# Charles Romeu # Papers de Recerca Històrica núm. 8

Al diari Bon Dia, l’Andrés Luengo, ens parla de Charles Romeu i de l’escrit que he publicat al Papers de recerca històrica núm. 8, editat per la Societat Andorrana de Ciències.

Charles Romeu és un personatge injustament oblidat del nostre passat. La seva mirada ens transporta a través de moments decisius de la història d’Andorra. Des del seu nomenament, amb trenta-dos anys, Charles Romeu esmerçarà tots els esforços per portar el progrés a Andorra i per facilitar una vida millor als seus habitants. Un home, que com podem llegir a la seva tomba va ser plorat per tot un poble.

Bona lectura!

bd23122016-romeu-papers-recerca

# La maleta literària # El vagón de las mujeres # Anita Nair

ElvagondelasmujeresViatgem cap a l’India amb el llibre El vagón de las mujeres de l’escriptora Anita Nair publicat per Duomo Ediciones. Nair va néixer a Kerala a l’India i es va llicenciar en llengua i literatura anglesa.

Ens endinsem en els costums d’aquest país i en les vides de vàries persones de la mà de l’Akhila, una noia soltera, ben entrada a la quarantena que pensa que ja ha arribat el moment de pensar una mica més en ella i deixar que la seva família s’espavili. Decideix viatjar sola des de Bangalore en un tren on compartirà l’espai amb cinc dones més. Aviat entraran en el joc de les confidències i cada una relatarà com són les seves vides però sobretot les ganes d’existir per elles mateixes que l’Akhila sent cada vegada més en el seu interior.

És un llibre sense embuts, on se’ns explica com és la vida de les dones en aquest país i les diferències socials que faran que sigui més difícil. No és un crit al feminisme sinó unes ganes de viure la vida per elles mateixes sense dependre de ningú en un país on les tradicions i el què diran estan molt arrelats. Un viatge de colors i de sentiments que ens embolcallen durant aquest viatge en tren que travessa nombrosos territoris de l’India tradicional. Anita Nair té una ploma deliciosa i ens endinsa en aquest món exòtic, emotiu i, tot i les vicissituds, ple d’esperança per les noves generacions.

Akhila és la germana gran i ha estat el motor de la seva família des que va morir el seu pare. Un càrrega que amb els anys ha esdevingut massa feixuga. La trobada amb la Janaki, la Prabha, la Sheela i la Marikolanthu la faran reflexionar i prendre les regnes de la seva vida. Cada una d’aquestes dones ha patit i perdut la il·lusió al veure que els seus anhels no s’han complert.

Un viatge per l’India amb tot el seu realisme i amb un regal afegit al final del llibre amb les receptes de plats tradicionals. Una meravella que paga la pena llegir si en voleu saber més d’un país ple d’històries extraordinàries lluny dels arquetips que coneixem.

# La maleta literària # La edad de oro # Paisaje de otoño # 60 dies a Cuba

Marxem de viatge cap a una destinació fantàstica i que fa somiar només de pensar-hi: Cuba. Avui us proposo tres llibres, escrits en èpoques diferents i que ens endinsen en aquesta cultura i sobretot en un país increïble amb unes persones excepcionals.

la edad de oroComençarem per La edad de oro, dedicada a los niños de América, de l’escriptor José Martí, nascut a la Habana el 1853. Va ser un polític, periodista, escriptor i creador del Partit Revolucionari cubà i organitzador de la guerra de la independència. Va fer part també del moviment literari del modernisme que es va desenvolupar entre el 1880 i el 1920.

Us recomano aquest recull de contes publicats per primera vegada a Nova York el 1889 i més precisament a la revista mensual La edat de oro i recuperats el 2012 pel Centro de Estudios Martianos. Són uns contes deliciosos que sovint ens fan esbossar un somriure per la seva ingenuïtat i a més a més acompanyats d’uns dibuixos preciosos. Aprenem bones maneres, geografia i sobretot els valors que hem de tenir i que avui dia brillen per la seva absència. Són uns relats molt recomanables.

Canviem d’època amb el llibre Paisaje de otoño de l’escriptor cubà, Leonardo Padura, que va guanyar el premi princesa d’Asturies.

Paisajes de otoñoL’acció passa el 1989, a la Habana, on descobreixen el cadàver de Miguel Forcade. Un assassinat força violent que sobta al tinent investigador Mario Conde. Paral·lelament assistim a la decadència d’aquest home que està desencantat de la vida i cansat del seu treball. Resoldre aquest crim és la condició que li ha posat el seu superior per autoritzar-lo a deixar el cos policial. Ens endinsem en la vida de la víctima, on afloren corrupcions de la mà de Forcade que estava al capdavant de les expropiacions i tota mena d’afers no gaire honestos. Curiosament va escapar cap a Madrid i després va establir la seva residència a Miami. Tornarà a l’illa perquè el seu pare està molt malalt però en Mario Conde sospita que ha vingut a recuperar algun objecte de valor i per això l’han matat.

Veiem aparèixer també un reguitzell de personatges, amics de Mario Conde, els uns més diferents dels altres que ens fan entendre com n’és de difícil la vida a l’illa. El mateix investigador no és algú de perfecte al contrari li dóna massa a l’ampolla i porta una vida desordenada. Tot i així, és un bon professional i no pararà fins esbrinar qui va matar a Forcade.

60 dies a CubaI acabem amb un llibre hilarant, fresc i amb molt sentit de l’humor. Es tracta de 60 dies a Cuba de l’escriptor català Roger de Gràcia publicat per l’editorial Amsterdam, un llibre molt recomanable per endur-vos a la vostra maleta de vacances que us divertirà i us farà passar una estona vibrant. Té un estil que t’enganxa de seguida i et fa riure.

En Roger i l’Amanda no estan passant per un bon moment de parella i decideixen donar-se una última oportunitat. Però no són una parella convencional i el que decidiran és viatjar per l’illa per separat i retrobar-se al cap de 60 dies a Remedios.

Comença, per al Roger, una carrera desenfrenada de begudes, balls, relacions vàries i molts dubtes. Poc en sabem del que fa l’Amanda si no és a través d’algun correu electrònic o trucada, però sembla que ella també s’ho està passant molt bé.

És un relat divertit amb escenes boges i sobretot amb una anàlisi dels cubans i la seva forma de viure a través de les diferents poblacions que visita en aquest llarg periple. Se sent benvingut arreu i els troba acollidors, fent molt bones amistats. També n’aprenem una mica més de com és en Roger, les seves relacions familiars i sobretot la seva vida amb l’Amanda. Durant seixanta dies tasta a la llibertat i es deixa anar a una vida desenfrenada on el rom i les noies li faran perdre una mica el nord. Coneix també a d’altres turistes que han vingut a deshinibir-se com ell i sobretot trobarà a la Katy, una escocesa que li farà plantejar molts coses. En Roger de Gràcia ens fa viure moments emotius amb un personatge molt credible, amb les seves falles sí, però no per això no deixem d’entendre la seva desesperació interior i l’embolic mental que viu.

Comença el llibre amb aquesta frase: “Tinc tres novies, una escocesa, una cubana i una catalana”. Servirà aquest tomb per l’illa per aclarir-se ?

 

# La maleta literària # Le livre des Baltimore # Joël Dicker

le livre des baltimoreEncetem les vacances amb una nova secció #La maleta literària# amb recomanacions de lectures per aquest estiu.

Marxem cap als Estats Units amb El llibre dels Baltimore, de l’escriptor suís Joël Dicker, on retrobem en Marcus Goldman, el protagonista de la seva anterior novel·la La Veritat sobre l’afer Harry Quebert. Si us penseu que trobareu una continuació d’aquesta novel·la aneu ben equivocats però us assegura que aquesta història no us decebrà gens.

Engeguem càmera i acció!

Marcus s’ha instal·lat a Miami on decideix escriure un llibre sobre la seva família. Ell fa part dels Goldman de Montclair i és de classe mitjana mentre que els Goldman de Baltimore pertanyen a la classe alta. Marcus no perd ocasió per visitar-los totes les vacances i els caps de setmana que pot per viure en aquest món de luxes a més de gaudir de la seva gran generositat.

I així, ens endinsem en la vida de l’oncle Saul, prestigiós advocat, i de l’Anita que és metge. En Marcus sent adoració pel seu cosí Hillel i pel fill adoptat pel matrimoni, en Woody. Està completament enlluernat pels Baltimore i fuig la seva vida avorrida i grisa on no sent que pertany i fins i tot, en certs moments, sent vergonya. No cal dir que els Baltimore el reben sempre amb els braços oberts.

Des del primer moment, ens parla del Drama i ens porta magistralment a través de flashbacks per la història apassionant d’aquests tres nois que són com germans. Ho veiem amb els ulls del Marcus, una visió nostàlgica que ens repeteix que no tot és igual després del Drama. Unes il·lusions esmicolades que ens recorden com n’és de fràgil la felicitat. Joël Dicker ens va destil·lant amb mestria les pistes i ens té enganxats tot el llibre. No és una senzilla crònica familial i al fil de les pàgines van encaixant totes les peces que finalment ens explicaran què és el Drama.