Marxem avui a fer un viatge especial per Londres de la mà de l’escriptora anglesa Virginia Woolf. Us proposo el llibre Paseos por Londres – Virginia Woolf de l’Editorial La Linea del Horizonte i que és el segon volum de la col·lecció Viajes literarios.
És una publicació preciosa amb nombroses fotografies i fragments de llibres de la Virginia Woolf que parlen d’aquesta ciutat increïble. Ella mateixa diu que “Londres a todas hores atrae, estimula; me brinda una obra de teatro, una historia y un poema, sin dificultad alguna, salvo la de caminar por sus calles… Caminar sola por Londres es el mayor descanso”. Parlem del Londres literari i inspiració d’un gran nombre d’escriptors. I qui millor que Virginia Woolf per guiar-nos en aquest viatge literari amb imatges de l’època i contextualització històrica. A través dels seus personatges i relats, ens endinsem en l’atmosfera, la gent, el soroll, els seus edificis imponents sense deixar de visitar botigues i llibreries que encara avui en dia ens transmeten la seva màgia i història. Es nota que Virginia Woolf gaudeix d’aquests passejos i observa amb tot detall el seu entorn que després ens descriu amb tanta veracitat i sentiment.
Hi ha un fragment que m’agrada i que diu:
–Debo comprar-me un lápiz sin falta– decimos levantándonos, como si al abrigo de esta excusa nos pudiéramos permitir con tranquilidad el mayor placer que nos ofrece la vida urbana en invierno: pasear por las calles de Londres.
Debería ser por la tarde, y en invierno, ya que en esta estación se agradece el brillo de color champán que adquiere el aire y la sociabilidad de las calles. Entonces, a diferencia de lo que ocurre en verano, no nos hostigan el vivo deseo de sombra y soledad y las dulces fragancias procedentes de los campos de heno. Además, la tarde nos da la irresponsabilidad que brindran la oscuridad y la luz de las farolas. Ya no somos en absoluto nosotros mismos”.
És una edició molt ben feta, molt acurada que fa part d’aquells llibres especials que tots hem de tenir a la nostra biblioteca, amb imatges de l’època que són precioses.
A continuació parlem d’un llibre autobiogràfic de l’escriptor anglès Laurie Lee publicat per l’Editorial Nordica amb el nom Sidra con Rosie.
L’autor, nascut en 1914, ens parla de la seva infantesa a la vall de Slad al Gloucestershire. Una vida dura, plena de mancances però vistes a través dels ulls d’un nen que tot ho descobreix i veu en tot una part positiva. Es fa esment dels seus records de manera nostàlgica.
Aquest llibre és el primer d’una trilogia autobiogràfica que va tenir força èxit. La segona (Cuando partí una mañana de verano) parla de la seva marxa cap a Londres i la seva primera visita a España el 1935 i el tercer (Un instante en la guerra) de la seva tornada a Espanya el 1937 per unir-se a les Brigades Internacionals i al tornar va encetar la seva carrera d’escriptor.
M’ha agradat especialment aquest llibre perquè parla clar de les seves emocions, ens ensenya com és la realitat d’una família pobre però sense caure en el dramatisme. És una vida sense presses, de solidaritat amb els seus vuit germans i sobretot la mancança del pare que treballa a Londres i que no sembla preocupar-se gaire per ells. De tant en tant va enviant diners i ja està. Curiosament n’hi ha tres germanes que són d’un primer matrimoni del pare però viuen amb la segona esposa, mare del Laurie, com si fossin fills d’ella. En Laurie en parla d’elles amb una gran afecte.
És una història molt entretinguda, amb una gran varietat de personatges que fan passar una estona deliciosa. Una manera de viure que desapareixerà aviat amb el pas dels anys i que veiem amb una gran enyorança. Tot i les mancances, en Laurie ho recorda amb despreocupació i amb una gran senzillesa. M’ha agradat moltíssim les seves descripcions de la família, molt dolces i extraient el millor de cadascú.
Una altra proposta que tenim avui és la novel·la Vés i aposta un sentinella de la famosa escriptora nord-americana Harper Lee publicada a Edicions 62. La recordareu sobretot per la seva òpera prima Matar a un rossinyol publicada el 1960 i mereixedora del Premi Pullitzer.
Amb aquest llibre tornem a trobar alguns dels personatges de Matar a un rossinyol, uns quants anys més tard a la dècada dels anys 50, a través de la mirada de la Scout Finch, que ara viu a Nova York, i torna a casa a visitar el seu pare l’Atticus. Però aquesta tornada a la vila de Maycomb es presenta ràpidament traumàtica per la Scout que veu com trontollen tots aquells valors que havia après a la seva infantesa i sobretot l’admiració que sentia pel seu pare, un advocat blanc que va defensar un home negre acusat de violació. No oblidem que estem al sud del país i les injustícies racials estan a l’ordre del dia. Per la Scout, el seu pare ha estat sempre un exemple d’home recte i defensor dels drets dels ciutadants afroamericans. Però la Scout assistirà a alguna escena que la trasbalsarà i li farà qüestionar tot allò que ella creia. En parlarà amb la seva tieta l’Alexandra, el tiet Jack i amb en Hank i assistirem al seu viatge interior amb records de la seva infantesa.
No hi ha dubte que està molt ben escrit i la lectura t’enganxa de seguida. Ens endinsa de nou en les lluites racials i de drets civils.
Si vols escoltar l’àudio clica a continuació (minut 22:38):
Ludmilla Lacueva Canut 