# Sergi Mas # Hèctor Mas # Documental # Nadales

sergi-mas Ludmilla LacuevaDies enrere vam tenir el gran privilegi de veure el documental sobre en Sergi Mas rodat pel seu nét Hèctor Mas en un acte organitzat per la Societat Andorrana de Ciències.

Un magnífic i sentit homenatge al Sergi Mas que s’ho mereix àmpliament en un món on la cultura és el germà pobre i només li arriben algunes engrunes. Un documental fabulós que ens mostra com és en Sergi: una persona amb gran talent i humà que amb la seva senzillesa ens té el cor robat. L’Hèctor ha sabut transmetre’ns el seu sentit de l’humor i com sempre en Sergi ens ha delitat amb les seves històries.

Al Sergi sembla que no li agrada que se l’anomeni artista ja que ell es defineix com un artesà. Un ofici que es va perdent en un món cada vegada més tecnològic.

sergi-mas-2 Ludmilla LacuevaSón vint-i-cinc minuts que t’atrapen en la vida d’en Sergi Mas, un home curiós, treballador, extremadament amable que sempre t’acull amb un gran somriure i uns ulls plens d’il·lusió quan el visites al seu taller. Li agrada dir les coses pel seu nom, lluny d’hipocresies, i demostra una claredat d’esperit que arrodoneix amb els seus comentaris punxants però mai feridors.

Un home intrèpid que ens explica com va entrar a Andorra, terra de llibertat, dins el maleter d’un cotxe. Va instal·lar-s’hi amb la família i millor que ningú ha sabut copsar l’ànima andorrana i s’ha fixat com objectiu recuperar les nostres arrels, les tradicions d’aquella Andorra desapareguda.

 

© Ludmilla Lacueva CanutÉs un artista polièdric com se’l va definir a l’estrena del documental on veiem el seu talent com a escultor, pintor, ceramista i escriptor. En la seva faceta d’exlibrista i cartellista ens mostra unes
escenes molt realistes i amb uns detalls propis de la seva meticulositat. El veiem treballar junt a la seva gata la Coco i em fa recordar que tímidament, un dia, em va demanar si podia incloure-la al dibuix del meu conte de Nadal, La Cigarrera. Un amor pels felins que comparteix amb cinc gatets més.

Però no només és un artesà –jo l’anomeno artista– també ens ha delitat amb els seus contes i els seus escrits. Cada any quan preparem la meva Nadala, parlem al seu taller sobre la història que he escrit, sempre històries d’una Andorra d’antany que ens fa pensar en aquella vida dura amb relats de bones persones que s’ajuden en l’adversitat. Un moment deliciós que passem sempre parlant del

 

Nadal, de la literatura i de la família on no va dubtar ni un segon en incloure’ns, a la Nadala El pi de Sant Miquel, al meu germà Christian i a mi mateixa amb aquella delicadesa que sempre ens ofereix generosament. Hores passades al seu taller on els seus encoratjaments per seguir escrivint són un bon estímul.

© Ludmilla Lacueva Canut

Un homenatge a una llarguíssima trajectòria del que l’Hèctor Mas ens ha deixat tastar només un bocinet de les nombroses hores gravades que té i esperem que algun dia ho faci públic. Un home modest, generós amb totes les persones que assaborim aquest món cultural i amb un humor joiós i despert. Sergi Mas, un home que ens pica l’ullet des del seu dibuix de La Revolució dels cabalers i que per molts més anys puguem gaudir de les seves converses.

La revolucio dels cabalers

 

# Llibres & Company 20.12.2015 # Nadie llora al muerto – Deborah Crombie # Agenda literària d’Alba Editorial # Hotel Ritz de Londres # conte de Nadal La Revolució dels cabalers

Ludmilla Lacueva CanutEn el programa d’avui parlem d’un llibre de misteri de l’escriptora Deborah Crombie amb el títol Nadie llora al muerto escrit el 1996 i que ara tenim la sort que publica en castellà l’editorial Navona dins de la seva col·lecció negra.

Aquest llibre és la quarta novel·la d’aquesta escriptora nord-americana que ha donat vida al comissari Duncan Kincaid i a la sargent Gemma James de Scotland Yard. Que sapigueu que ha escrit 17 obres sobre aquesta famosa parella.

Us demanareu perquè la Deborah Crombie que és nascuda i viu actualment a l’estat de Texas, escriu sobre uns policies anglesos. Doncs resulta que es va casar amb un escocès i va viure a Anglaterra durant un llarg període, per això sap copsar com ningú la manera de viure i de fer dels anglesos.

El títol en sí de la novel·la ja és força suggeridor. Podem imaginar que el tarannà de la víctima no és gaire apreciat per la gent del seu entorn. Es tracta d’Alastair Gilbert, un comandant de policia, que han assassinat a cops de martell a la cuina de casa seva al poble de Holmbury St Mary. A mida que va avançant la investigació anem descobrint aquest personatge odiós. La policia sospitarà de la dona la Claire, de la fillastra la Lucy, dels veïns, dels companys de la feina. Té tants enemics que Kincaid i James no saben per on començar.

Crombie ens endinsa en aquesta trama molt reeixida tot i que té un principi que és una mica lent. Però us demano que tingueu paciència i seguiu amb la lectura perquè s’ho val realment. Juga molt bé amb les pistes i ens va destil·lant els secrets i odis que ha generat la víctima. Un llibre molt recomanable per als amants del gènere i una bona idea de regal per aquest Nadal.

No ens movem d’Anglaterra i anem a fer un tomb a l’Hotel Ritz de Londres on us proposo dos llibres editats pel mateix establiment que és una institució llegendària.

El primer és el llibre d’etiqueta de Jennie Reekie. L’autora ens ajuda a recrear el sentit del luxe, elegància i estil que el nom de Ritz evoca. Ens endinsa en els estàndards establerts per les bones maneres des de l’època eduardiana, des de com ser un perfecte gentleman o una lady, a ser una bona hostessa o ser un bon convidat, i fins i tot com vestir-se per a certes ocasions, sobretot per a esdeveniments esportius. No hi manca l’apartat dedicat als nens ben educats. I com ja sabem la importància que té la reialesa en aquest país, trobem consells de com adreçar-se als Royals i a l’aristocràcia en general segons si són ducs o marquesos. Hi passes una estona ben entretinguda. Un llibre de consells pràctics, anècdotes divertides que poden passar quan no se segueixen les normes d’etiqueta i ve acompanyat de dibuixos d’època que li donen aquell toc majestuós.

I el segon llibre que us proposo és tot un clàssic. El llibre del tè del Ritz de Londres. No hi ha moment més sensacional que prendre el tè en un gran hotel. L’ambient i el cerimonial són màgics. I no oblidem el tè, sovint amb noms evocadors de països llunyans com el Russian Caravan o el Formosa Oolong, ben acompanyats amb uns fingers, uns scones i uns pastissos deliciosos. Si esteu de passatge a Londres, us animo a que reserveu una estona a la tarda per endinsar-vos en aquest món captivant. Aquest llibret ens parla d’aquesta tradició al Ritz, de la història en general del tè i de com s’ha de preparar. Tenim els millors tès per a l’hivern i els que són per a l’estiu. Hi inclouen també receptes de pastissos i com en la publicació anterior trobem uns dibuixos preciosos.

Si us interessen, ambdós llibres es poden adquirir directament a la pàgina web de l’Hotel Ritz de Londres.

I ja que tenim el Nadal ben a prop, us recomano una proposta de regal ideal per als amants de la literatura que és la magnífica agenda literària publicada per l’editorial Alba. Està molt ben enquadernada i cada dia de l’any ens presenta cites d’autors, efemèrides i curiositats literàries amb il·lustracions. A més de ser pràctica és una cucada. N’he ressenyat algunes cites com per exemple:

El 5 de gener de 1825 Alexandre Dumas a los 23 años, se enfrenta a su primer duelo de honor y, ante la hilaridad general, al desabrocharse los tirantes se le caen los pantalones. Su adversario, peor espadachín que él, resulta levemente herido en un hombro.

El 23 de gener de 1970 “He escrito un libro titulado El padrino que ha tenido cierto éxito y creo que usted es el único actor capaz de representar al Padrino con la fuerza serena y la ironia que requiere el papel” escribe Mario Puzo a Marlon Brando. El libro sería un superventas y Brando, el mítico Vito Corleone de la primera pel·lícula de la trilogia.

El 17 de desembre de 1843 se publica en Londres Canción de Navidad la obra de Charles Dickens que ayudaría a recuperar las viejas tradiciones navideñas (condenadas por la Reforma protestante y los puritanos), conviertiendo estas fiestas en una celebración más familiar que religiosa y popularizando las costumbres de escribir tarjetas navideñas, adornar la casa, intercanviar regalos y cantar villancicos.

Hi ha moltes anècdotes divertides i ha més de ser una agenda útil cada dia aprens alguna curiositat literària. Molt recomanable i un excel·lent regal nadalenc.

I ja per acabar parlem del meu conte de Nadal amb el qual felicito les festes als meus familiars i amics i que enguany es titula “La Revolució dels Cabalers”. L’escena passa al segle XIX en un moment en què Andorra no pot oferir feina als seus ciutadans i els cabalers han de marxar del país per sobreviure. Arriba una proposta per construir un balneari i casino però les autoritats es neguen a autoritzar-lo. I aquí tenim un grup de cabalers que endegaran una revolució. Si algun oient hi està interessat, hi trobarà l’àudio en aquest mateix blog llibreriadepioners.com que enguany presenta una gran novetat ja que apareix amb música gràcies a la col·laboració del músic Toni Fernández.

Si vols escoltar l’àudio clica a continuació (minut 29:02):

Conte de Nadal – La Revolució dels cabalers (2015)

DA 18.10.15-2.pdfLa misèria acompanya la majoria de famílies andorranes al segle XIX i els cabalers, com en Francesc, han de marxar del país. La situació es pot arreglar si les autoritats accepten una concessió per construir un balneari i un casino però aquest projecte no sembla que anirà endavant i tira per terra les esperances de feina dels cabalers.

En Francesc encapçalarà la revolució dels cabalers. Aconseguirà el seu propòsit?

Pots escoltar l’àudio del conte a continuació amb música original de Toni Fernández: