Avui, a partir del minut 29:32, ens endinsarem en un món fabulós de la societat anglesa: la cuina d’alt nivell. En el món del menjar ràpid alguns es poden pensar que no existeix però aquí estan els llibres sobre La duquessa de Duke Street de Mollie Hardwick per desmentir-ho.

Basats en la famosa sèrie de televisió de la BBC, són quatre llibres en anglès que conformen la història de Louisa Trotter (Leyton de naixement), una lluitadora eduardiana que va començar com a ajudant de cuina i va esdevenir una de les millors cuineres de Londres. Al seu hotel va rebre aristòcrates, prínceps, reis. Va captivar fins i tot al príncep de Gales, el futur Eduard VII, que segons deien eren amants i va poder comprar l’Hotel Bentinck.

Tot i tenir un marit borratxo, va superar les dificultats i va transformar el vell hotel en un lloc de trobada glamurós per a rics per finalment esdevenir una llegenda. A través del seu personatge veiem el que era la vida abans de la primera guerra mundial, la seva relació amb els rics i els problemes que sovint portaven. Era una dona de molt caràcter amb unes maneres i un llenguatge no tant fi però que feia gràcia als aristòcrates. Veiem desfilar un reguitzell de personatges a través de les festes i sopars que els preparava amb les millors viandes i els plats més elaborats dignes d’una gran reina. Tot i semblar una dona forta i segura, tindrà la sort d’estar acompanyada d’altres personatges, com els seus treballadors a qui ajudarà davant qualsevol problema com la Mary, l’Star, Merriman, el Major i la Sra. Cochcrane, que compartiran moments feliços i d’altres tristos. Però el gran amor de la seva vida serà Lord Haslmere, en Charlie, en una època en què un aristòcrata no pot casar-se amb una cuinera. Les diferències de classe són insalvables. És una història entranyable on la divertida Louisa Trotter sempre ho arregla tot amb una copeta de xampany.

De fet, la sèrie es va inspirar en un personatge real, la Rosa Lewis i l’hotel era el Cavendish Hotel a Jermyn Street. Una placa a la façana de l’hotel la recorda com a una cuinera llegendària. Llegiu els llibres no quedareu decebuts i no deixeu de veure la sèrie televisiva que també està molt ben fet i protagonitzada per la fabulosa Gemma Jones que borda el personatge. Fa uns anys TV3 va emetre la sèrie.

I com a contrapunt a la vida de la Duquessa de Duke Street gran triomfadora, gaudint d’un luxe i d’unes amistats a més alt nivell tenim el llibre En el piso de abajo. Memorias de una cocinera inglesa de los años 20 de Margaret Powell. Són les memòries d’aquesta autora, publicades per primera vegada el 1968, i que ha recuperat l’Editorial Alba. Va començar a treballar als quinze anys com a ajudant de cuina fins arribar a ser cuinera. Tot i que tenia qualitats per estudiar, de fet volia ser mestra, va haver de posar-se a treballar en una casa. Ens ho conta com la crua realitat, sense cap filtre. És un llibre molt incisiu en el qual contesta el sistema de classes establert i ens explica la duresa de la vida del servei domèstic per tal d’acontentar als senyors que veuen horroritzats com la Margaret els demana de poder llegir llibres de la seva biblioteca. És una actitud que no encaixa en la seva manera de pensar i actuar.

És un relat de la vida de mancances i misèries del servei domèstic on troba inútils que s’hagi de planxar els cordills de les sabates o entregar el correu en una safata de plata. Es queixa que treballaven com mules perquè els demés es divertissin i a més estaven molt mal pagats. Els membres del servei domèstic eren els seus serfs i els senyors regulaven la seva vida, fins i tot la roba que s’havien de posar quan sortien. Critica abastament als patrons que deien que la formació que els donaven seria molt útil per quan es casessin i formessin la seva pròpia família. Sarcàsticament, la Margaret diu que quan va deixar el servei domèstic es va emportar dues coses: coneixements per preparar un sopar sofisticat de set plats i un enorme complex d’inferioritat. Res va ser útil per la seva vida de casada, eren plats massa cars pel que cobraven. En fi, és l’altra cara de la moneda.

A Andorra tenim també una bona tradició gastronòmica i hotelera que existeix al menys des del segle XVI. En el llibre que vaig publicar l’any 2001 Els Pioners de l’hoteleria andorrana, del segle XVI al segle XX hi podeu trobar abastament les anècdotes de les mestresses dels hotels més emblemàtics. Una vida molt dura i plena de mancances que gràcies a aquestes pioneres i a la seva tenacitat van crear la base per a l’hoteleria que coneixem avui dia. Si us interessa, a banda del llibre, podeu també consultar més informació al meu blog llibreriadepioners.com on regularment vaig penjant posts sobre l’hoteleria i altres temes. De fet, el blog recull també informacions sobre la novel·la històrica que vaig publicar l’any passat, l’Home de mirada clara, diversos escrits i contes de Nadal dels quals he afegit l’àudio per tal que les persones invidents tinguin també accés a aquests contes i que també serveix per als mandrosos de la lectura!

Si vols escoltar l’àudio clica a continuació: