visita que vaig fer al cementiri de Prada de Conflent que vaig recórrer tot sencer per trobar les tombes de tots els descendents. S’ha d’entendre que no tenia informació personal i era imprescindible fer associacions de cognoms (un pèl macabre però com cantava Frank Sinatra el tinc sota la meva pell). També us contaré com vaig trobar un descendent a través d’una esquela publicada als anys setanta al diari La Vanguardia.

Romeu és un personatge que t’enganxa i entra a ser un membre més de la família. 12 anys de feina que varen fer que els amics i coneguts es pensessin que seria un llibre etern, que seria com la Sagrada Família…. Sortosament ha pogut veure la llum…

M’agrada molt fer recerca i escriure novel·la però els contes de Nadal són la meva debilitat. De fet, els acostumo a escriure a l’estiu, en plena calor, lluny de les temperatures gèlides i dels paisatges nevats. La primera oportunitat em va venir donada de la mà del Diari d’Andorra i més endavant, l’any 2008, vaig començar a publicar una edició limitada que regalo a familiars i amics cada Nadal en format de conte i amb dibuixos del Sergi Mas. Us explicaré alguns detalls personals que hem anat incorporant a les històries i als dibuixos. Sempre hi ha la nostra picada d’ull…

Aquests contes de Nadal estan sempre inspirats en indrets i en fets que han ocorregut a Andorra. La resta ja és ficció. És una manera d’anar recuperant històries i tradicions que s’han anat perdent o han desaparegut completament. I els contes sempre acaben bé.

També us parlaré d’altres col·laboracions i projectes…..

Espero comptar amb la vostra presència en una xerrada que es vol informal.

 

# Sergi Mas # Hèctor Mas # Documental # Nadales

sergi-mas Ludmilla LacuevaDies enrere vam tenir el gran privilegi de veure el documental sobre en Sergi Mas rodat pel seu nét Hèctor Mas en un acte organitzat per la Societat Andorrana de Ciències.

Un magnífic i sentit homenatge al Sergi Mas que s’ho mereix àmpliament en un món on la cultura és el germà pobre i només li arriben algunes engrunes. Un documental fabulós que ens mostra com és en Sergi: una persona amb gran talent i humà que amb la seva senzillesa ens té el cor robat. L’Hèctor ha sabut transmetre’ns el seu sentit de l’humor i com sempre en Sergi ens ha delitat amb les seves històries.

Al Sergi sembla que no li agrada que se l’anomeni artista ja que ell es defineix com un artesà. Un ofici que es va perdent en un món cada vegada més tecnològic.

sergi-mas-2 Ludmilla LacuevaSón vint-i-cinc minuts que t’atrapen en la vida d’en Sergi Mas, un home curiós, treballador, extremadament amable que sempre t’acull amb un gran somriure i uns ulls plens d’il·lusió quan el visites al seu taller. Li agrada dir les coses pel seu nom, lluny d’hipocresies, i demostra una claredat d’esperit que arrodoneix amb els seus comentaris punxants però mai feridors.

Un home intrèpid que ens explica com va entrar a Andorra, terra de llibertat, dins el maleter d’un cotxe. Va instal·lar-s’hi amb la família i millor que ningú ha sabut copsar l’ànima andorrana i s’ha fixat com objectiu recuperar les nostres arrels, les tradicions d’aquella Andorra desapareguda.

 

© Ludmilla Lacueva CanutÉs un artista polièdric com se’l va definir a l’estrena del documental on veiem el seu talent com a escultor, pintor, ceramista i escriptor. En la seva faceta d’exlibrista i cartellista ens mostra unes
escenes molt realistes i amb uns detalls propis de la seva meticulositat. El veiem treballar junt a la seva gata la Coco i em fa recordar que tímidament, un dia, em va demanar si podia incloure-la al dibuix del meu conte de Nadal, La Cigarrera. Un amor pels felins que comparteix amb cinc gatets més.

Però no només és un artesà –jo l’anomeno artista– també ens ha delitat amb els seus contes i els seus escrits. Cada any quan preparem la meva Nadala, parlem al seu taller sobre la història que he escrit, sempre històries d’una Andorra d’antany que ens fa pensar en aquella vida dura amb relats de bones persones que s’ajuden en l’adversitat. Un moment deliciós que passem sempre parlant del

 

Nadal, de la literatura i de la família on no va dubtar ni un segon en incloure’ns, a la Nadala El pi de Sant Miquel, al meu germà Christian i a mi mateixa amb aquella delicadesa que sempre ens ofereix generosament. Hores passades al seu taller on els seus encoratjaments per seguir escrivint són un bon estímul.

© Ludmilla Lacueva Canut

Un homenatge a una llarguíssima trajectòria del que l’Hèctor Mas ens ha deixat tastar només un bocinet de les nombroses hores gravades que té i esperem que algun dia ho faci públic. Un home modest, generós amb totes les persones que assaborim aquest món cultural i amb un humor joiós i despert. Sergi Mas, un home que ens pica l’ullet des del seu dibuix de La Revolució dels cabalers i que per molts més anys puguem gaudir de les seves converses.

La revolucio dels cabalers

 

# Conte de Nadal # El pou de gel (2016)

portada-pou-de-gelEscaldes, 1917

Les bombes esclaten a França i Andorra és testimoni del passatge de gent que fuig cap a un lloc segur. Cap refugiat porta diners però a la fonda d’en Rossend i de la seva esposa, la Maria, continuen posant-los un plat a taula. Són temps de solidaritat.

Un matí en Rossend va a buscar gel al seu pou secret i es troba amb un home ferit per bala. El portarà cap a la seva fonda on amb la Maria faran tot el possible per salvar-li la vida. Hi reeixiran? Què significarà aquesta trobada per ells?

Pots escoltar l’àudio del conte a continuació:

Conte de Nadal – La Revolució dels cabalers (2015)

DA 18.10.15-2.pdfLa misèria acompanya la majoria de famílies andorranes al segle XIX i els cabalers, com en Francesc, han de marxar del país. La situació es pot arreglar si les autoritats accepten una concessió per construir un balneari i un casino però aquest projecte no sembla que anirà endavant i tira per terra les esperances de feina dels cabalers.

En Francesc encapçalarà la revolució dels cabalers. Aconseguirà el seu propòsit?

Pots escoltar l’àudio del conte a continuació amb música original de Toni Fernández: