# Article Diari Bondia # Coetanis de Charles Romeu #Gaston Vuillier

Viatgem cap al segle XIX de la mà de Gaston Vuillier, autor del llibre Le Val d’Andorre a més del cèlebre dibuix de Charles Romeu així com d’il·lustracions de persones i paisatges andorrans. Vuillier ens endinsa en la història d’una Andorra misteriosa i exòtica amb uns usos i costums de l’edat mitjana.

Per llegir l’article cliqueu a continuació: Bondia 8.09.18 Coetanis de Romeu Vuillier

 

 

# Article Diari Bondia # Coetanis de Charles Romeu #Pierre Papinaud

 

Seguint amb la història d’Andorra, encetaré una sèrie de cròniques amb els coetanis de Charles Romeu, l’home de mirada clara, veguer francès a Andorra de 1887 a 1933. Faré una pinzellada d’una persona que hagi tingut de prop o de lluny contacte amb Charles Romeu i, de retruc, amb Andorra ja sigui perquè era una autoritat com poden ser els delegats permanents, els bisbes i altres veguers, ja sigui perquè han escrit un llibre sobre Andorra. Farem una passejada per l’Andorra de les darreries del segle XIX i per la primera meitat del segle XX.

Comencem per un personatge amb una vida apassionant. Es tracta del polític Pierre Clovis Papinaud,.

Per llegir l’article cliqueu a continuació: Bondia 31.08.18-2 – Coetanis de Romeu – Pierre Papinaud

 

 

 

 

# Article Diari Bondia # La sisena

Temps era temps quan el batlle, episcopal i francès, s’escollia a través de la sisena -una llista de sis candidats- que va desaparèixer amb la Constitució del 1993. Al 1889, en Charles Romeu, veguer francès, explicava que el càrrec de batlle era molt cobejat atès el salari que tenia així com el tractament oficial que se li donava. Per aquesta raó no s’incloïa mai el nom del batlle sortint cosa que Romeu lamentava sobretot quan pensava que havia fet molt bona feina.

Per llegir l’article cliqueu a continuació: Bon dia 28.06.18 la sisena

# Article Diari Bondia # Missatges xifrats

En Charles Romeu, veguer francès a Andorra de 1887 a 1933, sabia la importància del secretisme i de la discreció. La seva residència habitual estava a Prada de Conflent i viatjava a Andorra vàries vegades l’any per fer el seguiment dels assumptes pendents. Atesa la llunyania, havia de fer forçosament confiança al batlle i al secretari de la Vigueria francesa, que eren els seus ulls i orelles en aquest país amb ganes de canviar les seves vides humils. El més usual era que enviés cartes amb les seves instruccions i en aquesta correspondència viatjaven sovint informes confidencials

Per llegir l’article cliqueu a continuació: BD20.04.18 – Missatges xifrats