Ludmilla Lacueva Canut

En el programa d’avui parlem d’un llibre de misteri de l’escriptora Deborah Crombie amb el títol Nadie llora al muerto escrit el 1996 i que ara tenim la sort que publica en castellà l’editorial Navona dins de la seva col·lecció negra.

Aquest llibre és la quarta novel·la d’aquesta escriptora nord-americana que ha donat vida al comissari Duncan Kincaid i a la sargent Gemma James de Scotland Yard. Que sapigueu que ha escrit 17 obres sobre aquesta famosa parella.

Us demanareu perquè la Deborah Crombie que és nascuda i viu actualment a l’estat de Texas, escriu sobre uns policies anglesos. Doncs resulta que es va casar amb un escocès i va viure a Anglaterra durant un llarg període, per això sap copsar com ningú la manera de viure i de fer dels anglesos.

El títol en sí de la novel·la ja és força suggeridor. Podem imaginar que el tarannà de la víctima no és gaire apreciat per la gent del seu entorn. Es tracta d’Alastair Gilbert, un comandant de policia, que han assassinat a cops de martell a la cuina de casa seva al poble de Holmbury St Mary. A mida que va avançant la investigació anem descobrint aquest personatge odiós. La policia sospitarà de la dona la Claire, de la fillastra la Lucy, dels veïns, dels companys de la feina. Té tants enemics que Kincaid i James no saben per on començar.

Crombie ens endinsa en aquesta trama molt reeixida tot i que té un principi que és una mica lent. Però us demano que tingueu paciència i seguiu amb la lectura perquè s’ho val realment. Juga molt bé amb les pistes i ens va destil·lant els secrets i odis que ha generat la víctima. Un llibre molt recomanable per als amants del gènere i una bona idea de regal per aquest Nadal.

No ens movem d’Anglaterra i anem a fer un tomb a l’Hotel Ritz de Londres on us proposo dos llibres editats pel mateix establiment que és una institució llegendària.

El primer és el llibre d’etiqueta de Jennie Reekie. L’autora ens ajuda a recrear el sentit del luxe, elegància i estil que el nom de Ritz evoca. Ens endinsa en els estàndards establerts per les bones maneres des de l’època eduardiana, des de com ser un perfecte gentleman o una lady, a ser una bona hostessa o ser un bon convidat, i fins i tot com vestir-se per a certes ocasions, sobretot per a esdeveniments esportius. No hi manca l’apartat dedicat als nens ben educats. I com ja sabem la importància que té la reialesa en aquest país, trobem consells de com adreçar-se als Royals i a l’aristocràcia en general segons si són ducs o marquesos. Hi passes una estona ben entretinguda. Un llibre de consells pràctics, anècdotes divertides que poden passar quan no se segueixen les normes d’etiqueta i ve acompanyat de dibuixos d’època que li donen aquell toc majestuós.

I el segon llibre que us proposo és tot un clàssic. El llibre del tè del Ritz de Londres. No hi ha moment més sensacional que prendre el tè en un gran hotel. L’ambient i el cerimonial són màgics. I no oblidem el tè, sovint amb noms evocadors de països llunyans com el Russian Caravan o el Formosa Oolong, ben acompanyats amb uns fingers, uns scones i uns pastissos deliciosos. Si esteu de passatge a Londres, us animo a que reserveu una estona a la tarda per endinsar-vos en aquest món captivant. Aquest llibret ens parla d’aquesta tradició al Ritz, de la història en general del tè i de com s’ha de preparar. Tenim els millors tès per a l’hivern i els que són per a l’estiu. Hi inclouen també receptes de pastissos i com en la publicació anterior trobem uns dibuixos preciosos.

Si us interessen, ambdós llibres es poden adquirir directament a la pàgina web de l’Hotel Ritz de Londres.

I ja que tenim el Nadal ben a prop, us recomano una proposta de regal ideal per als amants de la literatura que és la magnífica agenda literària publicada per l’editorial Alba. Està molt ben enquadernada i cada dia de l’any ens presenta cites d’autors, efemèrides i curiositats literàries amb il·lustracions. A més de ser pràctica és una cucada. N’he ressenyat algunes cites com per exemple:

El 5 de gener de 1825 Alexandre Dumas a los 23 años, se enfrenta a su primer duelo de honor y, ante la hilaridad general, al desabrocharse los tirantes se le caen los pantalones. Su adversario, peor espadachín que él, resulta levemente herido en un hombro.

El 23 de gener de 1970 “He escrito un libro titulado El padrino que ha tenido cierto éxito y creo que usted es el único actor capaz de representar al Padrino con la fuerza serena y la ironia que requiere el papel” escribe Mario Puzo a Marlon Brando. El libro sería un superventas y Brando, el mítico Vito Corleone de la primera pel·lícula de la trilogia.

El 17 de desembre de 1843 se publica en Londres Canción de Navidad la obra de Charles Dickens que ayudaría a recuperar las viejas tradiciones navideñas (condenadas por la Reforma protestante y los puritanos), conviertiendo estas fiestas en una celebración más familiar que religiosa y popularizando las costumbres de escribir tarjetas navideñas, adornar la casa, intercanviar regalos y cantar villancicos.

Hi ha moltes anècdotes divertides i ha més de ser una agenda útil cada dia aprens alguna curiositat literària. Molt recomanable i un excel·lent regal nadalenc.

I ja per acabar parlem del meu conte de Nadal amb el qual felicito les festes als meus familiars i amics i que enguany es titula “La Revolució dels Cabalers”. L’escena passa al segle XIX en un moment en què Andorra no pot oferir feina als seus ciutadans i els cabalers han de marxar del país per sobreviure. Arriba una proposta per construir un balneari i casino però les autoritats es neguen a autoritzar-lo. I aquí tenim un grup de cabalers que endegaran una revolució. Si algun oient hi està interessat, hi trobarà l’àudio en aquest mateix blog llibreriadepioners.com que enguany presenta una gran novetat ja que apareix amb música gràcies a la col·laboració del músic Toni Fernández.

Si vols escoltar l’àudio clica a continuació (minut 29:02):

20/12/2015 0

La misèria acompanya la majoria de famílies andorranes al segle XIX i els cabalers, com en Francesc, han de marxar del país. La situació es pot arreglar si les autoritats accepten una concessió per construir un balneari i un casino però aquest projecte no sembla que anirà endavant i tira per terra les esperances de feina dels cabalers.

En Francesc encapçalarà la revolució dels cabalers. Aconseguirà el seu propòsit?

Pots escoltar l’àudio del conte a continuació amb música original de Toni Fernández:

05/12/2015 0

Llibreria de pioners — http://llibreria de pioners.com

Demà, 1 de desembre, encetem un calendari d’advent especial. Deixarem que els hotelers us desitgin, cada dia, les bones festes a través de les felicitacions de Nadal que varen editar al llarg dels anys.

25 històries portant els millors desitjos amb dissenys diferents fruits de l’època.

Preparats per descobrir aquests vint-i-cinc petits tresors?

30/11/2015 2

Marxem avui a fer un viatge especial per Londres de la mà de l’escriptora anglesa Virginia Woolf. Us proposo el llibre Paseos por Londres – Virginia Woolf de l’Editorial La Linea del Horizonte i que és el segon volum de la col·lecció Viajes literarios.

És una publicació preciosa amb nombroses fotografies i fragments de llibres de la Virginia Woolf que parlen d’aquesta ciutat increïble. Ella mateixa diu que “Londres a todas hores atrae, estimula; me brinda una obra de teatro, una historia y un poema, sin dificultad alguna, salvo la de caminar por sus calles… Caminar sola por Londres es el mayor descanso”. Parlem del Londres literari i inspiració d’un gran nombre d’escriptors. I qui millor que Virginia Woolf per guiar-nos en aquest viatge literari amb imatges de l’època i contextualització històrica. A través dels seus personatges i relats, ens endinsem en l’atmosfera, la gent, el soroll, els seus edificis imponents sense deixar de visitar botigues i llibreries que encara avui en dia ens transmeten la seva màgia i història. Es nota que Virginia Woolf gaudeix d’aquests passejos i observa amb tot detall el seu entorn que després ens descriu amb tanta veracitat i sentiment.

Hi ha un fragment que m’agrada i que diu:

–Debo comprar-me un lápiz sin falta– decimos levantándonos, como si al abrigo de esta excusa nos pudiéramos permitir con tranquilidad el mayor placer que nos ofrece la vida urbana en invierno: pasear por las calles de Londres.

Debería ser por la tarde, y en invierno, ya que en esta estación se agradece el brillo de color champán que adquiere el aire y la sociabilidad de las calles. Entonces, a diferencia de lo que ocurre en verano, no nos hostigan el vivo deseo de sombra y soledad y las dulces fragancias procedentes de los campos de heno. Además, la tarde nos da la irresponsabilidad que brindran la oscuridad y la luz de las farolas. Ya no somos en absoluto nosotros mismos”.

És una edició molt ben feta, molt acurada que fa part d’aquells llibres especials que tots hem de tenir a la nostra biblioteca, amb imatges de l’època que són precioses.

A continuació parlem d’un llibre autobiogràfic de l’escriptor anglès Laurie Lee publicat per l’Editorial Nordica amb el nom Sidra con Rosie.

L’autor, nascut en 1914, ens parla de la seva infantesa a la vall de Slad al Gloucestershire. Una vida dura, plena de mancances però vistes a través dels ulls d’un nen que tot ho descobreix i veu en tot una part positiva. Es fa esment dels seus records de manera nostàlgica.

Aquest llibre és el primer d’una trilogia autobiogràfica que va tenir força èxit. La segona (Cuando partí una mañana de verano) parla de la seva marxa cap a Londres i la seva primera visita a España el 1935 i el tercer (Un instante en la guerra) de la seva tornada a Espanya el 1937 per unir-se a les Brigades Internacionals i al tornar va encetar la seva carrera d’escriptor.

M’ha agradat especialment aquest llibre perquè parla clar de les seves emocions, ens ensenya com és la realitat d’una família pobre però sense caure en el dramatisme. És una vida sense presses, de solidaritat amb els seus vuit germans i sobretot la mancança del pare que treballa a Londres i que no sembla preocupar-se gaire per ells. De tant en tant va enviant diners i ja està. Curiosament n’hi ha tres germanes que són d’un primer matrimoni del pare però viuen amb la segona esposa, mare del Laurie, com si fossin fills d’ella. En Laurie en parla d’elles amb una gran afecte.

És una història molt entretinguda, amb una gran varietat de personatges que fan passar una estona deliciosa. Una manera de viure que desapareixerà aviat amb el pas dels anys i que veiem amb una gran enyorança. Tot i les mancances, en Laurie ho recorda amb despreocupació i amb una gran senzillesa. M’ha agradat moltíssim les seves descripcions de la família, molt dolces i extraient el millor de cadascú.

Una altra proposta que tenim avui és la novel·la Vés i aposta un sentinella de la famosa escriptora nord-americana Harper Lee publicada a Edicions 62. La recordareu sobretot per la seva òpera prima Matar a un rossinyol publicada el 1960 i mereixedora del Premi Pullitzer.

Amb aquest llibre tornem a trobar alguns dels personatges de Matar a un rossinyol, uns quants anys més tard a la dècada dels anys 50, a través de la mirada de la Scout Finch, que ara viu a Nova York, i torna a casa a visitar el seu pare l’Atticus. Però aquesta tornada a la vila de Maycomb es presenta ràpidament traumàtica per la Scout que veu com trontollen tots aquells valors que havia après a la seva infantesa i sobretot l’admiració que sentia pel seu pare, un advocat blanc que va defensar un home negre acusat de violació. No oblidem que estem al sud del país i les injustícies racials estan a l’ordre del dia. Per la Scout, el seu pare ha estat sempre un exemple d’home recte i defensor dels drets dels ciutadants afroamericans. Però la Scout assistirà a alguna escena que la trasbalsarà i li farà qüestionar tot allò que ella creia. En parlarà amb la seva tieta l’Alexandra, el tiet Jack i amb en Hank i assistirem al seu viatge interior amb records de la seva infantesa.

No hi ha dubte que està molt ben escrit i la lectura t’enganxa de seguida. Ens endinsa de nou en les lluites racials i de drets civils.

Si vols escoltar l’àudio clica a continuació (minut 22:38):

15/11/2015 0

En el programa d’avui (minut 14) comencem parlant de la novel·la Todo ese fuego d’Angeles Caso publicada per l’editorial Planeta

Ens endinsem en el món de les cèlebres germanes Brontë que l’escriptora ens presenta amb una vida avorrida, austera, ocupades a les tasques domèstiques a la casa parroquial de Haworth. Viuen amb pocs recursos econòmics i no són d’una gran bellesa. I llegint això, encara ens meravella més com d’un entorn amb tant pocs al·licients han pogut sortir unes obres mestres com Jane Eyre, Cumbres borrascoses i Agnes Grey.

I estic d’acord amb el que explica l’Angeles Caso i és que per escriure aquestes històries amb un alt grau de passió elles les han hagut de conèixer però les normes socials de l’època van fer que les amaguessin i ens hagi arribat fins als nostres dies aquesta imatge de noies victorianes perfectes.

Com totes les noies de la seva època tenen somnis i experimenten frustracions i tenen anhels. Al perdre la mare de ben jovenetes i les dues germanes grans de tuberculosis, pugen una mica com a nenes salvatges. No està gaire ben vist que les noies escriguin i ho han de fer d’amagat. Es rebel·len a la seva manera a través dels seus escrits que en un primer moment presenten amb noms masculins per tal que les prenguin seriosament.

Totes pensen que gràcies al seu germà podran sortir d’aquesta vida mísera però en Branwell que és d’intel·ligent que elles caurà en una espiral de destrucció que elles lamentaran sobretot perquè estan convençudes que si elles fossin homes haurien aconseguit tenir mitjans. Una altra sortida que tenien era el casament però no era una opció que els agradés gens ni mica tot i que tampoc tenien els requisits que es demanaven a l’època, és a dir diners i bellesa.

L’Angeles Caso ens fa una descripció molt punyent de cada personatge, del gran talent que tenien i la seva gran voluntat per escriure que havien de deixar sovint de banda per anar a treballar d’institutrius. Un llibre perfecte per als amants de les novel·les de les germanes Brontë.

Parlem també d’un recull de contes molt trencador. Es tracta de Vente a casa / Puja a casa en la seva edició catalana de l’escriptor Jordi Nopca publicat a l’editorial Libros del Asteroide i que ha estat mereixedor del Premi Documenta 2014.

És una lectura fresca, realista i sorprenent al voltant de parelles barcelonines que viuen uns moments difícils per culpa de la crisi amb treballs precaris que no ajudaran gens ni mica a la bona entesa. Jordi Nopca va destil·lant un humor hilarant en les relacions de parella que en la majoria dels contes et deixa bocabadat com és el cas del conte La navaja suiza. El llegireu molt ràpidament i en acabar el llibre et quedes amb ganes de descobrir encara més històries. Tenim una bona dosi d’ironia a tots els contes, de desorientació mental dels seus personatges que d’unes vides normals i corrents passen a unes situacions amb gir inesperat i un pèl bèstia en alguns casos. No hi ha cap història que et deixi indiferent i acaben d’una manera que sembla que et llencin una gerra d’aigua freda. No trobareu aquí el típic recull de contes sinó una visió realista, sense floritures de les relacions de parella d’avui dia portades amb una gran mestria.

I ja per acabar i aprofitant l’exposició que està tenint lloc a París al Grand Palais, fins l’11 de gener 2016, sobre la pintora Elisabeth Vigée-Lebrun, us he portat la seva biografia escrita per Inès de Kertanguy editada per Perrin.

Elisabeth Vigée Le Brun va ser una gran retratista a cavall entre el segle XVIII i XIX, coneguda arreu del món i molt respectada pels seus homònims, cosa que no era evident en aquella època sobretot per una dona. Filla d’un pintor, amb una educació burgesa, ja va destacar als catorze anys pel seu increïble talent. Va saltar sobretot a la fama a l’esdevenir la pintora oficial de la reina Maria Antonieta i els encàrrecs li van ploure en el sí de l’aristocràcia francesa. Mai ningú ha pintat com ella amb aquesta sensibilitat i sembla que els seus quadres prenen vida. Però, la Revolució Francesa esclata i Vigée-Lebrun agafa la seva filla i fuig cap a Itàlia on la seva fama la precedit. El seu periple durarà 13 anys la portarà cap a Àustria i sobretot cap a Sant Petersburg on tothom vol que li facin el seu retrat.

El 1802 tornarà a París però res és igual i li costa adaptar-se a aquesta nova societat amb Napoleó al capdavant. Viatjarà cap a Londres i Suïssa, coneixerà gent molt important però la seva casa és a França.

És una biografia apassionant on ens mostra el gran talent d’aquesta pintora i força de caràcter per tirar endavant la seva vida i la de la seva filla. És el retrat de la societat aristòcrata de varis països que són grans admiradors del talent i que en la biografia ens fa viatjar per una vida de somnis.

Si vols escoltar l’àudio clica a continuació:

25/10/2015 0